ACN Barcelona.-L’autora Laia Fàbregas viatja a l’Amèrica “oblidada” a la seva quarta novel·la ‘No escriuré la teva història’ (Empúries), que gira al voltant del llac californià Salton Sea, inexistent a començament de segle vint, un paradís al desert als anys seixanta i avui un lloc gairebé apocalíptic. Entre els temes de la novel·la ha enumerat aquesta Amèrica oblidada, així com les diferents maternitats, les relacions familiars i l’aïllament social de la mà d’eremites que l’habiten per apartar-se del món. “No hi ha res normal allà. És un món fascinant”, ha dit. Sobre la zona, ha explicat que qualsevol pot anar a plantar la seva tenda sense pagar impostos, i just al costat hi ha una base militar des d’on “van tirant bombes i de vegades cauen a prop”.
L’autora va quedar “atrapada” per la història del llac, sobre el qual hi ha documentals, pel·lícules i llibres, tot i no ser gaire conegut entre els californians. En contrast amb la vida mundialment coneguda de les estrelles de cinema a Califòrnia, a Salton Sea hi “viuen d’una manera diferent”, amb un passat que registrava tempestes de sorra, plagues de conills i de llagostes, que havien de matar amb pals de béisbol. Ha explicat que era una regió tan hostil que va obligar a emigrar els seus habitants.Ciutats desoladesLa novel·la recull el que ha quedat de les ciutats que es van començar a construir els anys seixanta i setanta, quan es pensava “que seria per sempre un lloc de riquesa màxima”, i actualment són ciutats desolades de les quals només queden els pals dels noms dels carrers i “no hi ha ni l’asfalt”. A més, Fàbregas assegura que hi ressona el desastre d’algunes urbanitzacions de Catalunya i de l’estat espanyol, que han quedat a mitges. “És una història que no sembla que pugui ser veritat”, ha afegit.Dels anys vint del segle XX al coronavirusA la novel·la, quan en Dylan recupera el coneixement a la vora d’una carretera del desert californià, després d’un accident de moto, no sap què li ha passat, ni per què va descalç ni on és la Sarah, la noia que anava amb ell. Tampoc sospita que les respostes a aquestes preguntes tenen l’origen gairebé cent anys enrere, en una granja d’Oklahoma.’No escriuré la teva història’ abraça tres generacions de la família Pont, des dels anys vint del segle passat fins poc abans de la crisi del coronavirus. La història transporta el lector a una Amèrica insòlita, en bona part a la ribera de l’immens i enigmàtic llac interior de Califòrnia, el Salton Sea.Qui recull els animals morts de les carreteres?Fàbregas ha explicat que l’origen de la novel·la està en la pregunta de qui recull els animals morts de les carreteres. “Tota va començar amb aquesta pregunta”, ha descrit. En anar en cotxe i veure un animal mort i no trobar-lo en tornar, pensava ‘qui l’ha tret’?”. A aquesta inquietud, s’hi va sumar després Salton Sea, una zona que va descobrir amb un vídeo d’Internet. Segons ha recordat, va ser un llac creat artificialment per un error humà quan intentaven desviar el riu Colorado, se’ls va trencar un canal i durant tres anys va sortir aigua “que va anar a parar a la zona”. “Primer va ser un llac superturístic als anys cinquanta i seixanta, i després va tenir un declivi impressionant per l’acció humana”, ha precisat.Amb aquests ingredients es va començar a documentar, tot topant amb la història de les tempestes de sorra del període del Dust Bowl, el que va donar lloc a un primer capítol d’un home que té un accident al costat del Salton Sea i jau a la carretera, sense dur sabates. “La primera escena em va portar a preguntar-me coses i quina podia ser la raó de per què no portava sabates i tenia una llibreta i un bolígraf al costat”, ha dit.A banda, Fàbregas ha detallat que va començar a escriure la història quan acabava de ser mare, i una amiga li va parlar d’altres mares que s’havien penedit de ser-ho. Sense voler-ho, això es va infiltrar d’alguna manera en la seva novel·la, on també aborda la maternitat des de diversos punts de vista.L’autora, llicenciada en Belles Arts, codirectora de l’escola Laboratori de Lletres, va debutar amb la novel·la ‘La nena dels nou dits,’ escrita originalment en neerlandès i traduïda després al català (Columna), castellà (El Aleph) i cinc llengües més. El 2010 va publicar ‘La Llista’ (Amsterdam), que també es va editar en castellà (Landen, Alfaguara) i en neerlandès, francès i anglès. El 2013 va publicar ‘Dies de cel groc’ (Amsterdam) en català i neerlandès.
