ACN Barcelona – L’Associació Espanyola de DJ’s i productors ha criticat la “política agressiva” de reducció de llicències de l’Ajuntament de Barcelona i ha reivindicat la seva condició d’artistes. El col·lectiu ha lamentat que el govern local no entengui els clubs com a “patrimoni cultural” quan, des del seu punt de vista “són elements de projecció internacional”. Ha considerat que els 198 locals amb aforament per a 50.000 persones que hi ha actualment “són insuficients per absorbir la gegantesca demanda” de la ciutat. A més, ha recordat que aquest sector arrossega una situació econòmica complexa derivada de la covid-19. Tot plegat després que la setmana passada el consistori tanqués durant 45 dies una nova discoteca del Front Marítim, la Carpe Diem.
El col·lectiu ha recordat que fa anys que l’Ajuntament de Barcelona manté un contenciós per tancar algunes de les discoteques més “emblemàtiques” de la ciutat, sobretot les que s’ubiquen a la zona del Front Marítim on, ha afirmat, “es troben clubs icònics de la nit de Barcelona” en els quals “hi han actuat artistes de nivell internacional” com David Guetta, Tiësto o Roger Sánchez.
“És curiós que l’Ajuntament entengui que els seus clubs no formen part del patrimoni cultural de la ciutat, sobretot quan són elements de projecció internacional” i vagi reduint “de forma sistemàtica les llicències dels locals, quan existeix un clar dèficit”.
Han indicat que a la província de Barcelona hi ha una “tendència progressiva i perillosa” a anar reduint locals d’oci nocturn i ha dit que segons dades de la patronal DECALON s’han perdut més de 220 locals en els darrers 20 anys.
<strong>Demanda gegantesca</strong>
L’any 2021, la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració del sector, va realitzar un estudi que va revelar que a Barcelona i la seva província hi havia 617 establiments repartits a 119 municipis. Alhora, va indicar que el 76% dels establiments es concentraven en 31 dels 119 municipis d’aquest territori. Això implicava que els joves s’havien de desplaçar per gaudir de l’oci nocturn.
D’altra banda, ha comentat que Barcelona té 1,6 milions d’habitants i ha assenyalat que el 2022 va rebre 9,7 milions de visitants. En aquest sentit, ha manifestat que la ciutat disposa de 198 locals d’activitats recreatives musicals, amb un aforament de 50.000 persones. Des del punt de vista dels DJs i productors, aquestes xifres no són suficients, sobretot perquè segons dades de la Diputació, el 23% dels turistes que escullen Espanya ho fan atrets per l’oferta d’oci nocturn. “Aquests aforaments són insuficients per absorbir la demanda gegantesca”, ha assenyalat el col·lectiu.
“L’oci nocturn crea riquesa i repercuteix positivament al país, a més de tenir una bona reputació dins i fora de les nostres fronteres”, ha considerat. En aquesta línia, ha recordat que s’estima que el lleure nocturn representa a Catalunya un 1,8 del PIB (3.084 MEUR), dins del 12,4% que representa el sector del turisme a la província de Barcelona.
<strong>Condició d’artistes</strong>
També ha indicat que per als DJs “hi ha una preocupant manca de feina a Barcelona”. Ha criticat que l’Ajuntament els consideri artistes quan treballen a festivals com el Grec o la Mercè però, per contra, els tracti com a “sospitosos habituals” quan actuen en locals d’oci nocturn. “Hem de recordar que som artistes per se, i no en funció de l’esdeveniment en què actuem, ja que la nostra feina i la seva expressió artística són exactament iguals”, han reivindicat.
A banda, han insistit que la situació laboral del col·lectiu és complexa. “Venim d’uns anys realment complicats per la covid-19”, han lamentat els DJs i productors que han dit que la pèrdua conjunta d’ocupació (assalariats més autònoms) dels establiments de begudes se situava al 10,6% entre el setembre del 2019 i setembre de 2020.
