Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

La municipalització de l’aigua a Girona, Salt i Sarrià no es completarà com a mínim fins al primer trimestre del 2022

|

- Publicitat -

ACN Girona.-La municipalització de l’aigua a Girona, Salt i Sarrià no es completarà com a mínim fins al primer trimestre del 2022. El regidor de Sostenibilitat de Girona, Martí Terés, admet que s’avança “a un ritme més lent del què es preveia inicialment”, però ho justifica per la complexitat tècnica que suposa el procés. D’entrada, el proper pas que faran els ajuntaments aquest setembre serà decidir si creen una nova societat o bé integren la gestió de l’aigua dins l’empresa pública Trargisa. I en paral·lel a l’aprovació dels reglaments i tarifes, també prioritzaran buscar un local de propietat per deixar de pagar a Girona SA el lloguer de les oficines actuals (situades al carrer Ciutadans). Un preu que se situa al voltant de 6.000 euros mensuals.

De tots els tràmits que hi ha pendents perquè la municipalització de l’aigua sigui un fet, el que està més avançat és la redacció dels dos reglaments que formaran part del plec del nou servei (el d’abastament i el de sanejament). Martí Terés explica que en els darrers mesos aquests documents s’han refet “de dalt a baix”, incorporant-hi aportacions dels tècnics i també de les entitats i institucions que formen part de la Taula de l’Aigua.A principis de setembre, els dos reglaments es tornaran a portar davant la Taula de l’Aigua. Aquesta reunió, concreta el regidor de Sostenibilitat, ha de servir per poder-los validar i “tenir-los a punt” per quan toqui portar-los a ple.Els dos reglaments són un dels pilars sobre els quals s’articularà la gestió pública del servei. L’altre seran les tarifes; és a dir, el preu de l’aigua. Aquesta primavera, els tres ajuntaments ja van fer una primera proposta de tarifes, que ara s’està acabant d’enllestir per veure quines aportacions poden incorporar-s’hi. Entre d’altres, concreta Terés, es treballa per incorporar-hi bonificacions dirigides als col·lectius més desafavorits. Els reglaments i la proposta de tarifes seran la columna que vertebrarà l’expedient del canvi de gestió de l’aigua (que permetrà tirar endavant la municipalització). El regidor de Sostenibilitat explica que l’objectiu és que aquest tràmit es porti als plens de Girona, Salt i Sarrià de Ter al llarg de la tardor. “A partir d’aquí, un cop s’aprovi inicialment, s’obrirà un període d’al·legacions; i un cop desestimades o resoltes, l’expedient ja rebrà l’aval definitiu dels plens”, diu Terés.Nova societat o dins de TrargisaEn paral·lel, els tres consistoris també hauran de decidir si creen una nova societat o bé integren la gestió de l’aigua dins l’empresa pública Trargisa. El regidor concreta que ara ja han rebut l’estudi que analitza els pros i contres de cada opció, un document que ha redactat l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP).”Sobretot s’hi analitzen qüestions de caràcter tècnic referides a fiscalitat, a l’IVA, a despeses i a convenis”, explica Terés. ” L’informe conclou que qualsevol de les dues opcions és perfectament vàlida, perquè tant l’una com l’altra garanteixen la qualitat i que el servei sigui públic”, precisa el regidor de Sostenibilitat. Ara, amb aquestes dades a la mà, els tres ajuntaments s’han marcat com a objectiu prendre la decisió definitiva aquest setembre. “Tenim clar que el model de gestió serà 100% públic, però ara serà quan concretem si es crearà una nova societat o bé integrarem la gestió de l’aigua dins l’organigrama de Trargisa”, precisa el regidor de Sostenibilitat.De propietat municipalUn cop hagin decidit com es gestionarà el servei, els tres ajuntaments prioritzaran buscar un local de propietat. Actualment, les oficines d’Agissa ocupen la planta baixa i el segon pis d’un edifici del carrer Ciutadans, propietat de Girona SA (el soci privat de l’empresa mixta sota investigació judicial per suposades irregularitats en la gestió de l’aigua).Tot i que els ajuntaments van rescindir el contracte ara ja fa deu mesos –a l’octubre del 2020- encara es continuen pagant uns 6.000 euros mensuals de lloguer per les oficines (aproximadament, 75.000 a l’any). El regidor de Sostenibilitat explica que, “pel preu del lloguer i les característiques”, ja els hauria anat bé “haver-les pogut deixar”, però que la complexitat tècnica de tot el procés de municipalització ha fet que aquesta qüestió s’endarrerís.”Per això, un cop tinguem clara la fórmula de gestió, prioritzarem al màxim poder tenir oficines pròpies”, diu Martí Terés. “L’objectiu és que ja que el servei serà 100% públic, els locals també ho siguin, i que tota la inversió que es faci per reformar-los ja quedi com a patrimoni dels tres ajuntaments”, explica el regidor.Fins al 2022Tenint en compte els diferents tràmits, i també els processos administratius que hi ha al darrere, la municipalització de l’aigua no es completarà com a mínim fins al primer trimestre del 2022. “La nostra intenció és que estigui tot aprovat aleshores; però es fa difícil posar dates concretes, perquè sempre hi ha imponderables que poden alentir la previsió”, diu el regidor de Sostenibilitat de Girona.Martí Terés admet que la municipalització “avança a un ritme més lent del que prevèiem inicialment”, però ho justifica per la complexitat tècnica del procés. “No hi ha res que quedi aturat i hem pogut assegurar la participació ciutadana en tot el procediment, malgrat que tampoc amb els ritmes que hauríem volgut”, explica el regidor. “Sabíem que la municipalització de l’aigua no era fàcil”, concreta Terés, que recorda que ajuntaments com el de Terrassa han trigat tres anys a completar-la. “Treballem per poder disposar d’aquest nou servei al més aviat possible”, hi afegeix el regidor de Sostenibilitat.Sigui com sigui, però, allò que tenen clar els ajuntaments és que, en paral·lel a la via penal, la municipalització de l’aigua a Girona, Salt i Sarrià també desembocarà en nous processos judicials. En aquest cas, a la via contenciosa administrativa. “Ja hi ha un recurs interposat per la resolució del contracte, i és molt probable que quan liquidem la societat, el soci privat també hi estigui en contra i en presenti un altre”, diu Terés. “Allò que s’ha de tenir clar, però, és que cap d’aquestes qüestions judicials endarrerirà el canvi cap una gestió 100% pública de l’aigua”, conclou el regidor de Sostenibilitat de Girona.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió