Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024
Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024

L’Audiència dubta de les “bones pràctiques” d’un regidor de Súria en el cas d’Iberpotash, però no hi veu delicte penal

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-L’Audiència de Barcelona posa en dubte “les bones pràctiques” d’un dels regidors de l’Ajuntament de Súria imputat per una presumpta llicència irregular a Iberpotash el 2012, però no hi veu delicte penal. L’edil, investigat amb altres càrrecs electes i els responsables tècnics de l’Ajuntament de Súria, va ser absolt pel tribunal el passat mes de juny. En la sentència, el tribunal considera que les seves accions, en tot cas, s’haurien d’haver reprovat per via administrativa, però que en cap cas es tracta d’un delicte de negociacions i activitats prohibides per funcionaris.

La sentència que va absoldre a tots els processats per falta d’evidències que justifiquessin el delicte va ser notificada als investigats el 14 de juny, 15 mesos després del judici. El cas va dur al banquet dels acusats el llavors alcalde, Josep Maria Canudas, quatre regidors i tres tècnics municipals –l’arquitecte i dos secretaris. En el cas d’un regidor, a més, s’hi afegia l’acusació de negociacions prohibides perquè el camí provisional d’accés al pou de Cabanasses passava per terrenys que eren de la seva propietat. És en aquest cas en el que l’Audiència dubta de “les bones pràctiques” de l’edil, però en tot cas, no hi veu delicte penal. El cas es remunta a principis del 2012, quan es va concedir una llicència d’obres a Iberpotash per construir una pista forestal per facilitar l’accés a les obres de construcció de la nova rampa d’extracció subterrània del pou de Cabanasses. L’advocat Chistian Morron va presentar una denúncia per presumpta prevaricació en la concessió de la llicència d’obres. Al cap d’un any, aquesta denúncia va ser arxivada pel jutjat d’instrucció número 2 de Manresa, però es va reobrir a petició de la CUP, que en aquest cas ha actuat com a acusació particular. La CUP demanava penes pels càrrecs electes de fins a set anys de presó, mentre que el ministeri fiscal només acusava els tècnics municipals de prevaricació urbanística. Ara, les acusacions –fiscalia i la CUP- poden presentar un recurs contra la decisió judicial.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió