Diumenge, 1 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

La vegetació cremada a l’incendi del Cap de Creus podria tardar entre 2 i 4 anys a regenerar-se

ACN Sant Pere de Rodes.-La vegetació que s’ha cremat en l’incendi del Cap de Creus (Alt Empordà) podria tardar entre 2 i 4 anys en regenerar-se. Així ho ha anunciat […]

Avatar
Agències 21/07/2021

ACN Sant Pere de Rodes.-La vegetació que s’ha cremat en l’incendi del Cap de Creus (Alt Empordà) podria tardar entre 2 i 4 anys en regenerar-se. Així ho ha anunciat aquest dimecres al matí la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, en una visita a la zona afectada per l’incendi. Les flames han cremat, sobretot, arbustos de mata baixa com ara argelagues, gatoses, estepes i brucs. A nivell animal, les espècies més afectades pel foc han estat animals petits com ara invertebrats, rèptils o alguns mamífers. Jordà ha insistit en la importància de les franges de prevenció d’incendis, ja que han evitat que el foc afectés unes 3.000 hectàrees com es preveia inicialment. Al Cap de Creus hi ha 165 hectàrees destinades a aquestes franges.

L’incendi entre Llançà i el Port de la Selva ha afectat en un 97% a terrenys del Parc Natural del Cap de Creus. Concretament 402,28 hectàrees de les més de 415 que han cremat són part d’aquesta reserva natural. Malgrat tot, l’incendi no ha arribat en algunes de les zones més valuoses mediambientalment del parc. Es tracta de les cotes altes de la serra de Verdera o l’entorn del monestir de Sant Pere de Rodes.La major part de la vegetació que s’ha emportat per davant aquest incendi són arbustos de mata baixa. Des del parc natural han apuntat que sobretot ha afectat argelagues, gatoses, estepes i bruts. Per altra banda, les espècies d’animals protegides que habiten al parc, com ara l’àliga cuabarrada i el duc, s’han escapat de les flames. Com que ja havia acabat la fase de nidificació, això ha implicat que els animals poguessin fugir de l’incendi.Per tant, el foc ha comportat la mort de petits mamífers, rèptils i invertebrats majoritàriament. Algunes de les espècies que hi viuen, com ara les musaranyes, els llangardaixos, els talpons, les sargantanes i els dragons comuns són els principals damnificats pel foc.Per tot això, la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha avançat que calculen haver recuperat tota la vegetació cremada en un període d’entre dos i quatre anys. Mentrestant, el parc natural mantindrà l’obertura de franges de protecció i espais que facilitin l’arribada dels Bombers per si hi tornés a haver un incendi. A més, Jordà ha anunciat que apostaran per desbrossar la zona a partir de la pastura d’animals i diversificant el tipus de ramats.La consellera ha lamentat que la zona de l’incendi sigui “massa” boscosa, ja que anteriorment hi havia bona part del paisatge que era conreu de vinyes i oliveres. Amb l’arribada de la fil·loxera, el cultiu dels ceps es va abandonar i el pas del temps també va fer que molts pagesos deixessin els olivars. Ara, el Departament vol fomentar que es recuperin aquests conreus per evitar que hi hagi massa forestal que es converteixi en “combustible” pels incendis.Les franges de protecció, una “necessitat imperiosa”Teresa Jordà també ha incidit en la importància de tenir franges de protecció a l’hora de preservar el medi ambient i també els nuclis urbans. De fet, la consellera ha posat l’exemple del Cap de Creus com a model de “bones pràctiques” ja que hi ha 169 hectàrees del parc natural destinades a franges de protecció d’incendis.Aquestes franges consisteixen en deixar perímetres d’uns 25 metres sense vegetació o amb arbres molt ben podats. Amb aquest control vegetal s’evita que les flames propaguin amb facilitat, tal com va passar a l’incendi de la setmana passada. Per la consellera, aquestes franges “no són un luxe, sinó una necessitat imperiosa”. Jordà ha recordat que aquests espais faciliten el control del foc i això evita que zones mediambientalment valuoses o també nuclis urbans quedin malmeses per les flames. La consellera ha afegit que fins i tot “poden salvar vides”.Malgrat que la creació i el manteniment de les franges és potestat dels ajuntaments, el Govern compta amb una línia de subvencions per fer-les. La consellera ha anunciat que el Departament ja ha incrementat la partida destinada a aquestes ajudes passant del mig milió al milió d’euros. Aquest augment ajudarà a 77 ajuntaments a fer 301 actuacions.