Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

La pràctica habitual d’activitat física vigorosa s’associa a millor resposta del cor a l’exercici en pacients amb MPOC

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-Un estudi ha identificat que les persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) pateixen una disfunció cardíaca autònoma, és a dir, que la capacitat d’accelerar-se del cor durant l’exercici i de recuperar-se després d’aquest esforç està limitada. L’estudi, liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGLobal) s’ha centrat en estudiar l’efecte de la malaltia en el sistema nerviós autònom. En concret, va avaluar la capacitat que té el cor d’accelerar la freqüència de les pulsacions durant l’exercici (resposta cronotròpica, RC) i la capacitat que té de tornar a valors basals en acabar-se l’esforç (recuperació de la freqüència cardíaca, RFC). Com més ràpid pot respondre el cor, millor és la funció autònoma.

Els investigadors van observar com aquesta funció autònoma es relaciona amb l’activitat física de les persones amb MPOC. Al final van trobar una relació entre l’activitat física vigorosa i la funció autònoma que persisteix fins i tot després de tenir en compte altres variables d’ajustament, segons explica la investigadora Laura Delgado. Respecte estudis anteriors, centrats en pacients greus o hospitalitzats, aquest presenta la novetat d’haver inclòs també pacients amb MPOC lleu. Per a la recerca es van analitzar 320 persones amb MPOC de lleu a molt greu, reclutades a centres d’atenció primària i hospitals terciaris de cinc municipis costaners catalans. El 82% d’aquestes persones eren homes i tenien una edat mitjana de 68 anys. Gairebé el 60% comptava amb un diagnòstic de malaltia cardiovascular.Una altra característica nova és que, per avaluar la disfunció autònoma cardíaca es van prendre dos paràmetres senzills i de baix cost, diferents als habituals. Es va mesurar la RC durant la pràctica de l’exercici i la RFC al final, en lloc d’emprar altres mesures com la freqüència cardíaca mitjançant electrocardiograma, o la sensibilitat als baroreceptors. Les mesures de funció autònoma es van prendre a partir de la prova de sis minuts de la marxa. La RC es va calcular mesurant les pulsacions durant la prova (en resposta a l’esforç), i la RFC es va calcular mesurant les pulsacions durant un període de recuperació de cinc minuts en acabar la prova.A més, l’activitat física es va mesurar de forma objectiva durant una setmana amb un acceleròmetre. Es va recollir informació sobre les passes, el temps dedicat a qualsevol activitat, el temps dedicat a l’activitat moderada i el temps dedicat a la vigorosa, a més de la intensitat amb la qual es van dur a terme i el temps dedicat a activitats sedentàries.A l’estudi, l’augment del temps dedicat a l’activitat física vigorosa es va associar significativament amb una ràpida disminució de la recuperació de RFC (p=0,044) i amb un augment de la RC (p=0,021). La cap del programa de Malalties no transmissibles i medi ambient d’ISGlobal, Judith García-Aymerich, conclou que les persones amb MPOC, en qualsevol dels graus de gravetat de la malaltia, presenten una disfunció cardíaca autònoma inversament relacionada amb la pràctica d’activitat física vigorosa. Això vol dir que, sota la vigilància de professionals sanitaris, les persones amb MPOC es podrien beneficiar de fer una activitat física vigorosa en els seus programes de rehabilitació pulmonar i en les intervencions d’activitat física destinades a elles. La investigadora afegeix que calen més estudis per analitzar-ne els pros i els contres.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió