ACN Barcelona – El Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), integrat per la Generalitat, el Ministeri de Cultura, l’Ajuntament de Barcelona i diferents personalitats en representació de la societat civil, ha acordat per unanimitat iniciar la tramitació del concurs per ampliar el museu i iniciar la redacció dels projectes bàsic i executiu, que n’identificarà el cost i del qual se’n derivarà el projecte museogràfic. L’acord ampliarà el MNAC al Pavelló Victòria Eugènia, com ja estava previst, i fixa el final de les obres per al 2029, coincidint amb centenari de l’Exposició Internacional, la urbanització de Montjuïc i la construcció del Palau Nacional. El Patronat també ha decidit renovar el director, Pepe Serra, per un període de cinc anys.
El calendari sobre el qual s’està treballant preveu desenvolupar els plans de viabilitat i museografia i els projectes arquitectònics entre el 2022 i el 2023 i afrontar el concurs públic del projecte definitiu a finals de 2023 o principis de 2024. L’ampliació al Pavelló Victòria Eugènia suposarà, segons ha concretat en una nota el Patronat, una “important transformació” i un “replantejament global” del museu, els espais, els relats i de l’abast.
En declaracions a l’ACN, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha celebrat poder donar el “tret de sortida” per ampliar el MNAC, amb el projecte bàsic i executiu –que n’identificarà el cost-, del qual participaran les tres administracions representades al Patronat. A partir d’aquí, les administracions afinaran el calendari i determinaran el pla museogràfic, que haurà d’especificar com serà el museu del futur. “Durant aquests dos anys, el museu s’ha de repensar, veurem com acabarà sent el MNAC”, reflexiona la consellera.
Balanç positiu a la direcció
Entre les tasques que destaca del director –que fa deu anys que va assolir el càrrec-, Garriga considera que ha posicionat l’equipament “socialment, culturalment i internacionalment”, un fet que ha comportat un important increment de visitants. El MNAC va ser visitat, el 2019, per prop de 900.000, enfront als 400.000 del 2012, coincidint amb l’inici del seu mandat. Alhora, per la consellera, el Museu Nacional ha fet de “punta de llança de tots els museus d’art de Catalunya”, un “museu capçalera” per a la resta.
Durant aquests anys el museu ha organitzat més de 70 projectes expositius, ha renovat la presentació de les col·leccions d’art modern i del Renaixement i el Barroc, ha treballat en la formació de la col·lecció de postguerra i segones avantguardes i en un centenar de projectes en col·laboració amb altres museus i entitats d’àmbit artístic, educatiu, científic i social. Un altre punt destacat és el creixement de la col·lecció, amb nombroses adquisicions i donacions gràcies a acords estratègics.
El Patronat també destaca la creació de la Xarxa de Museus d’Art, que ha passat de comptar amb tres úniques seccions a Catalunya a estar integrada per 22 museus de tot el país, el desplegament d’una política de itineràncies per tot l’Estat i la presència internacional.
