ACN Barcelona.-La pandèmia ha agreujat els símptomes de gairebé un terç dels pacients amb Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC), segons un estudi liderat per l’IDIBELL i l’Hospital de Bellvitge. Els recordatoris constants per rentar-se le smans i la disminució del contacte físic han generalitzat comportaments que s’assemblen als de pacients amb TOC. L’estudi analitza les dades de 127 pacients amb TOC. Un 65% van descriure un empitjorament dels seus símptomes i aquest deteriorament va ser molt significatiu en el 31%. El risc d’infectar-se va ser una obsessió per a la meitat d’ells, tot i que només es va convertir en la principal preocupació obsessiva en aproximadament un 10%. A més, la ideació suïcida està més present que entre els pacients sans.
Més enllà dels temors relacionats amb el risc de contagi, els canvis socials i econòmics han generat factors estressants potencialment poderosos, com el confinament a la llar, la llibertat limitada, la incertesa econòmica i les dificultats per accedir als serveis de salut mental.L’estudi analitza les dades de 127 pacients amb TOC, avaluats per un especialista de l’Hospital de Bellvitge durant la fase inicial de la pandèmia, mitjançant les proves específiques de TOC i una entrevista estructurada que va recollir informació clínica i sociodemogràfica. Els resultats es van comparar amb els de 237 controls sans de la mateixa àrea geogràfica que van completar una enquesta en línia.Els resultats mostren també com els pensaments relacionats amb el suïcidi van ser més freqüents entre els pacients de TOC que entre els controls sans. Així mateix, la presència de depressió prepandèmica, les puntuacions més altes de l’escala YBOCS (que avalua la gravetat dels símptomes de TOC), la presència de temors per a la contaminació, rituals de neteja previs i un suport social percebut com més baix, van predir un risc significativament major d’empitjorament del trastorn obsessiu compulsiu.En l’estudi també han participat investigadors del Centre d’Investigació en Medicina Molecular i Malalties Cròniques de la Universitat de Santiago de Compostel·la, el CIBERER de la mateixa universitat, la Fundació Pública Gallega de Medicina Genòmica de SERGAS, l’Institut d’Investigació Sanitària de Santiago de Compostel·la i el Laboratori de Neurociència Psicològica de la Universitat del Minho, de Portugal. El treball s’ha publicat a la revista ‘European Psychiatry’.
