Divendres, 30 de juliol de 2021 - Edició 1100
La República

Les persones que pateixen ELA presenten una composició alterada dels greixos en les cèl·lules de la medul·la espinal

ACN Lleida.-Les persones que pateixen esclerosi lateral amiotròfica (ELA) presenten una composició alterada dels greixos en les cèl·lules de la medul·la espinal. Així ho ha confirmat un estudi pilot realitzat […]

Avatar
Agències 05/07/2021

ACN Lleida.-Les persones que pateixen esclerosi lateral amiotròfica (ELA) presenten una composició alterada dels greixos en les cèl·lules de la medul·la espinal. Així ho ha confirmat un estudi pilot realitzat per personal investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut Català de la Salut (ICS) Lleida, per analitzar el lipidoma nuclear -l’embolcall del lloc de la cèl·lula on s’emmagatzema la informació genètica-. Els resultats, publicats a la revista Journal of Neurochemistry, donen suport a la utilitat de la lipidòmica aplicada a les malalties neurodegeneratives i el procés d’envelliment.

L’estudi, encapçalat Omar Ramírez-Núñez, Mariona Jové, Pascual Torres i Reinald Pamplona, del grup de Fisiopatologia metabòlica de l’IRBLleida i del departament de Medicina Experimental de la UdL, ha comptat amb la col·laboració de l’Institut Català de la Salut, la Fundació Institut Universitari per a la recerca a l’Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol-Atenció Primària Lleida), l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro), i el CIBERNED (Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurodegeneratives.L’estudi pilot ha treballat amb les mostres d’una trentena de pacients de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV), l’Hospital Universitari de Santa Maria (HUSM) i l’Hospital de Bellvitge. L’investigador responsable i professor de la Universitat de Lleida, Manel Portero, explica que han comprovat que la fabricació d’un tipus especial de greixos, anomenats éter-lipids, podria estar alterada en els malalts d’ELA. “Hem observat una disminució de la seva concentració tot i desconeixem si resolent aquest problema podrem ajudar als pacients”, reconeix. Tot i així, consideren que es tracta d’una nova via potencial d’actuació per descobrir noves dianes d’actuació de cara a desenvolupar possibles fàrmacs. L’ELA és una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per la pèrdua progressiva del moviment, ja que afecta les neurones motores del cervell, del tronc encefàlic i de la medul·la espinal, que són les cèl·lules encarregades de transmetre l’ordre del moviment voluntari del cervell als músculs. Les causes d’aquesta malaltia minoritària són desconegudes. “Hem demostrat que dins dels teixits afectats per l’ELA hi ha canvis en els lípids i que podrien estar relacionats amb la velocitat de la malaltia o fins i tot en la seua causa però cal continuar investigant”, destaca Portero. La lipidòmica està dedicada a l’estudi i caracterització del conjunt de lípids (greixos), molècules que emmagatzemen i l’energia del nostre cos, formen els embolcalls de les cèl·lules i tenen un paper rellevant en la senyalització cel·lular. El lipidoma o perfil lipídic d’una cèl·lula indica la composició i abundància dels lípids al nostre organisme. L’IRBLleida i la Universitat de Lleida compten amb un servei científico-tècnic de lipidòmica, que ha desenvolupat i consolidat la Plataforma Lipidòmica de Catalunya (PLICAT).La investigació ha estat possible gràcies a les ajudes de la recerca que ha rebut el personal investigador de la Unió Europea, la Generalitat, l’Institut de Salut Carlos III, el Ministeri de Ciència i Innovació, la Fundació la Marató de TV3, Marie Curie Cofund IRBLleida-IPP i la Fundació Miquel Valls. Seguint en la mateixa línia de recerca, un estudi publicat a la revista Brain Communications, liderat pel professor Manuel Portero-Otín, i amb el personal investigador, Joaquim Sol, Mariona Jové i Victòria Ayala, de la UdL, l’Institut Català de la Salut, l’IRBLleida i l’IDIAPJGol, i altres investigadors de l’Hospital de Bellvitge, l’IDIBELL, la University of Oxford, el King’s College London, la Universitat de Barcelona i la Columbia University, demostra que les característiques lipidòmiques del plasma i del líquid cefaloraquidi de les persones amb ELA es correlacionen amb la progressió de la malaltia. “Hi ha alguns lípids que, com major és la seua concentració en el líquid cefaloraquidi, més ràpid va la malaltia”, explica Manel Portero. Aquesta troballa permetrà usar els perfil lipídics com a classificadors de l’ELA. En aquest cas, la recerca també ha estat possible gràcies a les ajudes de la recerca que ha rebut el personal investigador, que a les anteriors se suma el cofinançament FEDER ‘A way to build Europe’ de la Unió Europea. Gràcies al projecte PLICAT es poden analitzar milers de molècules de lípids diferents de qualsevol sistema biològic, fet que facilita conèixer el paper dels lípids en la salut i en la patologia humana, i pot jugar un paper clau en el desenvolupament d’una medicina personalitzada. A més, la creació d’aquesta plataforma situa Lleida com a punt de referència català de lipidòmica i permet establir noves col·laboracions nacionals i internacionals. FEDER aporta el 50% del cost de l’actuació de PLICAT, 625.000 euros. Les administracions participants i l’IRBLleida aporten el 50% restant. D’aquest, l’IRBLleida aporta el 64% (400.000 euros), la UdL el 23,20% (145.000 euros), i Agrotecnio i l’Aliança ICS-GSS aporten cadascú el 6,40% (40.000 euros).