Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

L'”altra” Sagrada Família: el reclam turístic que Montferri vol promocionar

|

- Publicitat -

ACN Montferri.-La coneguda com l'”altra” Sagrada Família, construïda a les comarques de Tarragona, es reobre aquest dimarts després de setmanes tancada al públic. Aquest petit temple modernista, obra de Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí, ha esdevingut amb els anys un potent atractiu turístic. El santuari, que s’erigeix dalt d’un turonet a Montferri (Alt Camp), renovarà tota la il·luminació interior durant aquest trimestre. És propietat de l’Ajuntament, que afronta les despeses de manteniment dins de les seves possibilitats. És per això que ara vol confeccionar un pla director per assegurar-ne el manteniment i millora contínua. També està treballant en un pla turístic de la zona que girarà entorn d’aquesta singular ermita que rep 18.000 visites a l’any.

La crisi sanitària provocada per la covid-19 ha truncat una tendència creixent de visites, en un interès avivat sobretot per Internet i les xarxes socials. El santuari, dedicat a la Moreneta i inspirat amb Montserrat, rep turistes d’arreu del món i és dels llocs preferits dels tarragonins per a celebrar-hi les noces, amb capacitat per a poc més de cent persones. Per enguany hi ha més d’una vintena de casaments concertats. Hi ha parelles que, malgrat la pandèmia, no renuncien a casar-s’hi i van posposant pacientment la data.Vist l’interès creixent, l’Ajuntament de Montferri va començar a obrir el santuari cada dia, a fer visites guiades, incloent tasts de vins i cerveses de productors locals, i a explorar més fórmules de promoció. De moment, ara es renovarà tota la il·luminació interior, que havia quedat obsoleta, amb focus que no funcionen o d’altres que tenen temperatures de color sensiblement diferents. També està pendent l’enjardiment exterior per cobrir amb una barrera verda la zona d’aparcament, i la senyalització lumínica dels accessos al temple.Els casaments són una de les fonts d’ingressos per a l’Ajuntament que, amb recursos propis, s’encarrega de la conservació del temple. També rep l’ajut d’una associació local que es va constituir específicament en benefici del santuari. Però, a un preu d’entrada de 2 euros, el consistori ha de fer mans i mànigues per mantenir en condicions aquest monument protegit com a bé cultural d’interès local, una catalogació que veu insuficient per aconseguir subvencions. Per això vol confeccionar un pla director que atorgui més entitat a l’espai.Un Pla Director amb el santuari com a peça central”Fa temps que hi estem lluitant i esperem que el puguem posar en marxa enguany; és el pla que ens ha d’adreçar, de cara a futur, a la potenciació del santuari, com una eina per identificar els problemes estructurals i donar-hi solució i fer tot allò que s’hi vulgui fer al temple”, explica a l’ACN el regidor d’Urbanisme i segon tinent d’alcalde, Miquel López. El consistori confia que això els aplanarà el camí per optar a ajuts com l’1,5% Cultural.Tot plegat s’emmarca en un projecte turístic dels actius del terme de Montferri -com la vila closa, el patrimoni arquitectònic, un entorn natural predominat pel conreu de vinya, etc.-, que l’Ajuntament vol tenir enllestit aquest 2021 a fi de poder-lo desenvolupar en un futur a mitjà termini. És conscient del pol d’atracció turística que suposa aquesta petita joia arquitectònica poc coneguda malgrat el seu valor, que mostra l’atreviment modernista i evoca la Sagrada Família.Jujol, col·laborador de Gaudí, va iniciar el santuari de la Mare de Déu de Montserrat l’any 1925 dalt d’un turonet entre vinyes, on hi havia hagut un corral de bestiar. El temple, on hi va treballar tot el poble, no es va acabar, però, fins a l’any 1999. L’estructura, va ser construïda a partir de cent vint arcs catenaris i amb forma de vaixell, amb la proa encarada a Montserrat. A l’interior hi predomina la policromia amb vitralls de colors vius, dissenyats pel mateix Jujol.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió