ACN Barcelona.-La secció 10a de l’Audiència de Barcelona ha acordat reobrir les diligències en relació al descarrilament del tren de Vacarisses, el novembre de 2018. En un primer moment, el jutjat d’instrucció 4 de Terrassa va decidir arxivar-lo en considerar que Adif no tenia cap responsabilitat en l’accident. Ara, però, l’Audiència demana que s’investigui més a fons si la companyia, responsable de la infraestructura ferroviària, va descuidar el seu manteniment. Les magistrades creuen que podrien existir certs “dèficits” i que es podria acusar “els encarregats d’inspeccionar, informar i executar les mesures correctores” a les vies. En aquest sentit, l’Audiència demana al jutjat que indagui en l’organigrama d’Adif del moment de l’accident.
El tribunat ha estimat així els recursos presentats per diversos ferits en l’accident, així com el de la família de l’única víctima mortal del descarrilament. Els afectats demanaven deixar sense efecte l’arxivament del cas i continuar endavant amb la investigació en considerar que hi ha “evidències” de manca de manteniment a la línia R4 de Rodalies.De fet, entre les noves diligències que s’hauran de practicar ara hi ha el requeriment a Adif de l’organigrama “complet” de tots els càrrecs de la companyia vinculats amb la seguretat i manteniment de les vies. L’Audiència vol que s’investigui qui ostentava cada càrrec concret des de l’inici de 2018 i fins a l’actualitat. Segons les magistrades de l’Audiència, en l’accident podrien haver responsabilitats en la definició dels plans d’inspecció i manteniment: “El dèficit en els sistemes de control impossibilita detectar un defecte greu de l’estructura, que acaba per col·lapsar i esfondrar-se sobre la via i que va acabar provocant el descarrilament”.L’Audiència també punta a defectes en el manteniment dels dissipadors d’energia que permeten que les aigües torrencials dels dies previs a l’accident caiguessin amb més força i més directament sobre el talús. Aquest extrem ja l’apuntava l’informe de la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Les magistrades afegeixen que totes aquestes mesures de seguretat que haurien d’haver estat implantades a l’R4 “van dirigides, precisament, a evitar situacions que comprometin la vida i integritat física de viatgers i usuaris” i opinen que la seva mancança “van generar el risc de col·lisió i descarrilament”.El manteniment del tren sí era correcteEn el que no entrarà la nova investigació és en el manteniment del comboi, un petició de la família de la víctima mortal de l’accident. L’home va sortir disparat a l’exterior i va impactar contra una estructura de formigó quan, durant les sacsejades del descarrilament, les portes del vagó es van començar a obrir i tancar repetidament per causes que es desconeixen.En aquest cas, però, les proves analitzades en primera instància ja van determinar que el manteniment era correcte: “La força centrífuga generada al primer vagó i la velocitat, sumat a la pèrdua de les dues portes de la primera plataforma, on anava assegut la víctima, van provocar que fos llançat a l’exterior. No s’aprecia cap imprudència en el manteniment del tren”.
