Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

La taxa de reincidència dels presos catalans baixa del 40 al 21% en 12 anys

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – La taxa de reincidència dels presos catalans va ser l’any 2020 del 21,1%, gairebé la meitat que el 2008, nou punts menys que el 2014 i una de les més baixes d’Europa. Ho diu un estudi del Departament de Justícia fet sobre els 3.800 presos excarcerats el 2015 i analitzats cinc anys després. Els més reincidents són els condemnats per robatoris sense violència, sobretot furtadors, ja que el 38% reincideixen. Els condemnats per llibertat sexual són dels que menys reincideixen, un 5,3%. L’estudi demostra que la sortida esglaonada de la presó afavoreix la rehabilitació, ja que la reincidència baixa uns 12 punts percentuals.

L’estudi s’ha fet sobre 3.814 interns que van ser excarcerats l’any 2015 i dels quals se’n va fer seguiment fins el 31 de desembre del 2019, poc abans de la pandèmia. El 65% van obtenir la llibertat definitiva, i el 30% la llibertat condicional. Dels que van reingressar a presó, alguns ho van ser per delictes anteriors al 2015. Només s’ha comptabilitzat els que van reingressar a presó per delictes posteriors, que van ser el 21,1%, uns 800, molt per sota del 30% dels analitzats el 2014 respecte els excarcerats el 2010, i quasi la meitat del 40,3% dels excarcerats el 2002 i analitzats el 2008. És la xifra més baixa des que s’analitzen dades, el 1992 amb excarcerats el 1987.

Publicitat

Pel que fa a l’espai temporal en què es concentren les taxes més elevades de reincidència, el 60% dels reincidents ho farà abans del primer any de la seva excarceració. Un altre 20% cometrà un nou delicte durant el segon any, i al cap de tres anys, ja hauran reincidit més del 90% del total.

<strong>Els estrangers no reincideixen més</strong>

Pel que fa a la taxa de reincidència de les persones estrangeres és molt similar a la de les persones nascudes a l’estat espanyol. La taxa de reincidència de les persones nascudes fora és del 22,2% i la dels que tenen nacionalitat espanyola del 20,4%. No s’aprecien diferències estadístiques significatives. Una taxa que en el cas dels interns nouvinguts ha baixat 10,8 punts en sis anys. El 2014 la taxa era del 33%.

Amb visió de gènere, el nivell de reincidència entre homes i dones és pràcticament el mateix. La taxa de reincidència de les dones és d’un 20% i la dels homes és d’un 21,2%. La població femenina comet més robatoris no violents (67,7% dones i 38,7% homes). En canvi, en la població masculina hi ha una proporció més alta de delictes per violència de gènere (16% homes i 1,6% dones) i en trànsit (14,7% homes i 1,6% dones). Una altra diferència és que el 11,4% de dones que ingressen a la presó compleixen responsabilitat penal subsidiària –entrar a la presó per no pagar una multa- i cap home reingressa per aquest motiu.

L’edat és un dels factors no modificables que té un pes important en la reincidència. Els interns de més de 45 anys tornen a reincidir en un 11,6% en el cas dels homes i en les dones en un 13,2%.En canvi, els més joves d’entre 18 a 30 la taxa augmenta fins a un 28% en els homes i 25% en les dones. La franja d’edat compresa entre els 31 i els 45, la taxa està en 20,3% en la població masculina i el 18,8% en la femenina<strong>.</strong><strong> </strong>El 40% dels reincidents han tingut expedients disciplinaris a la presó.

El coneixement del català és un factor protector per no tenir tanta reincidència. L’explicació és que conèixer la llengua catalana implica generalment estar integrat en un entorn social que permet la socialització de la persona i no tant per l’idioma en si com a variable directa. La taxa de reincidència de les persones que ho parlen és del 17,8%, la dels que només ho entenen ja augmenta al 24,4% i dels que no ho entenen que arriba al 25%. Aquest fet no passa de manera tan evident amb el castellà, que pràcticament tots entenen.

La taxa de reincidència varia segons el tipus de delicte que ha comès el pres. Així, els condemnats per robatoris no violents, com els furts, tenen la taxa més alta, un 38,4% de reincidència, seguits dels robatoris amb violència, amb un 27,4% de reincidència. La resta de delictes estan per sota de la mitjana: violència de gènere, un 18%; contra les persones, un 16%; els delictes de trànsit, un 15%; els de drogues, un 5,5%; i els de violència sexual, un 5,3%. Aquests últims tenen un risc baix de reincidència, però els que reincideixen ho fan gairebé sempre en el mateix tipus de delicte.

Per la seva banda, el 42,5% dels reincidents en violència de gènere ho fan en el mateix tipus de delicte, i la majoria tenen una reincidència tardana, a partir dels quatre anys. Segons l’estudi, els que tenen un risc alt de reincidència són els que tenen més dificultats per acceptar fer el programa especialitzat. Els que tenen risc baix, tenen millors resultats si estan fora de la presó complint la pena. Per això, es considera necessari fer més seguiment en medi obert.

<strong>12 punts menys de reincidència si han estat en medi obert</strong>

Una de les principals conclusions de l’estudi és que la reincidència baixa quan més progressiva és la sortida de la presó. Els presos que surten de presó directament des del primer grau o règim tancat tenen un 58% de reincidència, i els que encara no estan classificats, un 38,8%. Els que surten directament des del segon grau o règim ordinari, reincideixen en un 26% dels casos. A partir d’aquí, i segons el tipus de règim obert que tinguin, la mitjana de reincidència baixa per sota del 15%, i arriba pràcticament al 0% en alguns casos. La sortida progressiva de presó es pot fer amb el tercer grau, llibertat condicional o unitats de convivència, entre altres.

De fet, l’estudi ha comprovat que el mateix perfil de presos té 12 punts percentuals menys de reincidència si han estat excarcerats des del medi obert que des del medi tancat.

D’altra banda, l’estudi també ha detectat que el 8% dels presos excarcerats, al voltant de 310, cometen poc més del 80% de les reincidències, gairebé 2.800. En el 56% dels casos de multireincidents el delicte principal és un robatori no violent. En el cas dels furts, la reincidència d’aquestes presos és del 65%. Un 13% entren a presó per impagaments de multes, que tenen una escassa capacitat dissuasiva. El grup de persones multireincidents ha baixat lleugerament en aquests sis anys: han passat del 10,5% al 8,2%. Generalment, són persones que passen poc temps a la presó. A més, es caracteritzen per tenir més incidents, més regressions de grau i més presència a mòduls d’especial supervisió.

A més, els autors de l’estudi veuen clar que tornar a presó per una causa anterior a la que ja han complert la pena és contraproduent i provoca més reincidència posteriorment, ja que fins a un 62% dels casos de reincidència és per aquest motiu. De fet, un 17,5% dels presos excarcerats reincideixen per haver tornat a entrar a presó per causes anteriors a la primera pena complerta. Així, molts dels presos analitzats van sortir de presó el 2015, van estar uns sis mesos en llibertat, van ser empresonats per una causa anterior durant sis mesos més, i al cap de sis mesos van tornar a delinquir. Això va passar en el 68% dels presos reincidents amb causes anteriors.

De fet, Justícia demana que es garanteix la comunicació entre els sistemes informàtics judicials i penitenciaris, per tal que quan un pres surt de presó els jutjats n’estiguin al corrent i puguin demanar que es mantingui empresonat per complir alguna pena pendent. D’aquesta manera, el pres no arribaria a sortir al carrer i a tornar a ingressar, cosa que els suposa un trastorn important.

<strong>Risc de reincidència</strong>

Amb el programa penitenciari RisCanvi s’avalua el risc dels presos de reincidir just quan ingressen a presó. El 2020, el 71% dels presos excarcerats havien estat classificats en risc baix, i el 29% en risc mitjà o alt. La taxa de reincidència dels presos en risc baix és de l’11%, els de risc mitjà, tenen una reincidència del 25% i els de risc alt, del 46%.

En la reincidència també influeix si els presos segueixen algun tipus de tractament. La reincidència dels que segueixen un programa de tractament és del 18,7%, mentre que la dels que no en segueixen cap puja fins al 29%. El 69% dels presos classificats amb risc alt de reincidència no segueixen cap programa.

Per això, Justícia considera que quan més risc hi ha s’ha de fer més intervenció en medi tancat, i quan menys risc hi ha s’ha de fer més intervenció en medi obert. A més, aquesta intervenció s’ha de fer en funció del perfil com el sexe, l’edat, les malalties o l’entorn social, i també en funció les necessitats del pres, no pas del delicte que hagi comès. Així, per exemple, un mateix delicte pot tenir orígens diferents segons el delinqüent: salut mental, addicions, pobresa o aïllament social.

La taxa de reincidència també baixa si el pres ha tingut permisos. El 60% no tenen permisos ordinaris. Del 40% restant, la taxa de reincidència dels presos amb risc alt baixa del 46,6 al 26,3% segons si han tingut permisos. En els presos amb risc alt la reincidència baixa del 33 al 17% si han tingut permisos. En els presos amb risc baix, passa del 31 al 10%.

Per tot això, el cap d’Investigació i Formació en Execució Penal del CEJFE i coordinador de la recerca, Manel Capdevila, ha explicat que cal apostar pel medi obert i la classificació inicial en tercer grau, que ara és del 23%, però havia arribat al 28% durant la pandèmia, i es vol apropar al 30% el 2027. Capdevila ha recordat que només el 10% dels menors i joves condemnats estan tancats en centres, i això hauria de passar també a la justícia d’adults.També es vol apostar per les llibertats condicionals, el segon grau en règim obert o les unitats de convivència fora de la presó. També proposen derogar la reforma del 2015 que va implicar que la llibertat condicional suspèn el compliment de la pena, cosa que fa que els presos no la vulguin perquè els pot suposar haver de complir la pena pendent a presó si tornen a delinquir. En els casos de furtadors multireincidents, es proposa una mesura de seguretat com la llibertat vigilada, i que se’ls apliqui l’agreujant de reincidència.

<strong>Canvis en el perfil de la població penitenciària </strong>

La investigació també ha permès observar quina ha estat l’evolució, a grans trets, del perfil de la població penitenciària en els darrers vint anys. Pel que fa al gènere la proporció es manté estable: les dones representen entre el 8 i el 9% de les persones ateses pels serveis penitenciaris. El que sí que ha augmentat, igual que ho ha fet a la resta de la societat, és el nombre de persones estrangeres, que han passat de representar el 18,3% l’any 1997 al 40,9% els que van sortir el 2015. També augmenta l’edat mitjana del primer ingrés a la presó que passa del 27 als 32 anys.

El grau d’estudis de les persones encarcerades també augmenta. Els que només tenen estudis primaris han baixat del 55,4% al 39,7%.Igualment, s’incrementa el coneixement del català: les persones que no l’entenien eren el 35,4% l’any 1997 i el 2015 només no l’entenien el 22,7%.

Entre els factors que fan augmentar la taxa de reincidència, destaquen l’increment de la criminalitat, el manteniment de  la proporció de població estrangera, les reduccions dels tercers graus, els nous supòsits de violència de gènere i l’ampliació de l’edat del consentiment de delictes sexuals. En canvi, altres factors poden haver ajudat a disminuir la taxa. Alguns són l’augment de l’edat de la població penitenciària, l’augment de població amb activitat laboral o l’augment dels permisos penitenciaris.

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart ha afirmat que “l’aposta per la reinserció i el medi obert és una aposta per la seguretat”. Per a Ubasart, “si es limita l’estada a presó i es prioritza la reinserció es construeix una societat amb menys delictes i més segures” i ha afegit: “Aquest és el nostre model i des de l’administració hem de fer pedagogia perquè l’evidència científica ens avala”. La consellera ho ha dit ben clar: “a més medi obert, a menys presó, menys delictes”, ja que “una política d’execució penal destinada a potenciar la reinserció i reduir l’empresonament és també una política de cohesió social i de seguretat ciutadana”.

Per Ubasart, “el resultat de l’estudi assenyala el camí a seguir”. Segons la consellera, “malgrat que sempre hi ha coses a millorar, la taxa penitenciària és relativament baixa” i això situa Catalunya en molt bona posició respecte als països del nostre entorn, que tenen taxes del 40%, tot i que es fa difícil de comparar. Ubasart ha continuat dient que “l’evidència científica empeny a aprofundir en un model basat en la centralitat de la reinserció, que garanteix la convivència, la custòdia i la seguretat, amb respecte escrupolós als drets humans i a la dignitat de les persones” i ha afirmat que “l’aposta del Govern és que les presons siguin espais de vida, amb un alt nivell d’intervenció i d’activitats”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió