Dilluns, 21 de juny de 2021 - Edició 1061
La República

L’Audiència reobre la investigació sobre el suposat espionatge d’un mosso a l’esquerra independentista

ACN Barcelona.-L’Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir la causa pel suposat espionatge d’un mosso d’Esquadra de l’àrea d’Informació a membres de l’esquerra independentista, després que la magistrada d’instrucció l’arxivés contra […]

Avatar
Agències 19/05/2021

ACN Barcelona.-L’Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir la causa pel suposat espionatge d’un mosso d’Esquadra de l’àrea d’Informació a membres de l’esquerra independentista, després que la magistrada d’instrucció l’arxivés contra el criteri de la fiscalia i de l’acusació particular. L’agent va ser expedientat i apartat de les seves funcions. El tribunal, segons la interlocutòria avançada per ‘La Directa’ i a la qual ha tingut accés l’ACN, diu que el jutjat ha d’interrogar com a testimoni a la querellant, portaveu del col·lectiu La Forja, a qui el mosso hauria suplantat la seva identitat digital per obtenir informació sobre aquesta entitat juvenil independentista. Però

El mes de febrer passat el jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona va acordar el sobreseïment provisional de la causa amb l’argument que no hi havia suficients “indicis racionals de criminalitat”, però l’Audiència conclou que podria haver-se produït un delicte de revelació de secrets. La resolució exposa que els fets semblen apuntar a un intent per part del suplantador “de descobrir no ja tant la ideologia política de la querellant, que sembla ser de sobres coneguda per qui s’interessa per la informació reclamada, sinó dels plans o projectes que s’estan gestant per part dels militants de les organitzacions afins al seu ideari polític o social”.La querella es va presentar pels presumptes delictes d’usurpació d’estat civil, descobriment i revelació de secrets i falsedat en document públic, i exposava la necessitat de realitzar diverses diligències: identificar el titular de la línia telefònica, requerir a l’operadora Lycamobile les trucades realitzades i els missatges enviats des del juliol i fins ara, geolocalitzar el mòbil i intervenir les trucades, requerir a la companyia Telegram la còpia dels missatges de l’usuari o identificar les IP que es van connectar a Emkei.cz per suplantar la noia, entre altres. Però a més, sol·licitava que es requereixi a la Policia Nacional a qui correspon el DNI.Tot i que la Divisió d’Afers Interns dels Mossos, a principis d’any, va concloure que el telèfon utilitzat per suplantar la noia es va contractar amb un DNI fals, l’Audiència de Barcelona considera que la falsedat en document públic té “escàs recorregut” perquè la querellant no representa la persona a qui li van robar o copiar el DNI.Segons les investigacions del diari ‘La Directa’, algunes connexions dels suplantadors es van realitzar amb dues adreces IP que s’utilitzen des de l’Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu (ACMTSO), sota les ordres de la Comissaria General d’Informació, i des d’altres organismes ubicats a l’edifici Egara, la seu central de la policia catalana. En aquesta línia, la investigació de la Divisió d’Afers Interns (DAI) va confirmar que almenys un agent de la Comissaria General d’Informació estaria al darrere de la trama de suplantació d’identitats digital i el van apartar de les seves funcions amb un expedient disciplinari obert.S’enviaven els correus a altres organitzacions de l’entorn de l’esquerra independentista i se’ls demanava informació interna, com ponències, contrasenyes o números de telèfon, simulant que s’havien perdut les claus d’accés o bé que volien contactar-hi per fer xerrades. En alguns casos, com apunta el diari, els correus venien suposadament del Sindicat de Llogateres o del digital ‘Vilaweb’, que han negat haver-los enviat. En total s’haurien afectat 14 adreces electròniques i més de 60 correus electrònics falsos d’entitats de l’esquerra independentista, moviments socials i sindicats llibertaris des del febrer del 2020.La resolució, que argumenta que el sobreseïment provisional no té cabuda, fa constar que “a priori, els fets de la querella semblen referir-se no a la suplantació de la identitat de la querellant en tots o la major part dels àmbits de la seva vida, sinó només a l’enviament d’un correu electrònic aparentment remès des de la seva adreça de correu electrònic de la UAB”.