Divendres, 18 de juny de 2021 - Edició 1058
La República

La participació ciutadana, l’eterna assignatura pendent de la UE

ACN Brussel·les.-La Unió Europea (UE) fa anys que intenta involucrar la ciutadania en el projecte d’integració a través de diverses iniciatives de participació, però sense trobar una fórmula que hagi […]

Avatar
Agències 09/05/2021

ACN Brussel·les.-La Unió Europea (UE) fa anys que intenta involucrar la ciutadania en el projecte d’integració a través de diverses iniciatives de participació, però sense trobar una fórmula que hagi resultat eficaç. L’instrument més destacat és la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE), l’únic mecanisme per reclamar directament a Brussel·les mesures i canvis legislatius. Malgrat l’avenç que ha suposat des de la seva posada en marxa el 2012, entitats implicades amb les iniciatives, com ECI Campaign, critiquen “l’impacte marginal” que té a nivell pràctic. Darrerament també estan sorgint altres iniciatives com el ‘Banc Ciutadà Europeu’, que busca involucrar la ciutadania en la revisió estratègica del Banc Central Europeu (BCE).

La gran aposta ara de la Unió Europea per incentivar la participació ciutadana és la Conferència sobre el Futur d’Europa, una iniciativa que es posa en marxa aquest diumenge, un any després de l’esperat per la pandèmia i els desacords sobre la seva presidència.”Aspirem a donar veu als ciutadans sobre allò que els importa”, van assegurar els líders de les tres institucions europees en la declaració conjunta sobre la conferència. A través d’aquesta plataforma de debat, la UE intentarà resoldre aquesta assignatura pendent.Paral·lelament, però, han sorgit altres iniciatives impulsades des de la societat civil com el ‘Banc Ciutadà Europeu’, que rep finançament de la Comissió Europea com a projecte per explicar la institució i involucrar la ciutadania en la seva revisió estratègica.Per l’eurodiputat del PSOE Jonás Fernández, que ha participat en alguns dels debats impulsats des del projecte, cal que el BCE tingui una major “rendició de comptes” i més control per part de l’Eurocambra.Amb tot, Fernández creu que no es pot “aspirar a fer de la política monetària un tema excitant per a l’opinió pública”. “No aixeca passions”, subratlla en un comentari que fa extensible a tota la política europea.Amb institucions que estan “més lluny del dia a dia” dels ciutadans que qualsevol altra, l’eurodiputat socialista admet que per als ciutadans és complicat accedir a la informació europea perquè “difícilment surt de la bombolla de Brussel·les”.A més, Fernández avisa que aquest “problema de comunicació bidireccional” redueix “la rendició de comptes” dels representants a les institucions europees, però sense “subestimar el seu caràcter democràtic”.Participació legislativaEl principal instrument de la ciutadania per fer arribar les seves propostes a les institucions comunitàries és la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE), però la llarga burocràcia i la manca d’obligació de la Comissió Europea a respondre-hi minven la seva eficàcia. Perquè la Comissió Europea analitzi una petició, aquesta ha de passar una sèrie de tràmits burocràtics i obtenir el suport d’almenys un milió de persones a la UE de països diferents. Ara bé, l’executiu comunitari, que té el monopoli per proposar noves lleis europees, no té obligació de presentar-ne cap encara que s’aconsegueixin les firmes.A més d’alguns obstacles burocràtics, el director de l’assessora d’iniciatives ciutadanes europees ECI Campaign, Carsten Berg, lamenta que cap de les ICE que han arribat a Brussel·les s’hagi “implementat totalment”. De fet, la Comissió Europea només ha tingut en compte realment dues peticions, una sobre l’aigua i l’altre sobre la prohibició del glifosat, i ni tan sols va donar resposta a totes les demandes que feien, lamenta Berg. “La Comissió Europea té pocs incentius per donar resposta a les ICE perquè és una institució que no està escollida pels ciutadans”, remarca l’assessor en participació ciutadana. Per això, Berg reclama que Brussel·les tingui “l’autoobligació” de redirigir les ICE al Parlament Europeu i al Consell de la UE. “És important que quedin en mans d’òrgans democràtics que puguin rendir comptes davant dels ciutadans”, remarca.Segons una enquesta d’ECI Campaign, menys del 10% dels ciutadans europeus sap que existeixen les Iniciatives Ciutadanes Europees.La Conferència sobre el Futur d’EuropaL’últim intent de la UE per involucrar els ciutadans en el projecte d’integració és la Conferència sobre el Futur d’Europa, ideada pel president francès, Emmanuel Macron. Reduïda de dos a finalment un any de debats sobre el futur de la UE, la ciutadania pot aportar les seves idees a través d’una plataforma multilingüe.Amb la posada en marxa en una data simbòlica pel Dia d’Europa, la negociació sobre com dur a terme aquest espai de debat amb els ciutadans el va mantenir bloquejat durant mesos. El motiu, però, no estava relacionat amb la participació ciutadana, sinó amb l’estructura de governança, cosa que va desencadenar una lluita entre les diferents institucions comunitàries.Abans de la Conferència sobre el Futur d’Europa, però, les institucions europees han impulsat altres iniciatives per involucrar la ciutadania en el projecte d’integració. Entre el 2014 i el 2020 van finançar el programa Europa amb els Ciutadans per explicar els drets lligats a la ciutadania europea i fomentar la participació democràtica a la UE.En els últims anys també s’han organitzat Diàlegs amb els Ciutadans a diferents ciutats de la UE, així com Diàlegs Civils entre la Comissió Europea i organitzacions de la societat civil. A més, l’executiu comunitari també organitza consultes públiques perquè la ciutadania es pugui pronunciar sobre un tema abans que l’executiu comunitari presenti les seves propostes.Per Fernández, la Conferència Sobre el Futur d’Europa ha de permetre “enllaçar els debats europeu i els territorials”. “Esperem que sigui l’inici d’una reflexió més profunda que permeti revisar els tractats”, subratlla.Berg coincideix que la conferència pot contribuir a reobrir el debat sobre la reforma dels tractats, cosa que es podria aprofitar per fer que les ICE s’hagin de votar obligatòriament al Parlament Europeu i deixin de tenir un “impacte marginal”.