Dimarts, 22 de juny de 2021 - Edició 1062
La República

La Plataforma en Defensa dels Serveis Públics demana retirar el decret que permet “privatitzar” els serveis socials

ACN Barcelona.-La Plataforma en Defensa dels Serveis Públics ha exigit aquest divendres la retirada immediata del decret 69/20202 de la Generalitat sobre la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública, en […]

Avatar
Agències 31/07/2020

ACN Barcelona.-La Plataforma en Defensa dels Serveis Públics ha exigit aquest divendres la retirada immediata del decret 69/20202 de la Generalitat sobre la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública, en considerar que privatitza els serveis socials, causant sobrecostos a l’erari públic i enriquiment a empreses privades. A més, lamenta que el decret no serveixi per garantir unes mínimes condicions laborals als treballadors i de qualitat dels serveis als usuaris.

Segons marca el decret, les empreses privades obtindran una acreditació per part de l’administració que les autoritzarà com a proveïdores de la citada xarxa. Aquest mateix plantejament s’ha aplicat al sistema sanitari que actualment és “virtualment impossible de fiscalitzar per la multiplicitat de proveïdors públics i privats interconnectats, sovint de manera opaca, i que representa un sobrecost per les arques públiques a causa de l’afany de lucre àmpliament demostrat al llarg de tots aquests anys d’espoli”. Amb aquesta acreditació, el decret “evita els procediments públics de contractació i fiscalització i permet concedir la gestió delegada a entitats privades sota criteris subjectius donant cobertura legal al nepotisme i al que haurien de ser conflictes d’interès”.Així, consideren que aquest decret “blinda les il·legalitats i les irregularitats que s’han estat practicant sistemàticament en el procés de privatització d’aquests serveis”. “La gestió catastròfica de la pandèmia, amb el cas paradigmàtic dels més de 4.200 morts a les residències, ha deixat més clar que mai el caràcter antisocial de les polítiques privatitzadores que converteixen la nostra salut i les nostres vides en mercaderies per al lucre dels inversors capitalistes i que apuntalen el traspàs de recursos públics a mans privades”, critiquen. Aquesta gestió és conseqüència de la “privatització molt majoritària del sector” i, segons la plataforma, els Departaments de Treball, Afers Socials i Família i de Salut en són responsables directes juntament amb els empresaris, els inversors i els ‘lobbies’ privats, en concret la Taula del Tercer Sector, la Confederació, l’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) i la FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i a l’Adolescència), així com empreses de l’Ibex35 com OHL, ACS i SACYR, entre d’altres.Els beneficis que obtenen aquestes entitats passen per la “precarització de les condicions laborals i dels recursos materials dels serveis que gestionen”, és a dir, per la “pèrdua gradual de drets socials i de qualitat assistencial per als usuaris i de drets laborals per als treballadors (congelació de convenis, hores no remunerades, contractació per sota de la categoria laboral exigida, horaris canviants, dificultat de conciliació, entre altres).Per acabar, denuncien específicament diversos aspectes concrets del Decret com que no elimina la diferència salarial d’1 a 9 existent en el sector entre treballadors i gerents; no prohibeix els mecanismes lucratius que utilitzen algunes falses fundacions i cooperatives per enriquir-se amb diners públics, com les UTE o associades a fundacions que els permeten obtenir beneficis a través per exemple dels béns immobles que tenen en propietat i que es lloguen a si mateixes, amb diners públics i a preus desorbitats que en alguns casos han arribat a multiplicar per cinc el preu de mercat, per ubicar-hi centres de menors o cases d’acollida, entre altres. També critiquen que als apartats 14b i 14c on s’hauria de recollir l’obligació de garantir una sèrie de criteris de bones pràctiques, bones condicions laborals o responsabilitat social, únicament s’hi indica que “es poden tenir en compte els següents criteris”. Són per tant criteris completament opcionals i en cap cas d’obligat compliment.A l’article 16 “s’obre la porta a convocatòries a dit, sense concurs públic”. A l’article 23 “s’obre la porta a que les entitats privades puguin cobrar pels serveis que presten com si fossin administració pública”. A l’article 24 no es defineix cap control sobre la sobreocupació de places que poden practicar algunes de les entitats que gestionen centres residencials. Per exemple, “poden cobrar a l’administració més d’una plaça per un únic llit aprofitant que l’usuari es troba de vacances, fugat o ingressat per malaltia o per instal·lar matalassos plegables en zones comunes”.