Dimecres, 4 d'agost de 2021 - Edició 1105
La República

L’Audiència Nacional denega la compensació generalitzada de les despeses derivades del ‘teletreball covid’

ACN Barcelona.-L’Audiència Nacional ha desestimat la demanda plantejada per la CGT en l’àmbit del ‘contact centre’ i no reconeix que els treballadors tinguin dret a una compensació de les despeses […]

Avatar
Agències 08/07/2021

ACN Barcelona.-L’Audiència Nacional ha desestimat la demanda plantejada per la CGT en l’àmbit del ‘contact centre’ i no reconeix que els treballadors tinguin dret a una compensació de les despeses generalitzades que han hagut d’assumir per treballar des de casa durant l’emergència santiària, segons una sentència publicada a inicis de juny avançada per ‘El Periódico’ i a la qual ha tingut accés l’ACN. La sala social de l’Audiència Nacional ha dictat que el retorn d’aquests diners “només podrà ser al·legat davant la jurisdicció social d’acord amb el que disposin els acords de treball a distància i amb els termes establerts, si s’escau, en l’acord individual, conveni o acord col·lectiu d’aplicació”.

D’aquesta manera, el tribunal afirma que “els convenis o acords col·lectius poden establir el mecanisme per a la determinació, i compensació o abonament d’aquestes despeses” o, si s’escau, “es podrien plantejar reclamacions individuals de les despeses efectuades a conseqüència de la feina a distància o teletreball, prèvia justificació, però no s’escau el reconeixement del dret a una compensació de despeses genèriques”.D’aquesta manera, l’Audiència determina que només es podran compensar les despeses del treball a distància durant la pandèmia que s’incloguin en els acords individuals, en el conveni col·lectiu o bé a través de reclamacions judicials, acreditant totes les despeses una per una. “El covid no és causa justificativa per retirar determinats beneficis socials vinculats a la feina presencial, tampoc ha de servir com a justificació per a abonar compensacions de despeses pel treball a distància no previstos en la llei”, indiquen els magistrats, que afegeixen que “s’han de mantenir les condicions de treball amb independència de la modalitat de treball”. El Reial Decret 28/2020 establia dues modalitats de feina en remot, una d’habitual i una altra vinculada a l’emergència sanitària, en la qual l’única obligació per la part empresarial és el subministrament de mitjans. La normativa deixa la porta oberta a la compensació de despeses a través d’acords entre sindicats i empreses.