Dilluns, 14 de juny de 2021 - Edició 1054
La República

L’any 2018 van marxar a la resta d’Espanya més ciutadans que els que van venir a Catalunya

ACN Barcelona.-L’any 2018 van marxar a la resta d’Espanya més ciutadans que els que van venir a Catalunya, el que suposa un canvi de tendència després de quatre anys amb […]

Avatar
Agències 16/09/2019

ACN Barcelona.-L’any 2018 van marxar a la resta d’Espanya més ciutadans que els que van venir a Catalunya, el que suposa un canvi de tendència després de quatre anys amb saldo migratori positiu. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el saldo el 2018 va ser negatiu, amb -2.689 persones, un resultat que no es produïa des del 2013. Els resultats van ser negatius en 23 comarques, com ara el Barcelonès (-1.020), el Vallès Occidental (-680) i el Baix Llobregat (-616). Els saldos positius més elevats es van registrar a Osona (329), la Garrotxa (185) i el Segrià (134). L’única franja d’edat on es van observar més persones que arriben que les que marxen de Catalunya és la que va dels 20 als 34 anys.

Per nacionalitats, l’espanyola té un saldo negatiu amb la resta de l’Estat, mentre que amb l’estrangera passa el contrari. Pel que fa als moviments migratoris cap o des de l’estranger, l’any 2018 van arribar a Catalunya 177.216 persones, un 16,7% més que el 2017. En canvi, 78.003 ciutadans van marxar fora, un 17,5% menys que l’any anterior. El saldo migratori extern és positiu a totes les comarques. Les taxes de migració neta més altes corresponen al Barcelonès (22,0‰), la Cerdanya (17,2‰) i el Tarragonès (16,1‰). Les taxes més baixes es registren a la Conca de Barberà (0,3‰), el Pallars Sobirà (2,3‰) i el Garraf (2,4‰). A més, l’any 2018 es van registrar 255.564 canvis de residència entre municipis de Catalunya, un 8% més que xifra que representa un increment del 8% respecte a l’any anterior.