Dissabte, 31 de juliol de 2021 - Edició 1101
La República

L’actriu Viviane De Muynck es posa en la pell de Molly Bloom al Temporada Alta

ACN Barcelona.-L’actriu Viviane De Muynck es posa en la pell de Molly Bloom, un text sorgit del famós monòleg final de Penèlope de l”Ulisses’ de James Joyce i reinterpretat, en […]

Avatar
Agències 10/12/2020

ACN Barcelona.-L’actriu Viviane De Muynck es posa en la pell de Molly Bloom, un text sorgit del famós monòleg final de Penèlope de l”Ulisses’ de James Joyce i reinterpretat, en aquest cas, per la intèrpret flamenca i dirigit Jan Lauwers. Una història que es mou a través de l’amor i l’humor, com ha destacat Viviane De Muynck, i que, entre altres temes, tracta sobre la “innocència perduda”. L’actriu ha destacat que és “sorprenent” que el text fos escrit l’any 1920 sobretot per “la llibertat sexual d’aquesta dona que va parlant d’una idea rere l’altra i és molt explícit i és una cosa que no s’està tan acostumat a escoltar”, ha afegit. L’espectacle, una producció de Needcompany, arriba al Teatre de Salt al Temporada Alta aquest divendres i dissabte.

Jan Lauwers i Viviane De Muynck es van començar a interessar el 1999 pel famós monòleg que tanca l”Ulisses’ de James Joyce. De Muynck ha explicat que era molt més jove quan va començar a treball i interessar-se en el text ‘Molly Bloom’ i va ser quan Jan Lauwers es va interessar per Joyce que van començar a treballar plegats en l’obra. Ha apuntat que no van modificar el contingut del muntatge, però que el canvi més gran que van dur a terme amb el text va ser quan Lauwers li va suggerir que canviés el punt de vista i que no es posés en la pell d’una noia jove, sinó d’una dona que “observa els homes i fos crítica amb alguns elements”. De Muynck ha apuntat que és un text que té amb molt d’humor en la manera en què la Molly veu el seu home, el seu primer amor i el seu amant. “Ella no s’enfada, només un moment que es dirigeix al seu marit, però en general és molt oberta i molt franca i es mira els homes pensant: ‘Que estúpids que arriben a ser a vegades”. En aquest context, considera que és molt evident al text l’amor que la protagonista sent per l’home amb qui s’ha casat. “Hi ha un moment que recorda quan ell li demana que es casin i ella pensa en la seva joventut a Gibraltar, és una escena molt bonica que representa aquest anhel d’unió amb l’home que estimes”. L’actriu ha indicat que a l’espectacle hi ha la idea de la “innocència perduda” per part de la protagonista. “Ella recorda el moment en què la vida tot somreia més i hi havia més esperança i pensa en la innocència de les trobades entre la gent amb la idea de l’amor de fons”. “La importància i el paper que ha tingut Jan Lauwers al muntatge és enorme”, ha explicat la intèrpret. Ha recordat que Lauwers sempre li va suggerir que se centrés en la protagonista des de la seva edat actual i que no ho fes des de la joventut. Ha reconegut en la roda de premsa que les dones entendran a la protagonista perquè com ella no dormen per la nit, pensen que si els nens, que si la feina i, en aquest context, si arribarà la vacuna per aquesta pandèmia. Per això, ha afegit, “és una alegria tornar a estar a Girona i veure que la vida és possible i continua”. Escenari Pel que fa la posada en escena, no hi ha elements descriptius. “A l’escenari hi ha una taula i tres cadires que representen els diferents personatges i el que és interessant és que al final és com si veiessin els homes asseguts a les cadires encara que no hi siguin”. L’actriu ha remarcat la importància del joc que es produeix entre el seu personatge i el públic. “Es tracta de donar i de rebre amb els espectadors”.