ACN Barcelona.-La sala Hiroshima es qüestiona la seva pròpia essència contemporània amb l’espectacle ‘Illud Mysticum #SR’, un oratori dansat que rellegeix l’obra ‘El místic’ que Santiago Rusiñol va escriure el 1903. La sala ha unit el dramaturg Albert Arribas i el creador escènic Francesc Cuéllar per idear una obra que parteix d’una reflexió profunda entre la tradició i la contemporaneïtat. Cuéllar és qui recita tot el text de Rusiñol, un univers parlat que apareix “radicalment separat” de l’escena visual que ofereix l’obra, en què 10 intèrprets creen el material plàstic. Segons Arribas, l’obra agafa des d’una mirada “amarga” el text de Rusiñol, tal i com ho va fer ell mateix en retratar “l’últim místic”, Jacint Verdaguer, víctima de la incomprensió i la hipocresia de l’època. Es podrà veure el 26, 27 i 28 d’abril.
“Fem un teatre contemporani, anem de moderns , però tenim la tradició enganxadíssima. Intentem fugir d’ella, però ens posen ‘catxondos’ també algunes coses tradicionals”, ha dit Francesc Cuéllar a la presentació de l’obra aquest dimarts feta en un ambient modernista, el Palau Baró de Quadras, seu de l’Institut Ramon Llull. I és que el dramaturg Albert Arribas, autor d’obres com ‘My low cost revolution’ (2018), pren el text modernista ‘El místic’ de Santiago Rusiñol per continuar la seva pentalogia sobre l’artista, anomenada ‘#SR’, una etiqueta contemporània en les inicials d’un autor de principis de segle. L’obra que s’estrena el proper 26 d’abril és, doncs, la tercera part d’un recorregut que Arribas va iniciar a la sala Hiroshima amb ‘Orationibus #SR’ l’any passat i va continuar amb ‘Annus irritabilis #SR’ al TNC. En global, consisteix en un projecte d’investigació escènica al voltant de Santiago Rusiñol i les fronteres de la modernitat. En concret, ‘Illud Mysticum #SR’ s’endinsa en el col·lapse de l’idealisme artístic i filosòfic sobre el qual s’arrela el materialisme econòmic contemporani. Durant dos mesos, Cuéllar i Arribas han “desxifrat cada paraula” del text de Rusiñol per veure quin significat li donava l’autor i quin li donaven ells mateixos. “També quins significats profunds o banals, en llenguatge teològic”, ha assenyalat Arribas d’una obra “en ambient de capellans”. “Genera uns grinyols estranys que de vegades apel·len a qüestions dogmàtiques, i per tant fanàtiques, i d’altres a qüestionar aquests dogmatismes”, ha explicat el dramaturg sobre la interpretació d’un text que enalteix la figura de Jacint Verdaguer, després del calvari de la seva mort i les polèmiques i lluites socials i culturals de l’època. “Com pot ser que encara hi hagi una persona que pugui creure’s mística? Emmirallar-se amb Verdaguer, com a artista romàntic i místic, segurament és una mentida”, explica el dramaturg. Arribas assegura que no vol fer pedagogia de Rusiñol, sinó reflexionar a partir “d’un material molt bo però molt problemàtic”. Text i imatge, dos universosLa sala Hiroshima va proposar a aquests dos artistes, que no es coneixien prèviament, treballar conjuntament en residència. Albert Arribas, ideant la part textual i oral, que interpreta Francesc Cuéllar, que al seu torn ha dirigit 10 intèrprets per crear la part visual de l’espectacle. Tot i que la desena d’intèrprets representen personatges com el mossèn o el diputat, només Cuéllar recita els diàlegs, creant dos universos separats, el de la paraula i el de la imatge plàstica. “El separar-ho en dos universos fa que conceptualment sigui un xoc”, ha apuntat Cuéllar, que posa veu a les paraules de Rusiñol. Un dels objectius d’Arribas és que el text de Rusiñol en català antic “llueixi”. “Es crea una lluita escènicament, amb el cos i el moviment, traduint les paraules de Rusiñol amb el que a ell li passava amb aquestes paraules”, ha reflexionat Cuéllar.”L’escena visual s’instal·la, i doncs apareix la veu per desmentir-la. No van ni junts ni s’il·lustren”, assegura Arribas. I és que el dramaturg considera que no és important com acaba o si se segueix bé el text de Rusiñol, sinó la “incomoditat” que genera cada cosa. Com cada paraula i moviment interpel·la l’espectador en aquesta barreja de llenguatge visual contemporani i llenguatge textual tradicional.
