ACN Barcelona.-L’Ajuntament ha reprès aquest dijous les reunions amb els veïns i els professionals per definir el futur de l’avinguda, l’anomenada Comunitat Rambles. La transformació del primer tram inclou la continuïtat de la Rambla fins a Colom i modificar el traçat de l’avinguda de les Drassanes. El projecte d’urbanització s’aprovarà durant el 2020 i les obres del primer tram es preveuen per a inicis del 2021. Durant la reunió s’ha presentat un estudi que ha realitzat Barcelona Regional, que fixa en 600 els residents habituals a la Rambla.
Tot aquest procés prové del mandat anterior, després que l’equip interdisciplinar km-ZERO elaborés un projecte que estableix les bases de la transformació de la Rambla de forma col·lectiva.L’execució de la reurbanització de la Rambla està definida en cinc trams. El nou traçat de la Rambla tindrà un sol carril de circulació de 3,5 metres d’amplada per sentit, per al pas de vehicles de servei, bicicletes i autobusos, i s’ampliarà el passeig central entre 0,8 i 1,5 metres per costat, sempre que sigui possible. A més, es preveuen tres espais majors que actuaran com a places: entre l’Espai Moja i Betlem, entre el Pla de l’Os i el Liceu i entre el Pla del Teatre i el Teatre Principal. El primer tram que es reurbanitzarà, el projecte executiu del qual es troba en fase de redacció, serà el corresponent al tram entre Colom i Santa Madrona, que més enllà dels espais majors, és on es produirà la remodelació més important de la Rambla. La transformació implicarà la modificació del traçat de l’avinguda de les Drassanes, amb la supressió de l’actual traçat que travessa la part baixa de la Rambla. El passeig central continuarà fins a Colom i hi haurà un gran espai lateral per a vianants entre les Drassanes i el passeig central que generarà una plaça diàfana de més de 300 metres quadrats lliures de qualsevol mobiliari per a activitats veïnals.La supressió d’aquest darrer traçat de l’avinguda de les Drassanes i les noves seccions viàries comportaran que, en aquest tram, l’espai per a vianants s’incrementi en uns 1.150 metres quadrats. En els nous espais per a vianants guanyats, s’incrementarà i ordenarà la vegetació i l’arbrat, per tal de fer-los més diàfans i accessibles, definint un corredor d’accés al Museu Marítim i establint un límit verd del nou traçat de l’avinguda de les Drassanes en aquesta nova confluència amb la Rambla.Estratègia cultural per a la RamblaA part de la reurbanització, un dels eixos principals de la transformació de la Rambla és el de retornar el passeig al veïnat de Ciutat Vella i fer-ho conjuntament amb el veïnat, entitats culturals i socials. Aquest eix es començarà a aplicar abans que comenci la transformació física. Així, aquesta primavera ja es començaran a fer accions culturals i comunitàries, coincidint amb la celebració de la Quinzena de la Dansa, i també a la tardor, coincidint amb la Mercè.Cens d’habitantsL’Ajuntament ha presentat a la primera sessió amb la Comunitat Rambles un estudi de Barcelona Regional i el GESOP que valorés la dimensió residencial del passeig. El treball identifica 122 edificis, dels quals 64 són edificis d’habitatge, el 52,5%. En aquestes finques, s’hi troben 134 locals i s’estima que hi ha 652 habitatges, dels quals 226 són domicilis habituals, 39 són domicilis temporals i 387 són d’ús no residencial. Entre els no residencials, s’hi troben habitatges d’ús turístic, oficines, empreses, usos de restauració o comercials, o ocupats per entitats.L’estudi també determina el nombre de persones residents a la Rambla. Als 265 habitatges que són domicilis habituals i temporals, hi viuen 569 residents habituals, 2,5 de mitjana per habitatge, i 104 residents temporals, 2,7 de mitjana.Les raons més habituals dels residents en domicilis temporals de la Rambla per allotjar-s’hi són per temes laborals (54,2%) i per estudis (37,5%). La majoria són homes (67%), joves (29,1 anys de mitjana) i estrangers (83,3%), i la durada mitjana d’estada és inferior a un any. Aquestes dades s’han obtingut a partir de les entrevistes que s’han pogut realitzar en 24 domicilis temporals.Respecte als residents habituals, la meitat són adults joves, d’entre 25 i 44 anys, i el 48,2% són estrangers, una proporció similar al conjunt de Ciutat Vella (50%). Els orígens més habituals són països de la UE (45% d’origen estranger), especialment d’Itàlia, i de l’Índia (38%). En aquest cas, les dades s’han obtingut a partir de les entrevistes que s’han pogut realitzar en 98 domicilis habituals.Prop de la meitat dels edificis d’habitatges, el 45,6%, són només d’habitatge habitual, i en un 36,8%, hi conviuen tant habitatges habituals com temporals. El 14% són edificis sense ús residencial, i el 3,5% són només d’habitatge temporal.Un 93,1% estan en bon estat de conservació, si bé més de la meitat, el 51,7% no disposen d’ascensor, i el 74,1% no són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
