Diumenge, 20 de juny de 2021 - Edició 1060
La República

La Universitat de Lleida trasllada al setembre les campanyes arqueològiques als jaciments de Vilars i Gebut

ACN Arbeca.-La Universitat de Lleida (UdL) ha traslladat al setembre les campanyes arqueològiques que organitza en el marc de la Universitat d’estiu als jaciments ibèrics de Vilars, a Arbeca (Garrigues), […]

Avatar
Agències 16/05/2020

ACN Arbeca.-La Universitat de Lleida (UdL) ha traslladat al setembre les campanyes arqueològiques que organitza en el marc de la Universitat d’estiu als jaciments ibèrics de Vilars, a Arbeca (Garrigues), i del Gebut, a Soses (Segrià), degut a la pandèmia de la covid-19. Segons la coordinadora del Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la UdL, Natàlia Alonso, el canvi s’ha fet davant la dificultat que els estudiants matriculats al curs puguin treballar mantenint la distància de seguretat i utilitzant guants i mascareta en ple juliol. Als jaciments s’hi s’han de fer actuacions de restauració i consolidació, especialment a Vilars, ja que va quedar afectat per les pluges del passat octubre i gener.

El curs d’arqueologia ibèrica que ofereix la Universitat d’Estiu de la UdL enguany no es farà al juliol sinó durant la primera quinzena de setembre, amb la previsió que l’evolució de la pandèmia de la covid-19 així ho permeti. El curs, que organitza el GIP, preveu intervencions arqueològiques als jaciments ibèrics de Vilars i Gebut, encara que el grup també intervé, en menor mesura, a les necròpolis de la Vall de la Clamor, també a Soses, i a la d’Almenara a Agramunt (Urgell).En concret, el curs s’ha traslladat al setembre davant la impossibilitat de poder mantenir les mesures de prevenció adequades, com la distància física de seguretat entre participants. “És el més complicat”, ha assegurat la professora i coordinadora del GIP de la UdL, Natàlia Alonso, que també ha dit que un altre aspecte que li preocupa és el fet que els estudiants hagin d’utilitzar guants i mascareta en ple estiu. “Si hem d’estar a 40 graus és molt complex”, ha afegit.A tot això s’hi suma el tema de l’allotjament, que els ajuntaments de les poblacions faciliten als participants que arriben d’arreu de la península i l’estranger. Natàlia Alonso ha explicat que és “complex” organitzar un espai en què els participants puguin allotjar-se mantenint les mesures de seguretat. “Implica un risc que crec que no val la pena”, ha indicat.Els altres anys s’oferien unes 25 places, mentre enguany l’oferta s’ha limitat a 15 amb l’objectiu de poder mantenir, en la mesura possible, la distància de seguretat entre els participants. Tot i que els interessats en excavar aquests dos jaciments “poden ser d’on vulguin”, Alonso creu que s’hi inscriuran “gent de Lleida que estudien, o no, a la UdL”, ja que cadascú “haurà d’anar a dormir a casa seva”.A més, en cas que el curs del setembre tampoc es pugui dur a terme, la universitat està preparada per “convertir-lo” en un curs de treball al laboratori que s’impartiria al Campus del Rectorat de la mateixa universitat, ja que “és més fàcil mantenir tota la seguretat possible”, ha indicat Alonso. Sigui com sigui, la idea és “no deixar els estudiants sense curs”, ha afirmat Alonso, que ha afegit que “la qüestió és no parar i no perdre l’esperança en la mesura que puguem. Intentarem no parar la recerca i adaptar-nos a les circumstancies”.En aquest sentit, Alonso ha explicat que independentment de si es poden fer les campanyes arqueològiques amb estudiants, de cara la tardor el GIP preveu realitzar actuacions de recerca i excavació als quatre jaciments. En aquest cas, es tractarà d’actuacions en grups reduïts a càrrec d’arqueòlegs professionals.Recerca i actuacions de restauració i consolidacióLa campanya arqueològica del setembre als dos jaciments es centrarà en la recerca arqueològica, a més d’actuacions de restauració i consolidació. A Vilars, a Arbeca, l’actuació és “mes urgent”, ja que aquesta fortalesa ibèrica va patir els efectes de les pluges del passat octubre i gener. De fet, a l’octubre bona part de Vilars va quedar inundat i el desbordament de l’Aixaragall, just al costat de la fortalesa, va anul·lar el sistema de drenatge i va trencar part de la museïtzació. En aquest sentit, Natàlia Alonso ha explicat que l’espai s’ha de “preparar un altre cop per consolidar i que no es facin malbé algunes zones que estan en perill patrimonial”.A Gebut, en canvi, la feina de recerca “és molt important”, ja que fa menys temps que el GIP hi intervé i encara l’està “valoritzant”. A més, Alonso ha explicat que després de les “descobertes interessants “de l’anterior campanya, enguany estan esperant poder continuar treballant al jaciment per poder veure, entre altres, com funcionava el sistema de fortificació. Així mateix, també s’espera poder fer actuacions de restauració i consolidació, amb l’objectiu de fer el jaciment “visitable”, ja que la idea és obrir-lo al públic en un futur.