Dijous, 17 de juny de 2021 - Edició 1057
La República

La satisfacció amb la gestió de l’ajuntament disminueix com més gran és el municipi, segons un estudi de l’ACM

ACN Barcelona.-Com més gran és el municipi, menys satisfets estan els ciutadans amb la gestió que fa el seu Ajuntament. És una de les conclusions que es desprèn de l’Observatori […]

Avatar
Agències 08/06/2021

ACN Barcelona.-Com més gran és el municipi, menys satisfets estan els ciutadans amb la gestió que fa el seu Ajuntament. És una de les conclusions que es desprèn de l’Observatori de Política Municipal, encarregat per l’Associació Catalana de Municipis (ACM), amb dades d’entre el 2013 i el 2020. Es deu a la pèrdua del factor de proximitat i que intervenen les valoracions politico-partidistes. D’altra banda, un 42,8% creu que les ciutats estan igual que l’any anterior, un 36% considera que han millorat entre molt i bastant i un 20,5% creu que els seus municipis han empitjorat entre molt i bastant. La pandèmia ha fet que els ciutadans hagin augmentat la demanda als ajuntaments de serveis sanitaris, de neteja de carrers i de dinamització de l’economia local.

Els ciutadans valoren els serveis d’atenció a les persones, la informació als ciutadans, la capacitat de lideratge i el funcionament dels serveis públics essencials que els consistoris han fet durant la pandèmia.D’altra banda, fan una demanda de més transparència i un ús eficient dels recursos públics i els ajuntaments són l’administració supramunicipal millor valorada. També es constata una dificultat de les administracions per transmetre confiança en la tasca de govern i hi ha una gran desconfiança institucional. De fet, el lideratge de l’alcalde o alcaldessa sempre està per sobre de la confiança amb la institució.D’un alcalde s’espera que sigui resolutiu, accessible personalment i que sigui un bon gestor de recursos i serveis municipals, a més de tenir projectes de futur. Es penalitza la percepció d’inacció, poca notorietat de les accions municipals i un excés d’interès personal per sobre del col·lectiu.L’estudi mostra un país “clarament ubicat en el centre esquerra ideològic” i “bilingüe”, amb un 43% de catalonoparlants en l’ús domèstic i amb un 56% de les llars amb el castellà com a llengua vehicular. També “un país amb una identificació nacional subjectiva dividida -relació de pertinença més catalana o espanyola- quasi a parts iguals”.L’ACM ha celebrat aquest dimarts un debat municipalista sobre la percepció ciutadana post-pandèmia i la seva influència en les polítiques públiques locals, amb un centenar d’electes i representants dels ens locals. El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha apuntat que és important que els alcaldes estiguin “permanentment connectats amb els veïns”, “tenir clar les seves demandes, preocupacions i neguits per millorar el dia a dia i aportar valor públic”. La secretària general de l’ACM, Joana Ortega, ha dit que els ciutadans ara “no volen ser únicament espectadors de les polítiques públiques sinó ser actors i tenir un paper actiu”.També la directora del GESOP, Àngels Pont, preveu un “canvi de valors”: “sostenibilitat, digitalització, desigualtats o igualtat de gènere ara han pres més rellevància”.