ACN Barcelona.-Un estudi ha evidenciat el nivell de contaminació de la platja de la Mar Bella de Barcelona i la seva capacitat de resiliència per recuperar-se de l’acció social. Els principals punts d’observació han sigut el grau d’afectació en la zona, la voluntat política i social i la inversió en la conservació marina. Després d’un llarg anàlisi, la puntuació final ha sigut d’un 6 sobre 10. Els resultats preliminars estableixen que en cada metre quadrat de la platja hi ha de mitjana uns 1.779,4 residus de menys d’un mil·límetre. El 70% són vidres, el 12% són plàstics i microplàstics, i l’11% són matèria orgànica.
L’Estació SILMAR de la Mar Bella ha estudiat el nivell de contaminació de la platja i la seva capacitat de resiliència per recuperar-se de l’acció social. Els principals punts d’observació han sigut el grau d’afectació en la zona de l’estudi, la voluntat política i social i la inversió en la conservació marina. Després d’un llarg anàlisi, la puntuació final ha sigut d’un sis.Tot i que la freqüentació humana com a factor d’impacte sobre l’entorn marí es va reduir pel confinament, la petjada ecològica de la ciutat de Barcelona es manté entre 7,6 i 7,8 hectàrees per persona i any. Les aigües marines de color verd que s’observen en les platges de la Mar Bella són fruit de l’acció dels detergents i dels fertilitzants rics en nitrogen que utilitzen els productors agrícoles que arriben pel riu Besòs, a les aigües subterrànies locals, als emissaris i als col·lectors de les depuradores i després s’aboquen al mar. L’excés d’aquests nutrients provoca un creixement massiu d’algues que consumeixen l’oxigen de l’aigua i generen zones marines gairebé sense vida.A l’estudi també s’han detectat microplàstics i microfibres a la sorra de la platja de Mar Bella. Han recollit 1.779,4 residus per metre quadrat, els quals s’acumulen en les aigües marines litorals i són ingerits pels organismes marins, provocant la seva mort.La Directiva UE 2019/904 sobre l’ús i gestió del plàstic, segons l’Informe SILMAR, és un gran pas perquè els països mediterranis estan prenent mesures per prohibir els plàstics d’un sol ús. França, Itàlia i Croàcia es troben entre els països que ja han implementat iniciatives per al seu compliment. La Convenció sobre la Diversitat Biològica també treballarà durant els tres pròxims anys en la protecció de la naturalesa amb l’objectiu de frenar la pèrdua de la biodiversitat fent noves àrees marines protegides a les costes, una millor governança del marc litoral, una major gestió dels recursos naturals, una major implicació en la conservació dels sectors explotats i una major aplicació de les normatives i regulacions existents.Perquè aquesta iniciativa doni resultats falta, segons SILMAR, el més important, decisió política i recursos econòmics. Per aquesta raó, han posat en marxa un pla d’acció per l’any 2021-2022 i així millorar el resultat final per garantir una millora en l’ecosistema. Els principals objectius en aquest nou pla és fer de la província de Barcelona una ecoregió fent interactuar i sensibilitzant a la societat per fer un consum eco-responsable tant en el seu dia a dia com en el mar i l’ampliació de la investigació del projecte SILMAR.
