ACN Barcelona.-Laila Karrouch, nascuda al Marroc i resident a Catalunya, retrata la difícil història d’amor entre una musulmana i un ateu a la novel·la ‘Que Al·là em perdoni’, publicada per Columna. L’autora ha explicat que aquesta novel·la per a ella és molt important, independentment de l’escriptura a nivell personal, perquè posa sobre la taula “un tema conflictiu i tabú, del qual no s’ha escrit”. Una història que mostra els conflictes i els prejudicis existents en les dues bandes, tant per la Samira, que és musulmana, com pel Jordi i els seus entorns. En roda de premsa, Karrouch ha explicat que ‘Que Al·là em perdoni’ parla d’amor, de passió, de tendresa, d’engany, de superació i sobre el patriarcat, així com de les creences.
La Samira és una noia musulmana que va arribar a Catalunya quan era petita amb la seva família. El seu pare, un home creient i de ment oberta, la volia allunyar de les tradicions massa rígides per a les dones del Marroc. Ara la Samira s’ha fet gran, i viu la seva fe de manera intensa i íntima, i comença el primer any de carrera. La seva vida donarà un gir quan coneix el Jordi, que s’enamora d’ella. Els límits entre religions es fan presents: per a la Samira és impossible estar amb un ateu sense ferir la seva família i ser repudiada, mentre que per a l’entorn del Jordi és impensable que estigui amb una noia que porta un mocador al cap. L’autora ha tingut la possibilitat de conèixer històries d’amor de primera mà perquè porta des del 2004 fent xerrades per instituts i al final sempre algú se li apropa i li explica que té un problema com el següent: “Soc musulmana i m’he enamorat d’un company de classe i no ho puc plantejar a casa perquè em faran fora i em repudiaran”. En aquest sentit, Karrouch ha ha introduït al llibre “la prohibició més prohibida d’aquestes vides”. I no només des de la perspectiva d’una musulmana i la seva família, sinó també des del punt de vista d’un ateu i els prejudicis que hi ha al seu voltant sobre la religió. L’autora ha explicat que l’obstacle més gran de la protagonista de la novel·la no és la seva família ni l’entorn, sinó ella mateixa. “És ella la que diu que no es pot enamorar ni sentir el que està sentint, però s’oblida que els sentiments no es trien ni es poden controlar i t’enamores d’una persona que et fa sentir allò que mai has sentit”. En aquest sentit, ha apuntat que li passa el mateix al Jordi qui “ha après a diferenciar entre l’amor i la passió”.Karrouch ha conegut “moltes històries de noies musulmanes amb nois ateus”, que tenen dos finals: o es deixa la relació o el noi es converteix a l’Islam. “No pots fingir creure una cosa en la qual no creus perquè estimes algú”, ha opinat. En el cas del llibre, el protagonista no ha volgut ni un final ni l’altre, sinó per ser la persona que és. L’autora Karrouch va néixer a la ciutat costanera de Nador l’any 1977. Vuit anys més tard va arribar a Catalunya, on va cursar estudis bàsics i universitaris. Actualment és infermera i mare separada amb dues nenes de set i onze anys. Treballa a l’Hospital General de Vic i imparteix xerrades sobre dones, tradició i cultura berber, sempre basades en la seva experiència personal.
