ACN Barcelona.-La taxa de dissolucions matrimonials a Catalunya és de 100,7 per 1.000 habitants, mentre que la mitjana estatal és de 86,8. També es troben per sobre dels 100 Canàries (120,5) i les Illes Balears (109,2). Són dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) des del 1981, quan s’aprova la primera llei del divorci a l’estat espanyol, fins a finals del 2020. En aquests 40 anys, s’han tramitat a l’estat espanyol 3.658.530 procediments de separació i divorci i 4.754 de nul·litat matrimonial. En total, 3.663.284 expedients judicials de dissolució matrimonial; 671.582 a Catalunya, on més se n’han registrat. Els matrimonis van caure el 2020 a l’Estat i es van produir més separacions que enllaços, un fet inèdit relacionat amb la pandèmia
Durant la dictadura franquista, que comença el 1939, i fins al 1981, l’única dissolució possible del matrimoni era la mort o declaració de mort o la nul·litat, canònica en la majoria dels casos i que no és pròpiament una dissolució sinó la desaparició de l’enllaç matrimonial amb efectes retroactius.Fa 40 anys, la Llei 30/1981, de 7 de juliol, va tornar a permetre a l’estat espanyol el divorci com a causa de dissolució del matrimoni amb la modificació del Codi Civil. Després, hi ha dues fites legals. La Llei 15/2005 va eliminar la separació com a requisit previ indispensable per obtenir una sentència de divorci i va fixar un termini de tres mesos des de la celebració del matrimoni per poder presentar la demanda, en què ja no calia especificar-ne la causa. La llei va establir que no era necessari que passessin tres mesos en cas de risc per a la vida, la integritat física o moral i per a la llibertat i indemnitat sexual del cònjuge demandant o dels fills. L’altra, és la Llei 15/2015 de Jurisdicció Voluntària, que preveu la tramitació de determinats processos de separació i divorci davant de notari. Les dades mostrem com, del 1983 al 2005, el nombre de separacions va superar el de divorcis en cada exercici. L’aprovació de la Llei 5/2005 va invertir la situació en simplificar els tràmits del procés de divorci. Des del 2006, les separacions s’han convertit en un procediment residual. De les 82.340 separacions del 2004 es va passar a les 55.640 del 2005 i a les 14.158 del 2006. En aquests mateixos anys, els divorcis van passar de 52.591 el 2004 a 93.615 el 2005 i a 141.317 el 2006. En conjunt, els processos de dissolució matrimonial van arribar al màxim el 2006, amb un total de 155.475 a l’estat, i a partir d’aleshores van experimentar una caiguda important, possiblement com a conseqüència de la crisi econòmica. El 2010, les dades es van estabilitzar i, entre el 2015 i el 2019, es va produir un altre descens, tot i que més suau. La disminució en el nombre de processos de dissolució el 2020, amb un total de 104.478, es pot atribuir als efectes causats per la crisi de la covid-19. Els matrimonis també van caure el 2020, fet que es pot atribuir a la pandèmia, i per primera vegada en tota la sèrie històrica se’n van registrar menys que dissolucions. L’anàlisi de les dades ha estat realitzada pel Servei d’Estadística del Consell General del Poder Judicial.
