ACN Barcelona – La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc) ha reclamat aquest dimecres a les administracions que accelerin el cens d’edificis amb amiant i la seva retirada de forma segura. Les entitats recorden que una llei espanyola de l’any passat obliga tots els municipis a tenir localitzats els edificis amb amiant abans d’aquest maig. A més, una directiva europea obliga a retirar-lo de tots els edificis públics el 2028 i dels edificis privats el 2032. No obstant, al ritme actual, amb menys de 2.000 permisos de retirada anuals, Catalunya trigaria més de 150 anys en eliminar-lo completament. La Confavc iniciarà una campanya de conscienciació de la ciutadania i impulsaran la creació de comissions municipals de l’amiant.
En una roda de premsa, diversos activistes veïnals han recordat que Catalunya va aprovar fa poc el Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant, que consta de 50 milions d’euros fins el 2032. No obstant, s’han queixat de la “inacció” de molts ajuntaments, que no han fet prou inspeccions per detectar tot l’amiant present als seus municipis. De fet, alerten que les revisions aèries mitjançant drons no són suficients, perquè poden detectar cobertes que no són d’amiant, però les confonguin, i, a més, no detecten amiant que estigui pintat o que estigui a les “entranyes” dels edificis, com els de les canonades o falsos sostres.
Per això, insten les administracions a impulsar la formació d’especialistes en detecció i retirada d’amiant i a incrementar els pressupostos per a l’eliminació dels edificis, primer dels públics, després els privats de pública concurrència com supermercats, gimnasos, bars i restaurants, i finalment els privats, sobretot els que afecten més els menors d’edat.
Segons alguns estudis, a Catalunya es calcula que hi ha uns 5,5 milions d’edificis, dels quals un 60%, uns 3,3 milions, van ser construïts entre els anys 60 i 2000, quan es feia servir amiant. D’aquests, un 30%, prop d’un milió, podrien tenir amiant.
Luis Mallart, geògraf expert en amiant, ha explicat que no hi ha cap nivell saludable d’amiant i que aquest no només afecta la salut quan es desintegra, sinó que ja és perillós quan simplement es degrada per motius meteorològics o altres. També ha explicat que fer un cens d’edificis amb amiant no és fer un simple inventari amb l’adreça del lloc, sinó detallar bé la localització i estat de l’amiant en cada immoble. Per últim, ha demanat que la retirada es faci de forma correcta, perquè la seva manipulació incorrecta també pot ser perjudicial per la salut.
Joan Maria Soler, de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, ha admès que falta consciència ciutadana i això comporta falta de compromís polític. Per això, reclama una nova llei de l’amiant que impliqui obligacions a privats i administracions i que prevegi multes. No obstant diu que les lluites veïnals contra punts concrets amb amiant, sobretot propers a escoles, han tingut èxit. En canvi, ha criticat que actualment es facin obres de millora al mercat de la Boqueria i es tanqui parcialment l’espai però no s’hagi previst la retirada de l’amiant del sostre.
En la roda de premsa han intervingut representants de diverses entitats veïnals, i cadascun ha explicat la situació del seu territori. Des del “nivell 0” de Manresa, on no hi ha ni cens ni projecte per fer-lo, a Badia del Vallès, on ja s’han inventariat tots els edificis afectats, 190 de 210, i ja s’està retirant l’amiant.
Albert Torrens, vicepresident de la Confavc, ha conclòs: “Tenim pressa, ens hi va la vida i arribem tard”.
