Dimecres, 16 de juny de 2021 - Edició 1056
La República

Les excavacions a Palol de Sabaldòria de Vilafant posen al descobert part del fossat de l’antic castell

ACN Vilafant .-L’última campanya d’excavacions al jaciment de Palol de Sabaldòria, a Vilafant (Alt Empordà), ha posat al descobert part del fossat de l’antic castell. Es tracta d’un tram d’uns […]

Avatar
Agències 22/03/2021

ACN Vilafant .-L’última campanya d’excavacions al jaciment de Palol de Sabaldòria, a Vilafant (Alt Empordà), ha posat al descobert part del fossat de l’antic castell. Es tracta d’un tram d’uns 50 metres de longitud i una fondària que, en alguns punts, arriba als set metres. La directora de les excavacions, Anna Augé, qualifica la troballa de “sorprenent” per les seves dimensions i poc “esperada” perquè queden molt poques restes de l’antiga fortalesa, que data del segle XI. El complex està inclòs a l’Inventari de Patrimoni Històric de Catalunya i l’integren les restes d’una església preromànica, el castell i una masia construïda el segle XVI.

La primera referència al nucli de Palol de Sabaldòria data del 1020. Va ser al testament del comte de Besalú (Garrotxa) Bernat Tallaferro on concedia al seu fill Berenguer les possessions que tenia a Vilafant i a Palol. Una dada que confirma la idea que l’origen d’un nucli urbà a Vilafant es remunta a l’edat mitjana i no en un sol nucli, sinó que en son dos de separats. El nucli antic, on hi l’església de Sant Cebrià i l’actual poble i el nucli de Palol Sabaldòria. A Palol, es va establir un castell amb un recinte emmurallat i amb un fossat. Aquest recinte, construït al voltant de l’ermita anterior –del segle IX-, constituïa un petit nucli poblacional, que incloïa petits habitatges, la fortalesa i una gran torre de l’homenatge. Aquesta torre, ja derrocada intencionalment, tenia una base de 6 metres de diàmetre i d’alçada hauria arribar als 10 metres. De tot el conjunt monumental, només queda dempeus part de l’església, una petita part del castell –de l’edifici sobirà- i una masia, construïda a posteriori, durant el segle XVI sobre la base de l’antic recinte emmurallat. A principis dels anys 70 s’hi van començar a fer treballs de consolidació però no va ser fins al 2008 que es van posar en marxa les campanyes d’excavacions. Inicialment, anaven encaminades a consolidar l’ermita, que s’estava deteriorant, però mica en mica es van anar abordant altres àmbits i l’entorn del complex. En uns treballs a l’interior de la masia, els arqueòlegs van detectar un mur molt ample que creuava de punta a punta l’edifici i continuava als extrems exteriors. La directora de l’excavació, Anna Augé, diu que tot apuntava que es tractava d’una muralla i en aquesta darrera campanya van decidir treballar per esbrinar-ho. L’actuació ha permès posar al descobert part del fossat del castell. En concret, una traça de poc més de 50 metres i uns quatre metres de profunditat, que en alguns punts arriba fins als set. També es va localitzar part de l’arc que conformava el pont d’accés a la fortalesa. Augé assegura que és una de les troballes més importants que s’han fet a la zona. No només per les seves dimensions –poc habituals- sinó també pel fet que “costava d’entendre que hi hagués hagut un castell del qual gairebé no en quedava res”. “El fossat dona força a la idea de la fortalesa i de la fortificació”, remarca. Augé diu que, probablement, les properes campanyes aniran enfocades a adequar l’entorn del jaciment, protegir el fossat localitzat i reconstruir el pont d’accés al punt on originàriament estava ubicat. Recuperar la masia del segle XVIEn paral·lel, es continua treballant en la rehabilitació de l’antiga masia, l’únic espai que es manté dempeus. Fa deu anys que el consistori impulsa la recuperació de l’espai a través d’aportacions municipals, subvencions i l’1% Cultural. De fet, a hores d’ara està en procés de licitació una intervenció amb una aportació de 600.000 euros del fons Feder i l’1% Cultural, que es destinarà a acabar d’adequar l’espai. Tenint en compte que el projecte de recuperació entra en la fase final, l’Ajuntament posarà en marxa un procés participatiu per decidir quins usos ha de tenir l’espai. “La intenció és que la gent s’ho faci seu i vegi les potencialitat que té i que molta gent desconeix encara”, explica l’alcaldessa, Consol Cantenys. “Palol recull, a més de l’origen ancestral del municipi, el tarannà de Vilafant. Està envoltat pel Manol, la Bòbila i un mas, en un poble on les masies van ser molt importants. És una síntesi de tot el que volem ser i som”, assegura.