Dissabte, 31 de juliol de 2021 - Edició 1101
La República

L’Audiència Nacional confirma els indicis per jutjar CDC, PDeCAT i Germà Gordó a la causa del ‘cas 3%’

ACN Barcelona.-La sala penal de l’Audiència Nacional (AN) ha confirmat que hi ha “indicis de participació delictiva” per jutjar les formacions polítiques CDC i PDeCAT, l’exgerent de CDC Germà Gordó […]

Avatar
Agències 30/03/2021

ACN Barcelona.-La sala penal de l’Audiència Nacional (AN) ha confirmat que hi ha “indicis de participació delictiva” per jutjar les formacions polítiques CDC i PDeCAT, l’exgerent de CDC Germà Gordó i l’empresari Ramon Blázquez en la causa del ‘cas 3%’, sobre l’estructura que suposadament s’hauria posat en marxa per finançar el partit de forma irregular amb licitacions d’obra pública. Amb aquests el tribunal ja ha resolt una trentena de recursos contra el judici dictat el juliol passat pel magistrat José de la Mata en què va proposar jutjar 31 persones físiques i 16 jurídiques per delictes d’organització criminal, frau a les administracions públiques, suborn, tràfic d’influències i blanqueig de capitals. A la sala li manquen set recursos per resoldre.

Els magistrats argumenten en l’escrit de desestimació dels quatre recursos que hi ha indicis de la participació delictiva de les persones investigades i que la seva definitiva responsabilitat en els fets es dirimirà en el judici oral.Recorden que en aquest procediment s’investiga la possible existència d’una xarxa estructurada de persones, integrada per alts càrrecs de CDC que entre 2008 i 2015 van portar un control i seguiment de licitacions d’obres i serveis públics anunciats per diferents administracions públiques situades en l’òrbita de CDC.Exposen que als empresaris “s’adjudicaven les obres i serveis, moltes vegades mitjançant l’alteració del procediment administratiu, a canvi de regals o d’abonar suposades comissions denominades ‘donacions’ a les fundacions dependents de CDC (Catdem i Fundació Forum Barcelona) els imports de les quals revertien a CDC i servien per finançar les seves activitats”.Un dels recursos resolts és el de l’exgerent de CDC Germà Gordó, que plantejava, entre altres arguments, la incompetència de l’Audiència Nacional per jutjar els fets, la manca de solidesa dels indicis contra ell i l’arbitrària selecció realitzada per l’instructor en la investigació, que, de les 31 licitacions analitzades, va focalitzar en quatre en què hauria participat recurrent.La sala considera que l’exposició i conclusions són raonables i afegeix que el fet d’acotar a quatre les licitacions en què va poder intervenir Gordó, més que arbitrarietat “sembla una tasca de depuració incriminatòria”.El tribunal assenyala que la interlocutòria de De la Mata recull els expedients de contractació amb les mencions a Gordó que avalen les conclusions de l’instructor “quan al·ludeix, al que expressava en pro d’aquesta triangulació amb autoritats i empresaris, a més de detallar en cada cas, les dades indiciàries”. En una altra interlocutòria, la sala rebutja el recurs del PDeCAT perquè considera que hi ha constància de la possible participació d’aquest partit a les suposades actuacions delictives investigades, malgrat la seva fundació amb posterioritat als fets enjudiciats. “Aquesta discordança temporal no és tal si tenim en compte la tesi del magistrat instructor sobre la suposada dissolució de CDC i la coetània creació del PDECAT, que guarda una identitat substancial amb l’estructura, funcionament i recursos humans i materials procedents del partit extint, que no obstant això subsisteix a l’efecte de cobrament de subvencions pendents de rebre”, es pot llegir a la interlocutòria.La Sala argumenta que hi ha “indicis sòlids” sobre la creació del nou partit PDeCAT el juliol de 2016 per desvincular a la precedent CDC de les responsabilitats criminals que pesaven sobre ella. El tribunal afegeix que es tracta d'”una operació subjectiva triangular” que en tots els casos “responia al mateix patró de comportament”.La quarta interlocutòria és sobre el recurs de Ramón Blázquez i Certis Obres i Serveis. El tribunal assegura que “hi ha constància de la possible participació” de l’empresari en “suposades actuacions delictives, en haver intervingut en fins a sis reunions i trobades, dos el 2011 i quatre el 2012”, amb el tresorer de la Fundació Catdem.