Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

La Sala Beckett parla amb els més petits sobre la pèrdua i l’enyorança a través de l’aventura ‘Les croquetes oblidades’

ACN Barcelona.-La Sala Beckett estrena la setmana vinent un espectacle de Les Bianchis, la primera companyia de teatre familiar que hi ha fet residència. Es tracta de ‘Les croquetes oblidades’, […]

Avatar
Agències 12/02/2021

ACN Barcelona.-La Sala Beckett estrena la setmana vinent un espectacle de Les Bianchis, la primera companyia de teatre familiar que hi ha fet residència. Es tracta de ‘Les croquetes oblidades’, una obra que vol parlar de la pèrdua als nens petits, i de com viure en positiu l’enyorança i el “trobar a faltar” un ésser o objecte estimats. La dramaturga Clàudia Cedó aborda la qüestió a partir d’una gran aventura en què tres nenes van a la recerca de la recepta de les enyorades croquetes de la seva àvia Pepa. Durant el seu camí pel país de les coses oblidades, les protagonistes pensaran en el pas del temps i les coses que ja no tornaran, aprenent a conviure amb aquests records més fàcilment del que imaginen els adults.

Clàudia Cedó va triomfar a la Beckett fa dues temporades amb ‘Una gossa en un descampat’ i ara hi torna amb Israel Solà (La Calòrica) dirigint el seu nou espectacle. “Les Bianchis volien parlar de la pèrdua als nens petits”, i la dramaturga va recollir el guant escrivint ‘Les croquetes oblidades’. “Pot sorprendre, perquè ells (els nens) a vegades encaren el dol de manera més sana, amb el cor, que no pas nosaltres, que ens posem bloquejos”, diu la dramaturga a l’ACN per situar el punt des d’on va partir. Potser per això, tot i parlar de la mort i dels comiats, l’obra es desenvolupa com una gran aventura rere la qual afloren els sentiments de dol o enyorança per les persones i/o objectes estimats en la infància que ja no hi són. Les croquetes de l’àvia de la Pepa són el pretext perquè, al costat de les seves noves amigues Mireia i Sara, la protagonista iniciï una recerca per trobar la recepta que li permeti almenys recordar-les. S’endinsen així en el país de les coses oblidades, on es retroben amb vells xumets, peluixos i altres éssers que els recorden quan eren més petits. Així doncs, el viatge els servirà per abordar no només el dol per una àvia, o pel gust d’una croqueta, sinó també per un record, per un objecte perdut i fins i tot el dol de fer-se gran. El text aborda amb naturalitat la idea del dol i fa notar (a través dels pares de la Pepa) com a vegades els adults no ho fan tant. “Quan es mor una persona estimada, per exemple, ens costa afrontar com dir-los ho, ens preguntem si han de venir o no a l’enterrament… No sabem com gestionar-ho, potser perquè ens fa por que pateixin”, reconeix. Però Cedó recorda que el dolor i la mort “formen part de la vida” i suggereix a títol personal i a través d’aquesta història que seria millor “arendrea integrar i a trobar les coses boniques del fet d’enyorar algú, que vol dir que l’has estimat”. Primera incursió en el teatre familiar’Les croquetes oblidades’ és la primera incursió en el teatre familiar de Clàudia Cedó, dramaturga, directora de teatre i psicòloga que també coordina des de fa 12 anys el projecte ‘Escenaris especials’ orientat a fer teatre amb persones en risc d’exclusió social. Admet que s’ho ha passat molt bé creant aquesta història, “sovint amb la sensació que escrivia una pel·lícula per Pixar”, i pensant molt com li explicaria la història a la seva pròpia filla “perquè la pogués trobar divertida però alhora amb un rerefons”.Cedó ha dirigit i escrit espectacles com ‘Tortugues: La desacceleració de les partícules’ –Premi Butaca Millor Text 2015-, ‘DNI’ –text guanyador Torneig Dramatúrgia Catalunya-, o ‘Ciegos’ –text guanyador Torneo Dramatúrgia Madrid-. El seu últim treball, ‘Una gossa en un descampat’, és precisament una producció de Sala Beckett estrenada al juliol 2018 al Festival Grec de Barcelona que va rebre dos Premis Butaca (millor direcció i espectacle de petit format). Les Bianchis són la primera companyia de teatre familiar resident a la Sala Beckett. La seva estada es va desenvolupar el curs passat, i va estar marcada per l’esclat de la crisi del coronavirus. Per això l’espectacle, que s’hauria d’haver estrenat la primavera del 2020, ha hagut d’esperar fins aquest any per veure la llum. L’obra s’estrena el 20 de febrer i es podrà veure tres caps de setmana a la Beckett, també se’n faran 9 funcions escolars entre setmana, i hi haurà algunes sessions de col·loqui sobre la qüestió de fons del dol per la pèrdua.