ACN Barcelona – L’Acord Social per a l’Amnistia i l’Autodeterminació ha començat a caminar i ha anunciat que el seu “principal i únic objectiu” és aconseguir redactar un informe que “radiografiï” el consens de la societat catalana en favor de l’amnistia i l’autodeterminació. La plataforma ja ha convocat 150 entitats del país de diversos àmbits, des de sindicats fins a entitats socials, culturals i econòmiques, a una cimera per iniciar la redacció del document. La trobada serà el 20 d’abril a la Llotja de Mar de Barcelona, i s’hi presentarà un manifest inicial que reculli la proposta de l’ASAA. L’informe final es presentarà l’1-O, i aquell mateix dia l’ASAA preveu dissoldre’s.
Un dels impulsors, David Fernàndez, ha remarcat que l’acord, tot i ser inicialment una proposta del president de la Generalitat, Pere Aragonès, és “independent i autònom” i “sense una dependència institucional o governamental”. “Està fet de baix cap a dalt”, ha resumit.
L’ASAA s’ha fixat un únic objectiu i és el de recollir en un informe el nivell de consens entorn de l’amnistia i l’autodeterminació. Els impulsors han volgut posar el focus en la demoscòpia i s’han referit a diverses enquestes i estudis que constaten que, segons han xifrat, durant els darrers anys el suport a aquestes dos propostes ronda entre el 65% i el 80%.
L’Acord es proposa “fer visible aquesta base tan sòlida” en un informe al que puguin donar suport totes les entitats del país que en algun moment de la darrera dècada s’han posicionat en contra de la repressió i a favor de l’autodeterminació. Aquest document ha de ser “unitari, plural i transversal”.
A més, han remarcat que no preveuen posicionar-se “ni a favor ni en contra de cap estratègia” i que pretenen “ser útils per a tothom”. Fernàndez ha posat d’exemple que l’informe ha de ser útil tant per a la taula de diàleg, com per internacionalitzar el conflicte, com per explicitar el consens intern del país.
Tot i que de moment el grup no ha detallat quin serà el format de l’estudi, sí que ha indicat que s’hi radiografiarà la situació actual. Un primer pas, per exemple, ha estat el recull i anàlisi de tots els casos repressius existents. Fernàndez ha detallat que han comptabilitzat que des de l’octubre del 2017 hi ha 1.971 represaliats i 801 amb causes obertes. Aquestes xifres xoquen amb les que des de l’independentisme s’ha donat per vàlides fins ara, que arriben als més de 4.000 represaliats.
<strong>Calendari i metodologia de treball</strong>
El grup promotor ha assegurat que ha estat treballant durant cinc mesos per començar a dissenyar un manifest de consens i ha apuntat que ja s’ha informat a les principals entitats del país de la seva intenció. De fet, ja se n’ha convocat a 150 a una primera cimera que se celebrarà el 20 d’abril a la tarda a la Llotja de Mar de Barcelona. En aquesta trobada els impulsors presentaran un manifest inicial amb la seva declaració d’intencions i que pugui servir de base per al consens.
A partir d’aquest moment, el grup promotor preveu fer “centenars de reunions” amb totes les entitats que en algun moment hagin estat favorables a l’amnistia i a l’autodeterminació per mirar de teixir-hi complicitats. Com han detallat, entre l’11-S i l’1-O es dedicaran a aconseguir el màxim d’adhesions possibles, i l’1 d’octubre, coincidint amb el 5è aniversari del referèndum, faran públiques les conclusions de l’informe. Un cop hagin acabat l’estudi, el grup ha garantit que es dissoldran.
A la presentació han assenyalat que no pretenen explicitar com aconseguir cap dels dos objectius perquè “excedeix la seva capacitat, responsabilitat i habilitat”. També han descartat convertir-se en un agent mobilitzador.
<strong>Compromís d’Aragonès</strong>
Per bé que a la presentació els impulsors han deixat clar que la iniciativa està desvinculada de les institucions del país i que neix de la societat civil, l’ASAA va ser un dels compromisos d’Aragonès durant el seu debat d’investidura. Fernàndez ha admès que la proposta va néixer del president, però ha remarcat que quan van rebre la idea a principis d’agost, la seva resposta “primera i immediata” va ser evitar reproduir “esquemes anteriors”, com un pacte nacional amb impuls institucional.
“Amb el bloqueig que hi ha ara calia fer-ho des de fora, calia una iniciativa social autònoma”, ha explicat, i ha argumentat que precisament es deu a aquest fet el canvi de nom de la plataforma, que inicialment es deia Acord Nacional per a l’Amnistia i l’Autodeterminació. “No té sentit parlar d’un acord nacional, és social perquè està fet de baix cap a dalt”, ha aclarit.
<strong>Impulsors</strong>
A banda de David Fernàndez a la presentació de la iniciativa, al Col·legi de Periodistes, hi han participat els altres membres del grup promotor de l’ASAA: l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l’exdirigent d’Òmnium Marina Llansana i l’activista Özgür Günes. L’equip complet compta amb una trentena de personalitats com Mireia Boya, Marina Geli, Pepe Beunza, Tamara Carrasco, Marcel Vivet, Bernat Sorinas, Guillem Agulló i Laura Gisbert, entre altres.
