Dimecres, 22 de setembre de 2021 - Edició 1154
La República

L’Audiència Nacional processa per terrorisme els 13 CDR de l’Operació Judes

ACN Barcelona.-El magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón ha processat per pertinença a organització terrorista als 13 presumptes membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) vinculats amb […]

Avatar
Agències 14/09/2021

ACN Barcelona.-El magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón ha processat per pertinença a organització terrorista als 13 presumptes membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) vinculats amb la denominada ‘Operació Judes’, practicada el setembre de. 2019, i a nou d’ells, a més, per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista. En el seu acte de processament, el magistrat considera que aquest grup formava dins dels CDR l’anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una cèl·lula integrada pels investigats formada per grup reduït d’individus de diferents CDR, que “evidencien una gran radicalitat” i pretenia assaltar el Parlament.

La creació d’aquesta cèl·lula ve motivada, prossegueix el jutge, per la necessitat de comptar dins de l’estructura dels CDR amb un grup clandestí d’individus de la màxima confiança i que es mostren totalment lliurats a “la causa”, havent-li estat encarregades la realització de les accions més sensibles.Els investigats, tots ells, diu l’instructor, comparteixen principis ideològics favorables a la independència de Catalunya i l’activisme radical per aconseguir-la; el seu objectiu final com a organització, era aconseguir la independència de Catalunya, emprant per a això la violència en la seva màxima expressió, forçant amb això, de manera coercitiva, a les institucions a concedir per la via dels fets la separació de Catalunya de la resta d’Espanya.Plans per a l’ocupació de Parlament de CatalunyaSegons la interlocutòria de processament, de 45 pàgines, els membres de l’ERT van tenir una participació activa en la materialització d’algunes de les accions més contundents que van dur a terme els CDR, com talls de carretera, abocament d’oli la calçada de la C-55 a un lloc de pas obligatori de la comitiva que traslladava els polítics presos des de la presó de Lledoners a Madrid, aixecament de les barreres dels peatges, entre altres. Els investigats, com a membres de l’ERT, continua l’escrit, van participar en la creació i desenvolupament dels CECOR (centre de coordinació) per a les accions dels CDR, assumint l’encàrrec rebut d’un denominat ‘CNI català’ perquè aportessin la infraestructura logística necessària amb l’objectiu d’emprendre una acció en la qual es pretenia ocupar el Parlament de Catalunya i defensar-lo posteriorment.Tot això, tenint en compte la capacitat tècnica i humana de l’esmentat grup, pel fet que per a realitzar els actes, serien necessaris importants coneixements en xarxes il·lícites i clandestines securitzades de telecomunicacions, així com una important capacitat de mobilització. Com a detalls acreditats de l’esmentat pla, explica la resolució, l’ocupació es realitzaria per la porta principal del Parlament ja que, suposadament, se’ls facilitaria l’accés des de l’interior. Al costat d’un reduït grup de persones, cooperarien amb el grup denominat ‘CNI’, i s’encarregarien del lloguer d’immobles i locals que els proporcionessin seguretat i l’establiment de bases d'”intendència”, per romandre a l’interior de l’edifici al menys una setmana, muntant antenes de llarga distància per mantenir les comunicacions, tot això amb un pressupost estimat en 6.000 euros.Per a això, serien essencials els serveis de l’investigat Ferran J., pels seus amplis coneixements en l’apartat informàtic i de telecomunicacions, als efectes de confeccionar una xarxa securitzada i indetectable que permetés les comunicacions entre l’interior i exterior del Parlament. D’aquesta manera, els investigats, aprofitant-se dels contactes propiciats en el si de la militància en els CDR, “es van constituir en una cèl·lula que elevava la intensitat i la naturalesa de les accions dutes a terme, a un nivell superior”, assegura el jutge.Els investigats van constituir una organització terroristaEl magistrat assenyala que els investigats, com a membres de l’ERT, “haurien superat l’activitat dins el respectiu CDR i conformat una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l’objectiu de la qual seria dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats utilitzant per a això els explosius i substàncies incendiàries fabricades en els dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars”.L’organització, en el moment de la seva desarticulació, ja havia dut a terme informacions precises dels seus possibles objectius. En concret, el jutge apunta que Jordi R. i altres membres de l’organització haurien desenvolupat actes preparatoris, consistents en una tasca de reconeixement d’objectius, vigilància i control d’instal·lacions policials, presa de fotografies i vídeos dels objectius predeterminats. A les fotografies dels objectius seleccionats, indica, es recullen determinats aspectes de les instal·lacions, com accessos, càmeres de vigilància, localització de torres elèctriques (entre d’altres), agents policials i plaques de matrícules de vehicles policials.La interlocutòria relaciona els objectius dels que s’han obtingut evidències en diferents suports d’imatge sobre els quals el grup pretenia perpetrar algun tipus d’acció o atemptat, entre ells, la Comandància Naval de Barcelona, el Govern Militar de Barcelona, la Delegació del govern espanyol a Barcelona, la Fiscalia Superior de Catalunya, la Comandància de la Guàrdia Civil de la província de Barcelona, membres, vehicles i instal·lacions de les forces i cossos de seguretat, torres d’alta tensió, instal·lacions en autopistes, peatges o el Parlament de Catalunya.El jutge destaca el reconeixement del perímetre del quarter de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, situat a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), que Jordi R. hauria dut a terme el dia 18 de maig del 2019 en companyia de la seva parella sentimental Montserrat C.. A més dels anteriors objectius, sosté la resolució, Jordi R. hauria realitzat diferents recerques a internet a través dels seus dispositius de dades relatives a persones vinculades a partits polítics contraris a la independència i d’un mosso d’Esquadra.El jutge processa per pertinença a organització terrorista i també per delicte de tinença, dipòsit, com també fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables o dels seus components, de caràcter terrorista, a Eduardo G.B., Esther G.C., Sonia P.G., Queralt C.R., Germinal T.A., Alexis C.B., Jordi R.S., Guillem Xavier D.P. i Rafael Joaquín D.L., que poden suposar penes de 6 a 27 anys de presó. Per pertinença a organització terrorista processa Ferran J.G., Xavier B.L., David B.A. i Clara B.M., delicte que pot suposar penes de 6 a 12 anys de presó.El magistrat els ha imposat una fiança de 1.000 euros a cadascun, que hauran de pagar en 24 hores des de la notificació del processament. A més, els citarà per a una declaració indagatòria final. La interlocutòria es pot recórrer.