ACN Barcelona.-L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona obre aquest divendres l’exposició ‘Margaret Michaelis. Cinc dies pel barri Xino’, amb les imatges de la fotògrafa polonesa al barri Xino (el Raval) de Barcelona el 1934. Michaelis va rebre l’encàrrec del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC) per proveir d’imatges l’exposició ‘La Nova Barcelona’, on presentaven el Pla Macià. Amb la seva Leica va combinar la perspectiva higienista del grup amb una mirada pròpia, captant la vida del barri des de punts de vista inèdits. L’exposició recupera aquelles fotografies i inclou reportatges d’arquitectura de l’autora i una mostra del seu pas pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936).
Comissariada per Dolors Rodríguez Roig, l’exposició se centra en el fotoreportatge que Margaret Michaelis (Dzieditz, Polònia 1902 – Melbourne, Austràlia 1985) va fer l’abril del 1934 al barri del Raval per encàrrec del GATCPAC amb l’objectiu de proveir d’imatges l’exposició ‘La Nova Barcelona’, celebrada al subsòl de la plaça de Catalunya el juliol d’aquell mateix any. A l’exposició s’hi presentava el Pla Macià, un pla urbanístic que, a més de permetre una ampliació que afavorís l’expansió de la ciutat de Barcelona amb els criteris racionalistes del segle XX, també preveia el sanejament del barri Xino.Margaret Michaelis era una polonesa d’origen jueu, anarquista reconeguda, que havia aterrat a Barcelona aquell any amb el seu marit fugint d’un Berlín on acabava de pujar al poder el partit d’Adolf Hitler. Concretament, la fotògrafa va viure inicialment al carrer Rosselló en un edifici dissenyat per l’arquitecte Josep Lluís Sert, tot i que després es traslladaria a una altra vivenda.L’exposició que li dedica l’Arxiu Fotogràfic evidencia com el seu període a Barcelona va ser curt, però intens, durant el qual va saber aprofitar l’oportunitat professional que li va brindar el GATCPAC, i de la qual va sorgir aquest reportatge fotogràfic de valor històric.La fotògrafa va crear l’estudi fotogràfic Foto-StudioMichaelis. Més endavant entraria en contacte amb l’agrupació ADLAN (Amics de l’Art Nou), i va publicar fotografies al número especial de Nadal de la revista ‘D’Ací i d’allà’. Al setembre fa el reportatge fotogràfic de l’edifici Astòria (obra de Germán Rodriguez Arias, GATCPAC) que es publica al núm. 15 de la revista A.C. Documentos de Actividad Contemporánea’. Va seguir fent treballs per a GATPAC i altres encàrrecs, i l’any 1936, coincidint amb l’aixecament feixista i l’esclat de la Guerra Civil, acaba la seva relació laboral amb el grup d’arquitectes. Aleshores va entrar a formar part del grup de 300 fotògrafs i fotògrafes reporteres del Comissariat de Propaganda i esdevingué reportera gràfica de guerra, cosa que recull també l’exposició a l’Arxiu Fotogràfic. Al gener de 1973, després de separar-se de la seva parella, Michaelis va abandonar definitivament Barcelona i l’Estat.
