ACN Barcelona.-L’exposició ‘Joan Brossa, Josep Iglesias del Marquet, Guillem Viladot. Poesia concreta’ arriba aquest divendres a la Fundació Joan Brossa després de fer parada a Agramunt i a Lleida. La mostra és una reconstrucció fidel de l’exposició que el 1971 es va presentar a la Petit Galerie de l’Alliance Française de Lleida, de fet fins i tot reprodueix el petit passadís on s’exposaven les obres, que va suposar l’inici de la poesia visual a Catalunya. Va ser la primera vegada en què es van exhibir poemes d’aquests creadors, que, malgrat tenir trajectòries diferents havien arribat a la poesia concreta o visual. L’exposició conté unes 150 obres, entre les quals destaquen tres pòsters inèdits de Joan Brossa del 1972 d’alt contingut polític.
L’exposició és una coproducció de la Fundació Guillem Viladot (Agramunt), el Museu Jaume Morera (Lleida) i la mateixa Fundació Joan Brossa i ofereix “una versió ampliada de la que es va fer el 1971 a la Petite Galerie” de l’Aliança Francesa de Lleida. A més de recrear la primera exposició de poesia concreta que es va fer a Catalunya, la mostra també té una selecció d’obres dels tres creadors, algunes d’elles inèdites, que s’emmarquen en els anys seixanta i setanta.D’entre les obres exposades de Josep Iglésias del Marquet destaca una selecció de les ‘Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona’ i la col·lecció d’edicions de poesia experimental ‘Lo Pardal’, liderat per Guillem Viladot.El director del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, Jesús Navarro, que és un dels tres comissaris de la mostra ha destacat que per fer realitat aquesta exposició han hagut de fer “un treball arqueològic per identificar les obres que es van exposar” el 1971 a la Petit Galerie de Lleida. De fet, segons Manuel Guerrero, comissari de l’Any Joan Brossa i de ‘Poesia concreta’, tot i les seves petites dimensions, estava pensada per “perdurar en el temps” perquè tenia “un petit logo i es va fer una fotografia dels tres poetes”. “A partir d’aquell moment s’expandeix la poesia visual”, assegura Guerrero.”Cadascú té la seva manera de fer”, considera Navarro. “En Brossa és prou conegut amb els seus poemes visuals en què es barregen el codi lingüístic i alhora la potència de la imatge”, detalla tot afegint que “en el cas de Viladot, el més escriptor dels tres, l’aspecte literari i l’aspecte del metallenguatge és més evident”. “Iglésias del Marquet és el més plàstic perquè ell procedeix del collage i del món del mail art i els seus treballs tenen aquest bagatge artístic que el distingeix”, reflexiona en veu alta.Aquest projecte va arrencar en plena celebració del centenari de Joan Brossa el 2019. Primer es va exposar a la Fundació Guillem Viladot – Lo Pardal d’Agramunt, després va viatjar fins al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida i finalment -després de més d’un any a causa de la pandèmia- ha arribat a Barcelona.Coincidint amb l’exposició ‘Poesia concreta’, que es podrà veure fins al 18 de juliol, la Fundació Brossa ha volgut reflexionar sobre com es llegeixen avui les obres dels tres artistes i ha convidat a tres joves poetesses perquè estableixin un diàleg amb les obres amb accions poètiques pròpies.
