ACN Barcelona.-La segona edició de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta, de l’Ajuntament de Barcelona, se celebrarà del 13 al 18 d’octubre. La crisi de la covid-19 planarà sobre les reflexions sobre futur de la democràcia, la tecnologia i la ciutat del centenar de ponents convidats, molts d’ells internacionals i que no podran ser físicament a la cita. I és que la mateixa organització de la Biennal estarà marcada per la pandèmia, que se celebrarà exclusivament en espais exteriors (del CCCB, la Model, Fabra i Coats i els jardins del Doctor Pla Armengol, entre altres), amb control d’accés, reserva prèvia i aforaments màxims entre 400 i 800 persones. Entre els convidats, Donna Haraway, Margaret Atwood, Mircea Cărtărescu i Bruno Latour.
Com ja ha passat amb el Festival Grec, i com s’està fent amb la propera edició de les festes de la Mercè -ha indicat Joan Subirats- la Biennal de Pensament també ha hagut de “replantejar molts dels escenaris i formats” en funció de la pandèmia del coronavirus. Així, la roda de premsa de presentació de l’esdeveniment d’aquest dijous ha servit sobretot per constatar que la Biennal “es farà”, explicar en quines condicions i avançar la línia de continguts i els principals participants. A resultes de la situació sanitària, la segona edició de Ciutat Oberta se celebrarà únicament en “espais oberts”. La plaça de Joan coromines, el Pati de les Dones del CCCB, la Model, la Fabra i Coats, els Jardins Agustí Centelles (del Palau Macaya), els Jardins de Pla i Armengol (a tocar de l’Hospital de Sant Pau) i els del recinte industrial de Can Ricart, al Poblenou. Com l’any passat, seran tots espais d’accés gratuït. Però enguany caldrà fer reserva prèvia de la localitat, els emplaçaments estaran perimetrats, hi haurà control d’accés i altres mesures sanitàries, i l’aforament màxim anirà de les 400 a les 800 persones, segons ha detallat el tinent d’Alcaldia. Pels mateixos motius, la Biennal no anirà més enllà de la setmana del 13 al 18 d’octubre, i a diferència de l’any passat la programació paral·lela del ‘Més Biennal’ (que acullen altres equipaments) també es concentrarà en aquests mateixos dies. Ciutat Oberta vol ser un espai de reflexió dedicat a analitzar les transformacions del nostre temps, i per això també el seu contingut estarà esquitxat pels efectes socials, econòmics i culturals de la pandèmia. Hi prendran part més de 100 participants dels camps del pensament, l’art, l’activisme i la ciència que centren les seves reflexions en els conceptes de democràcia, tecnologia i ciutat. “La pandèmia fa incrementar molts dels interrogants que plantejàvem en la Biennal anterior, perquè estem plens d’incerteses sobre el futur, amb una sensació de risc molt clara i unes alternatives de protecció que són temes de discussió. La Biennal vol ajudar a remoure idees, a repensar instruments i mirar els reptes del segle XXI amb mirades noves”, resumia Subirats aquest matí. Tecnologia, urbanisme i democràciaTres eixos marquen enguany els debats i activitats de Ciutat Oberta: la tecnologia, l’urbanisme i les ciutats i la democràcia. Condueix la Biennal un Consell Asessor del que forma part el CCCB, però també l’arquitecte Josep Ferrando, el professor de Filosofia Moral i Política Daniel Gamper, el dissenyador i activista Adrià Garcia Mateu; l’arquitecta, investigadora, comunicadora, música i cantautora Núria Moliner; la periodista i investigadora Marta Peirano; i el professor de Filosofia César Rendueles.Entre els convidats a participar com a ponents en les diverses activitats de la Biennal, artistes com l’escriptora Margaret Atwood i Maria Arnal, la companyia teatral La Calòrica, el poeta Enric Casasses, la coreògrafa i ballarina Núria Guiu, l’escriptora Cristina Morales, l’artista Alicia Kopf, l’artista i l’escriptora Irene Solà, l’escriptora Marta Marín-Dòmine, els cineastes Isaki Lacuesta i Carla Simón, l’arquitecte Hashim Sarkis, l’escritpor Nick Srnicek i el sociòleg Mike Davis, entre molts altres. També participaran en les trobades noms del pensament que van des de la filòsofa Marina Garcés, el filòsof Bruno Latour fins a Alícia García Ruiz, Javier Gomà, Ignacio Sánchez Cuenca, l’antropòloga Yayo Herrero, l’escriptor i filòsof Santiago Alba Rico o el catedràtic de filosofia política Daniel Innerarity.
