ACN Granollers.-L’any 2019 es van presentar 1.219 denúncies per violència masclista al Vallès Oriental, segons es desprèn de la ‘Nota informativa d’estadística judicial sobre Violència masclista al Vallès Oriental’ elaborada per l’Observatori-Centre d’Estudis del Consell Comarcal i l’Observatori de la igualtat de gènere de l’Ajuntament de Granollers. Són prop de 300 casos més que el 2018, quan es van presentar 1.088 denúncies. Aquesta xifra superava la que s’havia registrat l’any anterior, amb 904 casos. Les dades corresponen als dos partits judicials del Vallès Oriental.
Concretament, a l’informe s’analitzen les dades d’estadística judicial en l’àmbit de violència masclista al Vallès Oriental corresponents als dos partits judicials vallesans, el primer el de Granollers, partit judicial nº 3, que comprèn 35 municipis i Mollet del Vallès, partit judicial nº 22, que comprèn 7 municipis. Dins aquest dos partits judicials, hi ha només un Jutjat de Violència sobre la dona situat a Granollers, que estén la seva jurisdicció als dos partits judicials com el únic òrgan especialitzat en violència i amb competència exclusiva en aquesta matèria. Les dades de l’estudi reflecteixen que en els darrers anys destaca una tendència creixent de la xifra de denúncies presentades, especialment al Partit judicial de Granollers, que actua com a motor a l’alça per al conjunt de la comarca. Destaca, també i segons l’informe, l’augment d’ordres de protecció activades el 2019, unes 257 incoades, per damunt de les de l’any anterior, quan es van incoar 205. La consellera de Polítiques Socials i Igualtat del Consell Comarcal, Roser Colomé, posa en valor el fet de disposar d’una anàlisi que permet tenir un coneixement més exhaustiu i valuós de la violència de gènere en l’àmbit judicial. Colomé ha destacat que “segons un estudi realitzat per l’Observatori contra la violència domèstica i de Gènere, el 75% de les víctimes mortals de violència masclista són mares, i això diu molt de l’impacte real i extens que té la violència masclista, més enllà de les pròpies dones, víctimes directes”. En aquest sentit, afegeix que “cal parlar, doncs, dels fills i filles víctimes d’aquesta violència i per extensió, massa sovint, de l’entorn familiar i l’impacte d’aquesta violència de gènere”.
