ACN Campelles – L’antic hotel balneari de Montagut a Campelles no allotja turistes des del 1998. El motiu és que està a tocar de l’N-260, una via molt transitada amb cotxes i camions circulant a gran velocitat. L’aparcament dels clients, a més, està a l’altra banda. “Creuar la carretera és un perill mortal”, afirma Tomàs de Montagut, copropietari. Recorda que quan la carretera es va ampliar allò va ser el seu final. Porten anys reclamant una solució per pacificar el trànsit i garantir així la viabilitat d’un negoci que es remunta al S.XVIII en una finca de 4.000 m2. Ara compten amb el suport de l’Ajuntament de Campelles i el Consell Comarcal del Ripollès i hi ha prevista una reunió amb la subdelegació del govern espanyol per reclamar un semàfor.
“Si no podem garantir la seguretat, no hi ha cap possibilitat de projecte de reobertura”, explica a l’ACN Tomàs de Montagut. I es pregunta: “Qui voldrà exposar-se la seva integritat física per anar a un lloc?”. Ell i tres germans més en són els propietaris i ja fa temps que pensen altres fórmules de gestió del negoci. Sempre, però, topen amb el mateix obstacle, la carretera.
Des de fa uns anys que reclamen un semàfor. Una decisió que correspon a l’Estat perquè és qui té la competència d’aquesta via que connecta Ribes de Freser i Campelles amb Puigcerdà i per on cada dia passen centenars de vehicles, camions i també motoristes. “També tenim motos que venen a fer carreres en cap de setmana direcció a la collada de Toses i ara també ens fan molta por els cotxes elèctrics, que com que no fan soroll el perill encara serà més gran”, afirma. En aquest punt també hi ha l’encreuament que connecta amb les masies del barri de Parramon.
<strong>Un centre de d’estiueig prestigiós i de calma</strong>
De Montagut recorda que aquest hotel va ser un centre d’estiueig balneari des d’abans de la construcció de la carretera i la línia de tren. “L’activitat va començar amb el camí de ferradura, amb traginers i la cavalleria i després va venir la carretera amb els carruatges”, detalla. En aquella època el trànsit era molt pacífic i permetia creuar la carretera sense perill. S’hi van allotjar clients il·lustres com ara Santiago Russinyol, Enric Prat de la Riba o Narcís Oller, entre molts d’altres. Amb el canvi de ferm i l’ampliació del 1990, quan va passar de l’antiga N-152 a l’actual N-260, la velocitat i el trànsit de vehicles van augmentar tant que va fer inviable mantenir obert un establiment per al descans i el repòs. I així ha seguit fins a l’actualitat.
La família ha provat activitats alternatives, des de casaments, celebracions i també com a set de rodatges d’anuncis i pel·lícules. Cap d’elles, però, representa una alternativa definitiva per poder seguir invertint en les millores. “Es pot veure com la família sempre l’ha mantingut i fins fa no gaire la senyora de Montagut encara vivia aquí”, detalla Oriol Serra, que també és família de la propietat. Per tots ells és un lloc molt especial que ara visiten en moments puntuals o durant estades més llargues a l’estiu. Tomàs de Montagut també fa visites guiades a petits grups a l’estiu en coordinació amb l’oficina de Turisme perquè des de la carretera és un edifici que crida molt l’atenció per la seva dimensió.
La finca, de 4.000 m2, compta amb l’edifici de tres plantes d’estil modernista -està catalogat com a BCIL- i amb més de cent habitacions, un teatre, un bar i altres espais. També hi ha una capella annexa i un jardí ampli. En els últims anys han fet millores, com reformes a una part del teulat.
<strong>Pendents de la reunió amb l’Estat</strong>
L’Ajuntament de Campelles fa costat a la propietat i a principis de febrer tenen prevista una reunió amb el subdelegat del govern espanyol a Girona, Albert Bramon. L’alcaldessa del municipi, Judit Cornellà, afirma que “li explicaran de nou la necessitat de disminuir la velocitat en aquell punt i poder tornar a donar vida al balneari”. I ho faran amb el suport del Consell Comarcal del Ripollès que també ho demana des del 2014. Per al municipi, aquest és un edifici molt emblemàtic, que va contribuir a l’obertura del turisme a la Vall de Ribes i l’arribada del ferrocarril -tenia una estació en línia recta a la finca, ara també abandonada-. Durant la Guerra Civil, a més, va ser un hospital de guerra dels republicans. “Deixar que un edifici es vagi perdent pel sol fet que no es pugui posar un semàfor és una llàstima perquè és el record de la nostra història”, assenyala. Reclama una solució viable el més aviat possible.
Per la família, la trobada amb el subdelegat és un punt d”esperança” després d’anys intentant-ho. Són conscients que tècnicament és difícil i situen el semàfor com a única opció. Segons de Montagut, “no es pot fer un pas subterrani perquè és zona inundable ni tampoc un pas enlairat per l’estètica de l’edifici”. Està dissenyat amb un pati central amb l’entrada principal.
Precisament aquesta vessant de memòria històrica és una altra raó de pes per conservar l’hotel i buscar una solució al trànsit. Així ho defensen des de Tots Fem Ribes, un dels partits de l’oposició a Ribes de Freser. El regidor Joaquim Roqué detalla que a la planta de dalt de l’antic balneari encara es conserven inscripcions que els soldats van escriure a les parets mentre estaven a l’hospital. “S’hauria de recuperar també perquè no caigui en l’oblit” i fer-lo visitable amb el suport de la Generalitat.
