ACN Barcelona.-Les entitats d’habitatge han alertat que, en els pròxims quinze anys, 315.000 llars quedaran “excloses” del mercat i no podran fer front al pagament del lloguer. D’aquestes, un 41% hauria de ser atesa amb lloguer social, un total de 131.000 habitatges. Aquest lloguer social podria resultar en un 40% d’habitatges de nova construcció, és a dir, un total de 52.000 immobles a raó de 3.500 habitatges per any. “És un repte majúscul com a societat”, ha advertit la presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, en la presentació de l’estudi de COHABITAC sobre els ‘Reptes i limitacions de la promoció i la gestió d’habitatges de lloguer social a Catalunya’.
L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i l’associació de les fundacions promotores i gestores d’habitatges de lloguer social a Catalunya, COHABITAC, han reclamat “mobilitzar” el sòl per construir nou habitatge. Així mateix, han proposat “reforçar de forma important” les subvencions actuals i millores fiscals, com una reducció de l’IVA per als promotors de lloguer social. La presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, ha assegurat que el parc de lloguer social a Catalunya és “molt reduït”, d’un 1,6% del total. Els habitatges de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, conjuntament amb els de lloguer municipal, els de COHABITAC i els de la xarxa d’inclusió sumen un total de 35.000 immobles, un 1,2% del total. Si a aquests s’hi afegeixen els de cessió de particulars a l’agència o en programes de mediació o cessió, la xifra s’eleva fins a l’1,6%, amb 47.000 habitatges. En qualsevol cas, aquesta dada és una de les més baixes de la Unió Europea i representa “una de les principals mancances” del sector a Catalunya. A aquesta s’hi suma l’escàs pressupost públic destinat a les polítiques d’habitatge, d’un 0,1% del PIB a Catalunya en contraposició amb el 0,6% de la mitjana de la Unió Europea. “Va pujar fortament en el període del ‘boom’ immobiliari i va caure en picat coincidint amb l’etapa de la crisi, que no es va veure compensada per un augment del pressupost públic”, ha lamentat Trilla. Actualment, un 43% de les llars que viuen de lloguer a preu de mercat a Espanya destinen més del 40% dels seus ingressos al pagament de l’habitatge, una de les taxes més elevades de la Unió Europea. Així mateix, destaca “amb especial dramatisme” la situació de les persones amb discapacitat, que veuen agreujat el problema per “l’ínfima” proporció d’habitatges accessibles en el mercat. En concret, només un 0,6% dels habitatges compleixen els criteris d’accessibilitat universal i un 63% dels immobles no són accessibles del carrer al portal. Per altra banda, es preveu que entre 2015 i 2030 la població de Catalunya de més de 65 anys arribi a 1,8 milions de persones i passi de suposar el 18% al 23,5%. Actualment, un 80% d’aquestes llars tenen l’habitatge totalment pagat, un percentatge que es preveu que disminueixi considerablement en els pròxims anys. Aquestes llars s’enfronten a un horitzó marcat pel descens de llars amb l’habitatge totalment pagat, un augment dels habitatges de compra però amb pagaments pendents, un augment dels habitatges de lloguer a preus de mercat, i un descens dels habitatges de lloguer amb rendes antigues i controlades. “El descens del nombre de llars amb l’habitatge totalment pagat es traduirà en un increment de la fragilitat i la vulnerabilitat residencial”, ha alertat Trilla. Davant aquesta situació, les entitats de l’habitatge proposen la compra d’habitatges buits per part de les administracions públiques o entitats socials; la promoció de nous habitatges amb noves edificacions, amb rehabilitació o amb la reconversió d’edificis existents, i la construcció d’edificis dotacionals per a allotjaments en sòls d’equipaments.En els últims anys, gràcies a l’exercici del dret de tanteig i retracte s’han adquirit més de 4.000 habitatges d’entitats financeres per part de la Generalitat, ajuntament i entitats i promotors socials a Catalunya. Aquesta xifra representa un 15% del parc de lloguer social actual, però “no és suficient” per impulsar un “gir radical” en el volum d’aquest parc.Les fundacions de COHABITAC tenen capacitat per produir 1.000 habitatges de lloguer social a l’any, però destaquen la necessitat d’un model de col·laboració públicoprivada per fer front a aquest “repte”. Per als habitatges de lloguer social assequible, de llars amb ingressos mitjans, demanen una subvenció al promotor. En el cas dels habitatges de lloguer social, per a llars amb ingressos baixos, reclamen una subvenció al promotor més intensa. Per últim, per als edificis de lloguer “molt social”, de llars amb ingressos molt baixos o en situació d’exclusió social, proposen una subvenció al promotor més intensa, una subvenció al lloguer i una altra a la gestió.En concret, xifren en 140 milions d’euros a l’any l’import necessari per promoure habitatges de 70 metres quadrats de lloguer social assequible, dels quals el 85% seria de finançament i el 15% restant de subvenció a fons perdut. En el cas dels habitatges de lloguer social serien necessaris 120 milions d’euros, el 80% de finançament i el 20% de subvenció a fons perdut. “Incrementar les subvencions al promotor esdevé un aspecte clau per permetre augmentar notablement la producció d’habitatges socials de lloguer a gran escala”, ha afirmat Trilla. Així mateix, ha reclamat disposar de sol urbà o urbanitzat sense cost, mobilitzar el sol de titularitat pública i fer polítiques urbanístiques actives sobre el sòl. Per altra banda, també ha fet èmfasi en la importància dels projectes de gestió d’habitatges de lloguer “molt social, que fan referència al seguiment i acompanyament social. Per això, ha reclamat establir programes que comptin amb el suport compartit entre la Generalitat i els ajuntaments per garantir la viabilitat d’aquests projectes. En matèria fiscal, les entitats han demanat que l’IVA suportat en les promocions d’habitatge de lloguer social es redueixi fins a un 4%. Així mateix, també han reclamat aplicar aquest tipus impositiu en la constitució de drets de superfície. En el cas de programes públics de lloguer d’habitatges per a finalitats socials gestionats per entitats sense ànim de lucre consideren que “és necessari” que es pugui aplicar una reducció del 60% dels guanys en l’IRPF dels propietaris que els concedeixin a les entitats.A la presentació de l’informe també hi ha intervingut el secretari d’Agenda Urbana i Territori de la Generalitat, Agustí Serra, que ha reivindicat la importància de conèixer els patrimonis de sòl dels ajuntaments de Catalunya. Així mateix, ha defensat actualitzar els mòduls i donar garanties als promotors del cobrament de les rendes, a través de les ajudes a persones amb més dificultats per pagar els lloguers d’habitatge assequible. Per la seva banda, el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Anton Gasol, ha destacat que el sector públic hauria de tenir una influència “molt més decisiva” en aquest sector i, fins i tot, constituir-se com un actor “actiu” quan sigui convenient. La presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Francina Alsina, ha recordat que la crisi de la covid-19 està multiplicant la vulnerabilitat de milers de famílies i ha defensat la importància de disposar del “màxim d’eines” per ampliar el parc d’habitatge a Catalunya. “Cal una actuació coordinada de les administracions per donar resposta a la gravetat de la situació i assegurar uns mínims vitals per a la dignitat de la persona”, ha resumit.
