Dijous, 2 de desembre de 2021 - Edició 1225
La República

La “perseverança” de Joan Triadú en la defensa del català, leitmotiv de la nova exposició de l’Arxiu Nacional

ACN Sant Cugat del Vallès.-L’Arxiu Nacional de Catalunya es bolca des d’aquest dijous en la figura de Joan Triadú. Amb la mostra ‘Joan Triadú, defensar la llengua, estimar el país’, […]

Avatar
Agències 25/11/2021

ACN Sant Cugat del Vallès.-L’Arxiu Nacional de Catalunya es bolca des d’aquest dijous en la figura de Joan Triadú. Amb la mostra ‘Joan Triadú, defensar la llengua, estimar el país’, l’ens ofereix prop de 80 documents, imatges, manuscrits i llibres que repassen cronològicament l’acció de l’escriptor i pedagog. Considerat el “pioner” de l’educació en català i de la posterior immersió lingüística, l’exposició vol difondre el seu llegat més enllà dels cercles lingüístics. Ho destaca a l’ACN el seu comissari, Jordi Manent, que veu una “fatalitat” que la mostra coincideixi amb la sentència que obliga a impartir un 25% de l’educació en castellà. La mostra serà a Sant Cugat fins el 21 de gener, i del 27 de gener al 18 d’abril es traslladarà al Palau Robert de Barcelona.

L’exposició s’emmarca en la celebració de l’Any Joan Triadú, una programació organitzada pel Departament de Cultura per commemorar el centenari del naixement de l’escriptor, crític literari i pedagog, capdavanter a l’hora d’impartir cursos de català durant la postguerra espanyola. Manent assegura que Triadú va ser “pioner” i es va “jugar la pell anant a la presó” per, inconscientment, posar les bases del que seria la immersió lingüística a partir dels anys 80.Per al comissari, però, la transcendència de Triadú no rau només en l’educació a les escoles, sinó també en la formació de futurs professors, “fins i tot fent classes clandestines”. “Moltes de les persones a qui ell va formar després van ser mestres durant els anys 80 i van expandir l’ús i coneixement de la llengua catalana”, recalca.La seva “perseverança”, explica Manent, el va dur a ser també impulsor de diverses entitats i esdeveniments en defensa del català, com el festival Cantonigròs. El comissari considera que el seu activisme es dividia en tres àmbits: patriòtic, formatiu i cultural. En tots els casos assegura que “practicava un activisme optimista”.Els milers d’articles que Triadú va escriure sobre pedagogia i literatura catalana a publicacions com ‘Serra d’Or’ o el diari ‘Avui’ se sintetitzen ara en un recorregut que també inclou fitxes policials, manuscrits, cartes i llibres. Gran part del material procedeix del fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya, on Joan Triadú va dipositar els seus documents abans de morir, si bé també hi ha documents d’Òmnium i de la presó Model.Un dels espais que pren especial importància, destaca Manent, és el que està dedicat a la commemoració del centenari de Pompeu Fabra i la campanya en defensa del català, en plena dictadura franquista. La reproducció de diversos documents i fotografies permet al visitant viatjar fins als anys 60 per situar-se en aquella època.Manca de reconeixementCent anys després del naixement de Triadú, Manent lamenta que la seva figura “no és prou coneguda” entre la societat, més enllà de les institucions i els cercles més propers a la catalana. “Va ser un autèntic referent de l’activisme, i estic convençut que molta de la gent que es manifesta ara en la defensa de Catalunya no coneixen el seu llegat”, apunta, tot assegurant que “si la consciència nacional ha crescut els últims anys, segurament ha estat gràcies a figures com la de Triadú”.Manent veu en l’exposició a l’Arxiu Nacional la millor ocasió per revertir aquest desconeixement i “evidenciar que hi ha coses que no canvien”. “S’estan repetint coses en llocs i anys diferents, però situacions semblants”, assegura, ja que considera que la “persecució” del català i el catalanisme durant la postguerra es pot assimilar a la situació viscuda els darrers anys pels líders independentistes.El comissari també compara la recent sentència del Tribunal Suprem amb la situació en què es trobava la llengua catalana quan Triadú era mestre, si bé matisa que “ara ja hi ha infraestructures per lluitar pel català, mentre que antigament es van haver de construir”. Manent lamenta la coincidència de la inauguració de l’exposició amb l’anunci de la sentència contra la immersió lingüística, però creu que “la part positiva” és que “manté viu el missatge de Triadú”. El responsable de la mostra subratlla que Triadú “en plena dictadura, ell no va defallir ni va perdre l’esperança”, i fa una crida a seguir la seva estela per “buscar la plenitud nacional i millorar la normalització lingüística”. “Ara és el moment de protegir la llengua d’invasions foranies i millorar la infraestructura que tenim per fer-la més rendible”, conclou.