ACN Barcelona.-Víctor Català, Carme Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Lluïsa Denís i fins a dotze dones de cultura i dramaturgues catalanes del tombant del segle XIX i la primera meitat del XX són les protagonistes de l’epicentre ‘Pioneres’ del TNC. Espectacles, publicacions i activitats volen treure de l’oblit aquest “repòquer d’asos” de la creació femenina -ha dit el director del teatre Xavier Albertí-. Una generació relegada a l’oblit a partir de la Guerra Civil, d’una gran modernitat i qualitat teatral amb exponents com ‘Solitud’, de Caterina Albert, l’espectacle inaugural del cicle. El muntatge s’estrena a la Sala Petita el 5 de març, amb direcció d’Alícia Gorina, i Maria Ribera en el paper de Mila, el personatge femení mes cèlebre de Víctor Català.
El cicle ‘Pioneres’ és l’epicentre patrimonial d’aquest curs al TNC, en col·laboració amb institucions com la Filmoteca de Catalunya, l’ESMUC o el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). El programa consta de cinc espectacles i/o propostes teatrals. Al TNC, la ‘Solitud’, de Víctor Català, a la Sala Petita; ‘L’huracà’, de Carme Montoriol, a la Sala Tallers a partir del 12 de març; un espectacle-conferència sobre ‘Solitud’ a càrrec de Rosa Delor i Núria Casado Gual; i un concert dedicat a les ‘Compositores del Modernisme’, a la Sala Gran.Més enllà de les parets del TNC, ‘Pioneres’ arribarà també fins al MNAC, que acull un espectacle-lectura de tres textos de tres autores: ‘Una venjança com n’hi ha poques’, de Lluïsa Denís, ‘Es rifa un home!’, de Rosa M. Arquimbau, i ‘Les Cartes’, de Víctor Català. A més, l’espectacle inaugural del cicle, ‘Solitud’, sortirà de gira per Catalunya i arribarà a una dotzena de municipis catalans entre l’abril i el maig, dins del programa ‘El TNC surt de gira’ recuperat enguany i que ha obert la gira de ‘La Rambla de les Floristes’, de Josep Maria de Segarra. Com sempre, aquest epicentre arriba acompanyat d’una sèrie de publicacions que busquen restituir, o si més no, perpetuar el llegat dramatúrgic català. En aquest cas, de les pioneres del nostre teatre. Són ‘Pioneres modernes’, un estudi sobre les dotze autores de l’escena catalana a càrrec de Mercè Ibarz; volums reunits de les obres de Rosa Maria Arquimbau, Carme Montoriol i Víctor Català, i també, l’edició separada de ‘L’huracà’, de Carme Montoriol. Totes elles publicades per Arola Editors. En la roda de premsa de presentació del cicle, amb una àmplia representació de les dones que hi ha majoritàriament darrere dels espectacles i iniciatives que hi estan vinculades, el director del TNC, Xavier Albertí, ha tret pit dels “epicentres” que ha impulsat durant la seva etapa al teatre, i que ha considerat que ha servit per “canviar la mirada sobre diversos autors” catalans, i no només per recordar-los. Quant a ‘Pioneres’, Albertí considera que contribueix a “normalitzar el context de recepció” d’una dramatúrgia “més durament castigada” de la nostra història, la de l’escriptura femenina teatral. El director ha manifestat que aquesta generació de creadores, oculta després de l’experiència truncada de la República, amaga un “repòquer d’asos” que, assegura, no té paral·lel als països del nostre entorn. “Quan l’hem descobert (el seu llegat) hem descobert que era d’una qualitat extraordinària”, ha sostingut. ‘Solitud”Solitud’ és l’obra més coneguda i el muntatge teatral que obrirà el cicle ‘Pioneres’, a la Sala Petita del TNC. La seva directora, Alícia Gorina, ha advertit que no es tracta d’una obra feta per encàrrec sinó d’una proposta de “mirada personal” que no tindrà una posada en escena convencional. En aquest muntatge la directora recupera la història de la Mila, el personatge més cèlebre de Caterina Albert i una dona víctima d’una violació “i de tot un sistema de violència patriarcal”, un aspecte que emfasitza la seva proposta, ha dit. Gorina ha defensat que aquesta és una obra molt “potent” més enllà de l’àmbit acadèmic/escolar on molts l’han coneguda. Un text que desprèn “valentia i atreviment” de la dramaturga per haver pogut visibilitzar una realitat “molt invisibilitzada” a l’època, com és la violència sexual, l’opressió contra les dones i, molt concretament, les violacions. “És la història d’una violència estructural, no només d’una violació”, ha sostingut la directora. Durant la presentació de ‘Pioneres’, moltes de les creadores que hi participen han coincidit a celebra la iniciativa del TNC, tot i que han demanat que això no es quedi en una excepció, o en un exercici simbòlic. Que les dones ocupen el lloc que mereixen en el sistema teatral actual, han demanat. “És una agulla en un paller i arriba tard”, ha etzibat Ester Villamor, directora d’Una venjança com n’hi ha poques’, de Lluïsa Denís (al MNAC).
