ACN Barcelona.-Set mesos després que s’activés el primer tram de la línia d’avals de l’ICO, el crèdit demanat per algunes de les pimes i autònoms es comença a exhaurir. La caiguda d’ingressos durant el primer confinament va obligar molts negocis a endeutar-se, pensant que l’activitat es reactivaria progressivament. Ara, amb l’aplicació de noves restriccions, bona part de les empreses han hagut de recórrer al crèdit que els restava, però cada cop tenen menys marge de maniobra. “Si ara arribem justos a final de mes, imagina’t al març”, que és quan acaba el període de carència, diu la vicepresidenta del Gremi d’Hostaleria de Terrassa, Maite Garcia. Segons Pimec, vora el 25% de les pimes que han demanat un crèdit ICO tindran dificultats per tornar-lo.
Per la patronal de les petites i mitjanes empreses, el gran error ha estat pensar que la recuperació econòmica tindria forma de “V”. “La previsió era que a l’estiu es reactivaria la campanya turística i la recuperació seria ràpida; no es va tenir en compte una segona onada”, comenta el director de Consultoria Estratègica i Finançament de Pimec, Pere Cots. Per altra banda, cal tenir en compte que gairebé la majoria dels préstecs s’han destinat al pagament de despeses ordinàries (per tant, a operacions que no generen valor afegit). “A ‘grosso modo’ el 30% dels ICO han servit per refinançar deutes, i la resta a cobrir necessitats corrents”, explica Cots.Des de Pimec afirmen que, amb les noves restriccions, són diverses les pimes que els han traslladat la seva preocupació per la situació actual. En aquest sentit, la patronal demana que s’apliquin mesures com ampliar el període de carència dels ICO, allargar el venciment dels préstecs de cinc a vuit anys, atorgar ajudes directes als sectors més afectats i donar suport als fons propis de les empreses. En relació amb aquest últim punt, Cots apunta que es tracta d’una qüestió “imprescindible” si es volen aconseguir els fons de rescat europeus, que requereixen “capacitat inversora”.La restauració, el sector més perjudicatEl sector de la restauració és el que més avals ha sol·licitat des que es van activar les línies ICO. Segons l’últim informe publicat per l’Institut de Crèdit Oficial, que recull dades fins al 15 d’octubre, un total de 118.072 empreses de tot l’Estat vinculades al turisme, l’oci i la cultura van demanar avals per 11.732,8 MEUR, una xifra que representa el 15% del total. Arran de les noves restriccions, els ingressos al sector han tornat a caure de forma precipitada, i els negocis encaren el futur amb preocupació. “Molts locals ja han consumit els ICO, perquè molts llogaters no han volgut abaixar els preus”, explica Maite Garcia, també propietària de la cafeteria Sa Illa de Terrassa. “Si has demanat un ICO, tens contractats altres treballadors i has de pagar un lloguer, potser hauràs de tancar la persiana”, apunta.Precisament ella és una de les persones que ha demanat un crèdit avalat per l’Estat, tot i que el procés perquè li concedissin s’ha convertit en tota una odissea. Al març, va iniciar els tràmits per obtenir un crèdit de 10.000 euros, però el seu banc li va denegar la sol·licitud el juliol, quatre mesos més tard. A canvi, li van oferir una pòlissa de crèdit per 10.000 euros, un producte amb unes condicions menys favorables. Lluny d’acceptar la proposta, va acudir a una altra entitat, i aquest mes de novembre –vuit mesos i mig després que es decretés l’estat d’alarma- finalment rebrà el préstec, aquesta vegada de 20.000 euros. “Veient les complicacions en demanar el crèdit i que les noves restriccions poden anar per llarg, he decidit cobrir-me les esquenes i demanar un crèdit més gran”, explica.Autònoms contra les cordesEls autònoms han protagonitzat el 32% de les operacions vinculades a la demanda d’un crèdit ICO –una de cada tres-, segons les últimes dades de l’Institut Oficial de Crèdit. I les restriccions per frenar l’expansió de la covid-19 a l’Estat no només han tingut efectes sobre l’hostaleria. Sectors com el del taxi també noten que el marge de maniobra és cada cop menor i volen fer palesa la seva preocupació.”Ens estem ofegant”, es queixa el José Mora, taxista a Barcelona des de fa dotze anys i que aquesta setmana va acudir a la concentració del sector a la plaça Espanya. “Ara ingresso uns 1.500 euros al mes, però haig de pagar dues hipoteques –la llicència i la casa- i les despeses del dia a dia; pràcticament he hagut de demanar diners a la meva família”, explica, després de passar un estiu pràcticament sense turistes a la ciutat. Ell també ha demanat un ICO de 100.000 euros i diu que no vol tornar-ho a fer. “M’endeutaria més; si no puc pagar aquest, com pagaré el següent?”, pregunta.En línia amb el que demanen des de Pimec i des d’altres sectors, el José creu que s’hauria d’allargar el període de carència dels préstecs i que només es paguin els interessos durant un any. “Ja que tots vam ajudar als bancs durant la crisi, ara és moment que ells ens ajudin a nosaltres”, assenyala.El govern espanyol, pendent d’arribar a un acord amb la Comissió EuropeaTot i que el govern espanyol encara no ha adoptat mesures per fer front a aquesta problemàtica, la ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, ja ha manifestat al llarg d’aquests últims dies que manté converses amb la Comissió Europea per allargar el període de carència dels ICO. Des del ministeri confien que s’acabi arribant a un acord, tant per “flexibilitzar els terminis” com “les carències”. A hores d’ara, els préstecs avalats per l’Estat tenen un venciment de cinc anys i un període de carència d’un any (si res canvia, moltes empreses haurien de començar a retornar-los al març).Catalunya, la segona comunitat que ha sol·licitat més avalsA 15 d’octubre, fins a 106.981 empreses de Catalunya han demanat avals per 14.671,8 MEUR. En total, les companyies del territori han sol·licitat finançament per un import de 19.155,2 MEUR. Catalunya és, segons les dades de l’ICO, la segona comunitat de l’Estat que més avals ha sol·licitat (el 18,6% del total), només superada per Madrid (20,7%). La majoria dels avals es concentren a la demarcació de Barcelona (11.501,7 MEUR), seguit de Girona (1.333,1 MEUR), Tarragona (972,5 MEUR) i Lleida (864,5 MEUR).Al conjunt de l’Estat, s’han avalat un total de 842.614 operacions corresponent a 550.500 empreses. L’import total avalat és de 79.038,7 MEUR, mentre que el finançament que han rebut els diferents negocis del territori ascendeix fins als 103.999,2 MEUR. Els autònoms i les pimes concentren un 98% de les operacions i un 70% de la quantitat avalada.
