ACN Barcelona.-El 2020 es van registrar 243.566 canvis de residència entre municipis de Catalunya, un 8,2% menys que el 2019. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 2020 van disminuir els fluxos migratoris per la pandèmia, tant els interns com els que tenen com a origen o destinació la resta de l’Estat o l’estranger. El saldo migratori total per a Catalunya va ser de 47.553 persones, un 58,2% menys que el 2019. Aquesta xifra és el resultat de l’aportació de la migració procedent de l’estranger (56.524) i de la resta de l’Estat (-8.971). Dins de Catalunya, els municipis petits són els únics que van rebre més població respecte al 2019. En concret, un 9,7% més.
Aquests municipis petits també són els que més van reduir les emigracions cap a la resta de Catalunya (-17%). Tot això dona als 736 municipis de menys de 5.000 habitants un saldo migratori dins de Catalunya de 13.068 persones. En canvi, en els 23 municipis de més de 50.000 habitants les entrades de població van baixar un 17,2% i les sortides es van reduir un 3,3%. El resultat és un saldo negatiu de 28.674 persones. Destaca Barcelona, amb una pèrdua neta de 19.536 persones, que han emigrat a la resta de Catalunya i la segueixen l’Hospitalet de Llobregat i Girona, amb saldos negatius per migració interna de 3.679 i 1.236 habitants respectivament.En relació amb els fluxos migratoris amb la resta d’Espanya el 2020, el saldo ha estat de signe negatiu. Les emigracions (51.759) superen les immigracions (42.788) i dona una sortida neta de 8.971 persones, valor que representa més del triple que el de l’any anterior.En el cas de les migracions amb l’estranger, s’han registrat 118.760 immigracions i 62.236 emigracions, amb un saldo net de 56.524 persones. Aquesta xifra representa una disminució interanual del 51,4%. D’aquesta manera s’inverteix una tendència creixent iniciada el 2014.De grans ciutats a municipis més petitsDels 243.566 canvis de residència entre municipis de Catalunya, 100.302 (el 41,2%) van tenir lloc dins de la comarca i 143.264 (el 58,8%) amb una altra comarca. Així, 38 comarques i l’Aran tenen un saldo de signe positiu. Els saldos migratoris més alts amb la resta de Catalunya es registren al Maresme (2.971), el Baix Penedès (2.684), el Vallès Oriental (2.313) i la Selva (1.718). Només tres comarques tenen saldo migratori amb la resta de Catalunya de signe negatiu: el Barcelonès ( 24.876), el Gironès ( 720) i el Segrià ( 443).Els municipis de menys de 20.000 habitants han estat els principals receptors de la migració interna. Els municipis de fins a 2.000 habitants tenen, en conjunt, un saldo net positiu de 6.186 habitants procedents de la resta de Catalunya; els municipis de 2.001 a 5.000 habitants han rebut 6.882 habitants; els de 5.001 a 10.000 n’han rebut 6.590 i el de 10.001 a 20.000 n’han rebut 6.382. En canvi, el conjunt de municipis de 20.001 a 50.000 habitants han tingut un creixement reduït derivat de la migració interna, amb un saldo net de 2.634 habitants.D’altra banda, el 28,4% dels moviments entre municipis corresponen a població de nacionalitat estrangera, tot i que representen el 16,2% de la població.51.759 han marxat cap a la resta de l’EstatS’han registrat també 42.788 immigracions procedents de la resta de l’Estat i 51.759 emigracions cap a la resta d’Espanya, amb el resultat d’una sortida neta de -8.971 persones, que representa més del triple respecte a un any enrere ( 2.455). Aquest saldo negatiu es produeix tant en els nascuts a Catalunya ( 7.694), com en els nascuts a la resta d’Espanya ( 1.033) i a l’estranger ( 244).Andalusia representa el 18,4% de les immigracions i el 18,7% de les emigracions. Pel que fa al saldo d’entrades i sortides, només és de signe positiu respecte a la Comunitat de Madrid, Canàries i, Ceuta i Melilla. En l’altre extrem, Catalunya registra saldos negatius amb 14 comunitats autònomes, entre les quals destaquen la el País Valencià ( 2.186 habitants), Andalusia (-1.822) i l’Aragó ( 1.361).Els intercanvis migratoris amb la resta de l’Estat han resultat de signe positiu de petita entitat a 21 comarques catalanes i l’Aran. Els majors saldos es registren a Osona (142 habitants), la Garrotxa (116) i l’Aran (109). Entre les comarques amb saldos negatius, el Barcelonès destaca amb un saldo net de -5.346 persones.Per edats, els saldos migratoris nets són positius entre els 25 i els 29 anys per a la població de nacionalitat espanyola i entre els 15 a 34 anys per a la població estrangera. A la resta d’edats, les sortides són més nombroses que les entrades.Catalunya i l’estrangerTambé es van registrar 118.760 immigracions procedents de l’estranger, un 41,7% menys respecte a un any enrere. D’altra banda, s’han comptabilitzat 62.236 emigracions amb destinació a l’estranger, la xifra més baixa des del 2007. El saldo net resultant és de 56.524 moviments. Per nacionalitat, el saldo extern de població de nacionalitat estrangera és de 56.702 habitants i de població de nacionalitat espanyola és de 178.El saldo migratori extern és positiu a totes les comarques, tret de a la Selva ( 1,3 ‰). Les majors taxes de migració neta corresponen a l’Alt Urgell (14,8‰), el Barcelonès (13,8‰),el Baix Ebre (11,7‰) i la Garrotxa (10,8‰). Les taxes més baixes es registren a la Selva ( 1,3 ‰), el Vallès Oriental (2,7‰), l’Alt Penedès (2,9‰) i la Noguera (2,9‰).Per últim, la taxa de migració neta per al conjunt del territori és de 6,2‰ habitants. Totes les comarques registren saldos positius. Pel que fa als saldos nets en relació amb la població de cada comarca, destaquen per les altes taxes la Cerdanya amb 45,1‰, l’Alta Ribagorça amb 37,5‰, el Pallars Sobirà amb 35,4‰ i el Baix Penedès amb 30,3‰.
