Dissabte, 18 de setembre de 2021 - Edició 1150
La República

La plantilla de Bosch a Castellet, en temps de descompte: “L’empresa hauria de ser flexible amb el calendari de venda”

ACN Castellet i la Gornal.-Els treballadors de la planta de Robert Bosch a Castellet i la Gornal (Alt Penedès) veuen inquiets com avança el calendari per reindustrialitzar la fàbrica abans […]

Avatar
Agències 17/08/2021

ACN Castellet i la Gornal.-Els treballadors de la planta de Robert Bosch a Castellet i la Gornal (Alt Penedès) veuen inquiets com avança el calendari per reindustrialitzar la fàbrica abans que tanqui el 30 de novembre. Tot i que la fi de l’activitat està pactada per a finals d’any, la plantilla i la direcció també van marcar el 30 de setembre com a data límit per acordar la venda amb un nou inversor. En ple temps de descompte, els sindicats demanen “bona voluntat” a la direcció. “Hauria de ser més flexible amb el calendari de venda”, apunta a l’ACN el president del comitè d’empresa, Carlos Teruel. Alhora, els sindicats insten la companyia a “no buscar fer negoci” amb la reindustrialització, i li demanen que treballi per “salvar” tots els llocs de treball possibles.

El comitè d’empresa detalla que la taula sobre la reindustrialització –formada per la Generalitat, els treballadors i Bosch- ha analitzat fins a deu propostes per donar una nova sortida a les instal·lacions de Castellet i la Gornal. D’aquestes, cinc han quedat en pausa durant el mes d’agost, mentre n’hi ha tres que són “en una fase més avançada”. Es tracta d’empreses que han fet diverses reunions amb la direcció, han demanat possibles ajudes a l’administració i han visitat sovint la fàbrica. “Són força interessants”, assegura Teruel, si bé es mostra cautelós fins que les negociacions estiguin realment a tocar d’un acord. Des del comitè d’empresa fan una crida a la plantilla a adoptar una actitud “realista” a l’espera que una de les opcions sigui 100% ferma, i recorden que no pot transcendir el nom de cap dels inversors interessats degut a una clàusula de confidencialitat que han signat les parts negociadores. Fins ara la planta es dedica a fabricar motors de neteja parabrises, i la majoria de projectes de futur no passarien per l’automoció.Segons el pacte rubricat a l’octubre, l’entesa per vendre la fàbrica de Castellet ha d’estar pre signada abans del 30 de setembre, mentre que el 30 de novembre és la data en què Bosch aturarà la seva activitat. Amb tot, tenint en compte les negociacions obertes amb diversos inversors interessats en les instal·lacions, els treballadors reclamen més “flexibilitat” respecte la imminent data del setembre.Des de Comissions Obreres, el representant al comitè d’empresa Josep Anton Llenas celebra que fins ara “s’ha fet una bona feina” per encaminar la compra-venda, i reclama a la direcció que deixi d’estar “capficada” en els terminis. “És el moment que Bosch demostri bona voluntat i el compromís amb la comarca del que sempre ha presumit”, afegeix Teruel, cap de la UGT a l’empresa, que apunta que la Generalitat ja s’ha mostrat oberta a revisar el calendari.Tant Teruel com Llenas asseguren que “moltes” de les empreses interessades en la fàbrica han valorat tant la localització, com la infraestructura i la qualificació de la plantilla. També haurien mostrat interès en les possibilitats de desenvolupament urbanístic dels terrenys més propers, situats a la zona de Sant Marçal-Can Vies, a cavall dels termes municipals de Castellet, Castellví de la Marca i l’Arboç.En aquest sentit, els tres ajuntaments preveuen aprovar –Castellet ja ho ha fet- un acord de Ple per demanar al Govern que acceleri l’aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU) d’aquest polígon, que és en punt mort a l’espera que tiri endavant el Pla Territorial Parcial del Penedès. Per als tres municipis, això permetria reflotar la crisi industrial que viu el territori. Davant les reticències dels col·lectius ecologistes pel pes d’activitat logística prevista, els alcaldes matisen que el PDU prioritza l’activitat industrial i marcaria una planificació a llarg termini.El comitè d’empresa de Bosch celebra el suport dels ajuntaments així com la predisposició de la Generalitat a facilitar ajudes als futurs inversors de Castellet. Creuen que això aplana el camí per reindustrialitzar la fàbrica, i situen ara la pilota a la teulada de la direcció, tant pel que fa al calendari negociador com en relació a qüestions econòmiques. “Nosaltres insistim a Bosch que no ha de buscar fer negoci, sinó aconseguir una solució que doni feina al màxim nombre de treballadors possibles”, remarca Llenas.En paral·lel, els sindicats es mostren crítics amb les declaracions fetes els darrers mesos des de la Generalitat sobre el futur de la fàbrica. Després que al març la Direcció General d’Indústria afirmés que hi havia una proposta aliena a l’automoció “amb possibilitats” de quedar-se la planta, aquest juliol el delegat del Govern al Penedès, David Alquézar, afegia que aviat hi haurien “bones notícies” perquè un dels projectes és a punt de “cristal·litzar”. Totes dues declaracions han molestat els representants sindicals, que insisteixen en fer una crida a la “prudència”.Disposats a fer “el que calgui” per eixamplar el calendariActualment, a Castellet hi treballen 225 empleats. Des que es va acordar el tancament a l’octubre, han marxat de forma pactada una vuitantena de treballadors, la majoria majors de 55 anys. La plantilla que resta a la fàbrica queda molt lluny del moment de màxim esplendor de Bosch a Castellet, quan el 2006 havia arribat a donar feina a 1.200 persones. Ara, la mitjana d’edat dels treballadors se situa en els 45 anys, i bona part tenen més de 20 anys d’antiguitat.Segons relata el comitè, l’ambient a la plantilla és divers a l’hora de valorar les negociacions del futur de Bosch, però destaca que els treballadors estan sent “molt responsables” amb la feina. Així i tot, Teruel també adverteix que estan expectants amb el tarannà que adopti l’empresa les properes setmanes. Avisa que si la direcció “s’enroca” amb la data del 30 de setembre, el comitè serà el primer en fer una crida a “pressionar” per alçar la veu de nou. “Haurem de fer el que calgui”, assevera, davant la possibilitat de convocar protestes o aturades de producció.