Diumenge, 27 de setembre de 2020 - Edició 794
La República

La prevalença de la demència on es parla més d’una llengua és un 50% inferior, segons un estudi

ACN Barcelona.-Un equip d’investigadors liderats per científics de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han constatat que la prevalença de la demència on es […]

Avatar
Agències 17/09/2020

ACN Barcelona.-Un equip d’investigadors liderats per científics de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han constatat que la prevalença de la demència on es parla més d’una llengua és un 50% inferior en comparació als llocs on només es parla un idioma. En un treball publicat a la revista ‘Neuropsychologia’, els investigadors conclouen que parlar dos idiomes de manera habitual -i haver-ho fet tota la vida- contribueix a la reserva cognitiva i endarrereix l’aparició de símptomes associats a un empitjorament de la cognició i la demència. Els pacients d’Alzheimer amb un grau més alt de bilingüisme reben un diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu més tard.

Treballs previs ja havien trobat que l’ús de dues o més llengües al llarg de tota la vida podia ser un factor clau per augmentar la reserva cognitiva i endarrerir l’inici de la demència, i també que comportava avantatges de memòria i funcions executives. Així, i a diferència d’altres treballs, els investigadors van definir un gradient de bilingüisme: des d’aquelles persones que parlen una llengua tot i que estan exposades de forma passiva a una altra, fins a aquells individus que tenen una excel·lent competència en les dues i les fan servir indistintament en el seu dia a dia. Per fer aquest gradient van tenir en compte diverses variables, com ara l’edat d’adquisició de la segona llengua, l’ús que se’n feia de cada una, o si se n’alternava l’ús en un mateix context, entre d’altres. Els investigadors es van centrar en la població de Barcelona, on hi ha forta variabilitat en l’ús del català i el castellà, amb barris predominantment catalanoparlants i d’altres, castellanoparlants. Van reclutar en quatre hospitals de Barcelona i àrea metropolitana 63 individus sans, 135 pacients amb deteriorament lleu cognitiu, com ara pèrdua de memòria, i 68 persones amb Alzheimer, que és la demència més prevalent. Van recollir-ne la competència lingüística en català i castellà amb un qüestionari i van establir el grau de bilingüisme que tenia cada un. Després, van correlacionar aquest grau amb l’edat del diagnòstic neurològic i d’inici dels símptomes. Per entendre millor l’origen de l’avantatge cognitiu, van fer que els participants realitzessin diverses tasques de cognició, centrades sobretot en el sistema de control executiu, atès que estudis previs havien proposat que aquest era l’origen del benefici. En total, els participants van fer cinc tasques en dues sessions, com ara tests de memòria i control cognitiu. Van veure que les persones amb un grau més alt de bilingüisme rebien un diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu més tard que les persones que eren bilingües passives, segurament perquè parlar dues llengües i canviar sovint d’una a l’altra és un entrenament del cervell que es fa tota la vida. Ara, els investigadors volen comprovar si el bilingüisme també resulta beneficiós per a d’altres patologies, com el Parkinson i la malaltia de Huntington.

Relacionats