Dijous, 23 de setembre de 2021 - Edició 1155
La República

La Policia Nacional deté deu falsos hackers per estafar a prop de 400 persones que havien contractat els seus serveis

ACN Barcelona.-La Policia Nacional ha detingut a deu falsos hackers per estafar com a mínim a 430 persones que havien contractat els seus serveis. Els agents han practicat registres a […]

Avatar
Agències 10/08/2021

ACN Barcelona.-La Policia Nacional ha detingut a deu falsos hackers per estafar com a mínim a 430 persones que havien contractat els seus serveis. Els agents han practicat registres a Barcelona, Girona, Saragossa, Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria. En total s’han intervingut 40 mòbils, 17 discs durs, 3 ordinadors, 5 tauletes i 24 llapis de memòria. A més, han recuperat 176.775 euros que havien estat enviats per les víctimes. En total, els estafadors haurien obtingut fins a 341.000 euros de benefici a força d’extorsionar les víctimes que contractaven els seus falsos serveis com a hackers. Els autors han estat detinguts per delictes d’estafa, extorsió, descobriment i revelació de secrets.

Més de 12.000 anuncisEls investigadors han analitzat més de 12.000 anuncis de publicitat enganyosa. Els arrestats publicaven anuncis a internet en els quals oferien els seus serveis per espiar perfils de xarxes socials o WhatsApp en temps real, eliminar deutes pendents amb l’Agència Tributària, multes de la DGT o canviar notes en servidors d’universitats. Un cop havien contractat els serveis dels suposats hackers, les víctimes eren extorsionades sota amenaça de revelar la feina que havien encarregat o bé dades sensibles de caràcter íntim. La investigació és fruit del ciberpatrullatge actiu fet a xarxes socials i altres fonts obertes d’informació a internet. Els agents especialitzats van detectar un auge d’anuncis en què s’oferien serveis informàtics com ara espiar perfils a les xarxes o eliminar dades de servidors de diferents administracions.Les gestions fetes per la policia van permetre identificar més de 12.000 anuncis i, associats a aquestes, més de 40 números de telèfon, 200 comptes de correu electrònic i gairebé 1.300 direccions IP. De l’anàlisi exhaustiva feta, es van poder detectar cinc focus diferenciats de participació en els fets i es van iniciar cinc investigacions independents amb un nexe comú, el mateix ‘modus operandi’. Bàsicament, els arrestats captaven els clients a través d’anuncis i els exigien el pagament per avançat de l’import pactat complet o parcial. A més, sota el pretext de complir amb l’encàrrec, els suposats hackers demanaven dades sensibles, del mateix interessat o de la persona que es pretenia espiar. Un cop s’havia enviat la quantia pactada, el contacte s’interrompia de forma abrupta, però continuava si la víctima volia espiar les xarxes socials o la missatgeria d’una altra persona o bé sol·licitava un servei de dubtosa legalitat. En aquests casos, l’estafador exigia noves quantitats de diners sota l’amenaça de revelar la feina encomanada i els mostraven captures de pantalla de converses mantingudes. Encara que les víctimes abonessin les quanties exigides, els detinguts seguien demanant nous pagaments. Un cop la víctima s’hi negava, els falsos hackers complien amb l’amenaça i contactaven amb la part que havia de ser espiada. Fins i tot els exigien diners a canvi de conèixer la informació completa. 341.000 euros en beneficisEn total es van detectar 21 comptes bancaris utilitzats pels estafadors per rebre els diners. Dels moviments fets s’ha pogut identificar 430 víctimes i quantificar el lucre derivat de l’activitat en 341.000 euros.