Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

Les persones sense llar a Barcelona porten gairebé 4 anys dormint al carrer, set mesos més que la mitjana del 2018

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-Les persones sense llar a Barcelona porten gairebé 4 anys dormint al carrer, set mesos més que la mitjana del 2018. Aquesta és una de les conclusions de l’enquesta que Arrels Fundació va fer a les persones sense sostre la nit del 12 de juny. Es van localitzar gairebé 1.200 persones i 347 van voler respondre les preguntes dels voluntaris. La mitjana al carrer se situa aquest any en els 3 anys i 11 mesos. També destaca l’increment de les persones que han estat víctimes d’agressions físiques o verbals els darrers sis mesos: del 30% el 2018 a un 38 aquest any. Pel que fa a les dones, el percentatge puja fins al 43%. El 63% dels enquestats pateix una situació de vulnerabilitat elevada o mitjana, una xifra que es redueix per quart any consecutiu, partint d’un 80 el 2016.

Les 347 persones que van participar en l’enquesta van respondre preguntes sobre el seu estat de salut, el temps que fa que viuen al carrer, la seva edat o si han patit agressions. Això permet saber quin és el seu grau de vulnerabilitat. L’11% presenta una situació de vulnerabilitat elevada i requereixen d’una intervenció social prioritària. El 83% són homes, l’11% són dones i el 6% es consideren altres. La mitjana d’edat és de 42,3 anys. Més de la meitat, el 57%, tenen entre 25 i 49 anys, i la franja de persones entre 50 i 64 anys puja fins al 28%. Els entrevistats procedien de 49 països diferents. Els més habituals són l’Estat (25%), Romania (16,1%), Marroc (12,1%), Itàlia (4,6%) i Polònia (3,7%).Les persones entrevistades porten 3 anys i 11 mesos de mitjana dormint al carrer. El 59,4% fa un any o més. El 44% han tingut dificultats per accedir a un allotjament perquè no estaven empadronades. El 73% de les persones entrevistades no tenen ingressos ni de prestacions socials, ni d’herències, ni de treball en negre. Això suposa 7 punts més respecte al 2018.En el cas del 18% de les persones entrevistades, el consum d’alcohol o droga ha dificultat la seva permanència en un allotjament o ha estat el motiu pel qual la persona ha hagut de deixar l’allotjament. L’11% de les persones amb problemes de salut física també s’han trobat amb aquesta situació.Gairebé la meitat té problemes de salutEl 46% de les persones expliquen que tenen problemes de salut física. Gairebé tres de cada deu persones entrevistades diuen patir malalties cròniques. Més de la meitat de les persones enquestades (el 53%) diuen tenir targeta sanitària. El 39% afirma no tenir-la i la resta no ho sap o no contesta. L’ús dels serveis de salut d’emergència ha augmentat. Hi ha més persones que afirmen haver rebut atenció mèdica a urgències (35,4%), més persones han estat ingressades a l’hospital (21,9%) i més persones han necessitat una ambulància (17,8%).El percentatge de persones enquestades que diuen haver fet ús dels serveis d’urgències socials en els darrers sis mesos augmenta respecte l’any passat i és del 21%. El 41% assegura haver estat atès per algun treballador social els darrers sis mesos. El 38% afirma haver estat víctima de violència física o verbal, 8 punts més que l’any passat. El 17,58% de les persones entrevistades afirmen tenir causes legals pendents amb la justícia, i el 19% diuen haver estat retingudes en algun moment a comissaria.Destaca també que el 6% de les persones entrevistades diuen que han estat forçades, enganyades o pressionades a fer alguna cosa contra la seva voluntat, una xifra lleugerament superior a les dades d’anys anteriors.El cens de persones que viuen al carrer va ser possible gràcies a 549 persones voluntàries que van recórrer 61 barris de Barcelona. El nombre de persones localitzades ha crescut un 27% en quatre anys, de 941 persones el 2016 durant el recompte de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar a les gairebé 1.200 persones d’aquest any.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió