Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

La víctima de l’atac homòfob al Metro diu en el judici que ha hagut de marxar de Barcelona per por al transport públic

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – El jove de 23 anys que el gener del 2019 va ser agredit per la seva condició d’homosexual al Metro de Barcelona ha hagut de marxar a viure fora de la capital catalana. Ho ha explicat durant el judici contra tres joves per lesions amb l’agreujant d’homofòbia. Segons el noi, des d’aleshores té certa por a viatjar en transport públic i ha anat a viure al seu poble d’origen. A més, també li costa donar la mà a altres nois en públic. Les acusacions han retirat els càrrecs contra un dels tres acusats, i demanen cinc anys de presó per als altres dos, que han admès que eren al lloc dels fets però no han reconegut els fets. El judici s’havia d’haver fet al febrer, però es va ajornar perquè un dels acusats no s’hi va presentar.

Segons la fiscalia, cap a les 6 del matí del 12 de gener del 2019 la víctima va accedir a un dels vagons de la Línia 1 del Metro a l’estació de Rocafort en direcció a Fondo per anar a treballar. A dins del vagó hi havia els tres acusats acompanyats d’un menor d’edat. La víctima portava una samarreta amb un os i el text en anglès: “Alimenta’m i digue’m que sóc guapo”. Quan els acusats i el menor van veure la samarreta es van aixecar i apropar al seient de la víctima. El menor es va asseure just al costat de la víctima, que es va sentir incòmoda i es va canviar de seient, però el menor es va tornar a asseure al seu costat i s’hi va arrepenjar. Quan la víctima li va recriminar aquesta situació, el menor es va aixecar i li va cridar: “Aixeca’t, d’home a home. O què passa, que no ets un home? Posa’t dret, marieta. Què passa, que ets un marieta?”. Els tres acusats majors d’edat es reien de la situació i animaven el menor.

Publicitat

El jove es va reafirmar en la seva orientació sexual i li va contestar: “Sí, sóc marieta, i tu ets burro.” A partir d’aquí, l’agressivitat del menor va créixer i va pretendre violentar-lo i desafiar-lo perquè es barallessin. Arribat a aquest punt, la víctima va dir prou: “Pega’m, si vols. M’aixecaré, però per avisar seguretat”, Quan el menor va intentar abalançar-se contra la víctima, aquesta es va dirigir a l’intèrfon del vagó i va contactar amb la conductora del comboi, cosa que va provocar que els agressors paressin en la seva actitud. La víctima va baixar a la parada d’Urquinaona pensant que els agressors seguien al vagó. Però aquests també van baixar i van seguir la víctima.

En arribar a les escales de sortida, el menor va córrer cap a la víctima per l’esquena i li va donar un fort cop de puny al coll que el va fer caure a terra. El menor i un dels acusats van aprofitar la situació per donar cops de peu i de puny a tot el cos de la víctima, especialment la cara. A l’agressió s’hi van sumar els altres dos acusats majors d’edat. Quan els vigilants de seguretat van arribar, van parar en l’agressió.

A conseqüència de l’atac, la víctima va patir diverses ferides i lesions a la cara i ansietat posttraumàtica, i va requerir baixa laboral, punts de sutura, medicació i psicoteràpia durant dos mesos.

Per tot això, la fiscalia els acusa d’un delicte de lesions amb l’agreujant de discriminació per orientació sexual, i demana per a ells cinc anys de presó, prohibició d’aproximació i comunicació amb la víctima durant deu anys. Per a un dels acusats, d’origen hondureny i que podria no tenir permís per residir a l’estat, se li demana la substitució de la presó per l’expulsió del país durant vuit anys. També els demana gairebé 12.000 euros en indemnitzacions a la víctima per les seqüeles físiques, psicològiques i morals. La Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Observatori contra l’Homofòbia també són acusacions. El menor ja va ser condemnat a 22 mesos de llibertat vigilada.

<strong>Tres anys d’espera d’una reparació</strong>

Abans de l’inici del judici, diversos representants de l’Observatori contra la Homofòbia (OCH), així com el regidor de Drets de la Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, han acompanyat els advocats de la víctima. Tots ells han remarcat la bona “coordinació” entre els agents implicats i han posat el cas com “clar exemple” de com s’ha de treballar.

Tot i això Cristian Carrer, membre de l’OCH, ha lamentat que aquests casos no s’arreglen a “cop de sentència” i ha demanat que tot plegat es complementi amb mesures de caràcter pedagògic. D’altra banda, ha recordat que el cas es remunta al gener del 2019 i que el judici s’ha acabat celebrat al juliol del 2022. “S’ha de garantir la reparació de les persones afectades, oferir un ampli ventall de recursos perquè tant de temps pot generar molta fatiga emocional”, ha insistit.

En la mateixa línia s’ha pronunciat Serra, que ha carregat contra el sistema judicial. “Què hauria passat si l’Ajuntament i l’Observatori no haguessin estat allà? Doncs que no hi hauria judici, el sistema judicial és massa lent i presenta una manca de recursos”, ha sentenciat.

Serra ha recordat que des de la Oficina de no discriminació es registren unes 80 agressions a l’any, si bé, la gran majoria, no són agressions físiques. “El d’avui és un fet especialment greu”, ha afegit, però també ha valorat que hagi servit, per exemple, per millorar la seguretat dels espais del transport públic.

Finalment, l’advocada de la víctima, Laia Serra, ha agraït la perseverança de persones com l’agredit, que “venen, sostenen, recorrent procediments i exposen la seva intimitat per reivindicar que els fets no quedin impunes”. Així, Serra espera que casos com el seu “generin una transformació social” i que la ciutadania intervingui cada vegada més.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió