ACN Barcelona.-La programació en línia de nova creació del Teatre Lliure suma aquest dijous dues noves propostes. Es tracta, d’una banda, de la lectura dramatitzada de la peça documental ‘El segon principi’, de Mercè Sàrries i Miguel Casamayor, amb Mònica Glaenzel, Eli Iranzo i Maria Pau Pigem. De l’altra, la versió familiar del clàssic d’Àngel Guimerà ‘Terra Baixa’, signada per Pau Miró en col·laboració amb l’artista visual Fito Conesa. En un altre ordre de coses, la ‘influencer’ barcelonina Dulcinea (Paola Calasanz) presentarà el seu nou llibre ‘En la tierra de los primeros besos’ (Roca Editorial), a Instagram. I els amants del western tenen ocasió d’assistir a la xerrada que Daniel Agudo ofereix sobre ‘Centaures del desert’.
El Teatre Lliure estrena aquest dijous ‘El segon principi’, una comèdia documental sobre la corrupció i la creació teatral, dramatitzada a través de zoom. És el segon i darrer muntatge del cicle Lectures dramatitzades, i aquest juga precisament amb les possibilitats dramàtiques que ofereix la plataforma de videoconferències Zoom, popularitzada durant la crisi sanitària. Per reblar-ho, diumenge 31 de maig es farà un xat postfunció a la plataforma zoom obert al públic, en el qual participaran els dos creadors de l’espectacle i Itziar González, arquitecta, activista política i exregidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona.Clàssics per a criatures: ‘Terra baixa'”Hola, em dic Nuri i el que més m’agrada de ser una zombi és que puc treure’m el braç esquerre i posar-lo al lloc del braç dret i a l’inrevés”. Així comença la nova versió que ha fet el dramaturg Pau Miró del clàssic d’Àngel Guimerà ‘Terra baixa’, adaptada al públic familiar i molt diferent a la que va fer i dirigir el 2016 amb Lluís Homar de protagonista. Ara qui parla és la Nuri, convertida en una zombi de 8 anys que explica la història del Manelic i la Marta 120 anys després.Interpretada per Anna Alarcón, la Nuri és la veu narradora de la història. Amb l’espontaneïtat pròpia d’una nena, explicarà el romanç entre la seva amiga Marta, el pastor Manelic i l’amo Sebastià, i parlarà de la seva por dels llops que habiten el món i de com va aconseguir vèncer-la. El muntatge compta amb la participació de l’artista visual Fito Conesa, qui ha creat un vídeo immersiu -vídeo de 360 graus- on l’espectador podrà veure l’acció que s’està desenvolupant amb visió panoràmica.El Lliure també estrena una nova manera de fer arribar el teatre al públic: un cop comprada l’entrada, el primer dia de funció l’espectador rebrà un correu electrònic amb un enllaç a la Sala online del Lliure per poder accedir a l’espectacle. Aquest enllaç serà vàlid fins al diumenge 31 de maig a les 23:59h.L’entrada d”El segon principi’ té un cost de 5 euros, i la de ‘Terra Baixa’, tres. Un cop comprada l’entrada, el primer dia de funció l’espectador rebrà un correu electrònic amb un enllaç a la Sala online del Lliure per poder accedir a l’espectacle. Aquest enllaç serà vàlid fins al diumenge 31 de maig a mitjanit.Trobada amb la ‘influencer’ barceloninaUna altra proposta cultural del dia és la trobada virtual amb Dulcinea, la coneguda ‘influencer’ barcelonina Paola Calasanz, que comentarà amb els seus seguidors a través de l’Instagram de Roca Editorial el seu llibre ‘En la tierra de los primeros besos’. D’altra banda, l’Ateneu Barcelonès presenta el quart acte del seu cicle de conferències en línia -d’accés obert a través del web de la institució-. La xerrada es titula ‘Ateneus en temps de pandèmia, o com la tecnologia obre noves oportunitats de futur’. A càrrec de Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura, gestor i consultor cultural, plantejarà com la crisi de la covid-19 “canviarà la relació del ciutadà amb les entitats i associacions culturals on la presencialitat i la relació social ha estat el seu principal pilar”. ‘Centaures del desert’, revisitat Pels amants del cinema i en particular del gènere western, la Biblioteca Joan Miró de Barcelona ha organitzat aquest dijous una xerrada dedicada al clàssic ‘Centaures del desert’ (John Ford, 1956). L’especialista en cinema Daniel Agudo situarà el film en el seu context històric, la rellevància en la indústria audiovisual de l’època, i analitzarà els seus recursos tècnics i narratius.
