ACN Girona.-Les defenses dels quatre empresonats per la suposada vinculació amb una “xarxa de corrupció policial” amb Mossos d’Esquadra de Santa Coloma de Farners implicats demanen que surtin en llibertat. A la vista, que s’ha a la secció quarta de l’Audiència de Girona, sostenen que no hi ha arguments jurídics per mantenir la presó preventiva sobretot perquè tenen suficient arrelament per descartar el risc de fugida: “No poden passar 24 hores més a presó”. El fiscal sosté que si surten en llibertat podrien destruir proves o, fins i tot, coaccionar testimonis. Les parts també han demanat al tribunal que resolgui si existeix una nul·litat en la causa perquè la DAI va prendre declaració al narcotraficant delator sense advocat.
Ni risc de fugida ni perill de destrucció de proves. Les defenses dels tres mossos d’esquadra i del quart empresonat per la seva suposada vinculació amb la xarxa de tràfic de drogues liderada per policies a Santa Coloma de Farners sostenen que no hi ha cap argument que justifiqui que continuïn en presó sense fiança. A la vista pel recurs a les interlocutòries d’empresonament dictades pel jutjat d’instrucció 1 de Santa Coloma que s’ha fet aquest divendres a la secció quarta de l’Audiència de Girona, els advocats Carles Monguilod, Benet Salellas i Manel Mir han remarcat que tots ells tenen un arrelament “molt important” que descarta el risc de fugida com a argument per mantenir l’empresonament. “Són nacionals, tenen ingressos, propietats, fills menors a càrrec i vincles familiars”, ha explicat l’advocat del caporal i d’un dels agents, Carles Monguilod. “És evident que no existeix risc de fugida”, ha afegit Salellas. Les defenses també han qüestionat un altre dels motius pels quals el jutge instructor va fonamentar la presó preventiva, el risc de destrucció de proves. En aquest sentit, els advocats subratllen que l’ordre d’allunyament de la comissaria i la prohibició de comunicar-se amb altres mossos de Santa Coloma de Farners ja són suficients per neutralitzar qualsevol risc. I també apunten que en cap moment el jutjat va argumentar de quina manera podrien interferir en la investigació tal i com, remarquen, hauria d’haver fet.Segons les defenses, la presó preventiva sense fiança és “desproporcionada” i sostenen que hi ha altres opcions “menys agreujants” com imposar-los una fiança, retirar-los el passaport i obligar-los a comparèixer al jutjat periòdicament. “No es poden passar ni 24 hores més a la presó”, ha recalcat Manel Mir, que ha posat el focus, sobretot, en què el seu representat és l’únic que no és mosso d’esquadra i, per tant, s’enfrontaria a una eventual petició de condemna inferior perquè els delictes no els hauria comès un funcionari públic. En aquest punt, el tribunal ha exposat que no té una “vareta màgica” i que no pot dictar la resolució en un termini de temps tan breu. Per tant, no es preveu que la decisió de l’Audiència de Girona sigui imminent. Nul·litatUn altre cavall de batalla de les defenses és la nul·litat de les actuacions. En aquest sentit, Salellas ha argumentat que la declaració del narcotraficant delator es va fer “vulnerant drets fonamentals” perquè, tot i ser autoincriminatòria en fets delictius, es va fer en qualitat de testimoni (i no d’investigat) i sense advocat. Les parts demanen al tribunal que es pronunciï ara sobre aquesta qüestió per esvair dubtes i evitar tirar endavant la instrucció en fals. Segons Salellas, anul·lar aquesta declaració comportaria, també, que no fossin vàlides les intervencions telefòniques, ni la sonorització dels vehicles, ni les proves recopilades per la Divisió d’Afers Interns (DAI).Les defenses també han centrat bona part de les intervencions en qüestionar els delictes imputats. La causa està oberta per delictes contra la salut pública per tràfic drogues comès per agents de l’autoritat, organització criminal, falsificació de document oficial, revelació de secrets i la possible comissió de delictes de detenció il·legal, omissió del deure de perseguir delictes, furt o malversació de diners públics i tinença il·lícita d’armes.Els advocats han tirat de jurisprudència per descartar el delicte d’organització criminal, que per si mateix ja comportaria una pena de fins a 8 anys de presó. Salellas ha recordat que la mateixa secció quarta de l’Audiència de Girona va descartar a la sentència contra el clan Capirote, la “multinacional” del tràfic de marihuana, l’existència d’organització criminal. “Xarxa de corrupció policial”Un cop acabat el torn de les defenses, el president del tribunal, Adolfo García Morales, ha dit al fiscal que evités estendre’s en intentar acreditar-lo perquè la sala té “molt clara” la doctrina sobre aquest delicte. Tot i això, el fiscal Enrique Barata ha demanat al tribunal que, en aquest cas, tingui en compte que no és una xarxa de tràfic de drogues liderada per “particulars” sinó per agents dels Mossos d’Esquadra, que eren els encarregats de custodiar la droga decomissada: “Estem davant d’una xarxa de corrupció policial dins d’una comissaria, on aquells que havien de custodiar i destruir la droga, la posaven en circulació a través de tercers”. L’acusació pública considera que les defenses no han entrat a qüestionar els indicis contra els empresonats perquè hi ha molta càrrega probatòria, fins i tot amb gravacions de l’activitat delictiva de desviar sacs de marihuana del dipòsit de la comissaria per traficar. A més, també considera que hi ha “nombrosa jurisprudència” per avala que no hi ha cap nul·litat en les actuacions perquè el narcotraficant delator va corroborar totes i cadascunes de les incriminacions en seu judicial, i assistit pel seu advocat Joan Pere Zapata. Segons el fiscal, no només falta prendre declaració com a testimonis d’altres agents dels Mossos d’Esquadra, sinó també cal identificar i citar els traficants que compraven la marihuana a la trama. Barata considera que, si surten en llibertat, podrien fins i tot “coaccionar” possibles testimonis o destruir proves. Per això, ha sol·licitat al tribunal que confirmi les interlocutòries del jutjat i els mantingui en presó.
