Dimarts, 4 d'octubre de 2022 - Edició 1531
La República

La tuneladora de les obres de l’L9 de metro avança més de 280 metres des del juny i es troba a tocar de Manuel Girona

ACN Barcelona – La tuneladora de les obres del tram central de l’L9 de metro avança segons el previst després de la represa dels treballs el mes de juny. Des […]

Agències 26/07/2022

ACN Barcelona – La tuneladora de les obres del tram central de l’L9 de metro avança segons el previst després de la represa dels treballs el mes de juny. Des de principis del mes passat, la màquina ha excavat 283 metres, dels 4,2 km que ha de recórrer fins Lesseps, i es troba ara entre l’estació de Campus Nord i la de Manuel Girona, concretament a uns cinquanta metres d’aquesta última. Després de “milers” d’inspeccions tècniques als edificis dels voltants, el Departament de Territori afirma que no s’han trobat danys ni patologies prèvies al pas de la tuneladora. La previsió és que la màquina arribi a Mandri a finals d’estiu del 2023, moment en què, segons indiquen, es farà una aturada per revisar l’estat de la roda de tall de la màquina

Territori espera que els 4,2 km de túnel que resten per excavar fins Lesseps estiguin acabats el desembre del 2024. A partir d’aquí, restarà finalitzar les onze estacions que es troben en aquest tram (Camp Nou, Campus Nord, Manuel Girona, Sarrià, Mandri, el Putxet, Lesseps, Sanllehy, el Guinardó – Hospital de Sant Pau, Maragall, la Sagrera i la Sagrera Estació), construïdes en pous de gran profunditat i estructurades en dos nivells. També restarà fer la instal·lació de les vies i de la resta d’equipaments. La previsió és que el tram es pugui posar en servei a partir del 2027.

Ara, les obres s’estan fent a sota el passeig de Manuel Girona, a uns cinquanta metres sota el terra i, a mesura que la tuneladora vagi avançant, aniran agafant més profunditat, segons detalla David Prat, secretari general d’Infraestructures de la Generalitat. Tal com indica, el mètode d’excavació “fa que pràcticament el terreny no es mogui gens”. “Estem parlant de deformacions de l’ordre de mil·límetres, per tant, no es notarà res en superfície”, assegura.

<strong>La tuneladora S442</strong>

La tuneladora encarregada de l’excavació es coneix com la S442, pel seu número de sèrie. Fa uns dotze metres de diàmetre, uns cent de llarg i el seu pes equivaldria a quatre avions Airbus 380.

Segons assegura David Prat, ofereix “molta seguretat” a la construcció. La màquina, per si sola, és qui aguanta el terreny que li queda a sobre, mitjançant un cilindre que actua “d’escut metàl·lic”, de manera que sempre queda sostingut. Per la cua, la màquina va deixant fet el túnel de formigó, de manera que, tal com detalla Prat, “no hi ha cap possibilitat que el terreny faci un moviment vertical, ja que sempre està sostingut per la mateixa tuneladora”.

Així mateix, en cas que el tipus de sòl ho demani, la S442 també pot aguantar el terreny que es trobi davant, mitjançant mecanismes de pressió, amb la qual cosa no hi ha risc de despreniments.

Precisament, la tuneladora pot excavar diferents tipus de roca. Actualment, està extraient granit, però al llarg dels 4,2 km es trobarà també amb pissarra, un tipus de roca “no tan competent”, i que requerirà alguna modificació en la roda de tall de la màquina, així com en els seus sistemes de pressió.

<strong>Una ronda de Dalt, en metro</strong>

Les obres del tram central de la línia 9 de metro es van reprendre el passat mes de juny després de més d’una dècada anys aturades, i és el que ha de connectar La Sagrera amb Zona Universitària.

En el seu conjunt, l’L9 està concebuda per funcionar com una ronda de Dalt en metro, i enllaçar Can Zam (Santa Coloma de Gramanet) amb l’aeroport del Prat. Actualment, té 37 quilòmetres en servei els seus trams nord (Can Zam-la Sagrera) i sud (Zona Universitària-Aeroport del Prat).

El Departament de Territori calcula que la demanda en aquesta línia de metro incrementarà dels 23 milions d’usuaris actuals fins als 113 milions, un salt del 80%. L’objectiu és que descongestioni les línies L1 i L5, les més freqüentades de tota la xarxa.

D’altra banda, el Govern estima que, amb la posada en servei d’aquest tram central, es trauran entorn de 8.000 vehicles al dia de la xarxa viària de Barcelona, així com 5.100 tones d’emissions de CO₂ anuals.