Diumenge, 2 d'octubre de 2022 - Edició 1529
La República

La Moncloa aconsegueix els suports per convalidar per la mínima el decret anticrisi amb el ‘sí’ de Bildu i el ‘no’ d’ERC

ACN Madrid – El govern espanyol disposa a hores d’ara dels suports necessaris per convalidar el decret anticrisi per la mínima al Congrés dels Diputats. El ‘sí’ de Bildu –anunciat […]

Agències 28/04/2022

ACN Madrid – El govern espanyol disposa a hores d’ara dels suports necessaris per convalidar el decret anticrisi per la mínima al Congrés dels Diputats. El ‘sí’ de Bildu –anunciat a última hora- assegura 175 diputats, que sumats a l’abstenció de CC poden permetre que el decret s’aprovi per un sol vot de diferència. ERC –com Junts i la CUP- ha avançat que votarà en contra del text com a “primer avís” al govern espanyol pel ‘Catalangate’. Un sol error a la votació –que tindrà lloc aproximadament a les 13h- podria tombar el decret.

La decisió de Bildu salva el text encara que ERC i el PP votin en contra del text, però dibuixa un cop més una aritmètica al límit, semblant a la que es va veure durant la votació de la reforma laboral, que es va aprovar per un sol vot de diferència gràcies al suposat error del diputat del PP Alberto Casero.

Els socialistes disposen del suport de 176 diputats. Són els seus 120 diputats, els 33 de Podem, 6 del PNB, 5 de Bildu, 4 del PDeCAT, 2 de Més País, i els de Compromís (1), Nueva Canaria (1), Teruel Existe (1), PRC (1), i BNG (1), a més de la diputada escindida de Podem María Pita. En total sumen 175 escons, un per sota la majoria absoluta, però suficients gràcies a l’abstenció de Coalición Canaria.

D’aquesta manera els suports al decret superaran els ‘no’ dels 13 diputats d’ERC, els 88 del PP, els 9 diputats de Cs, els 52 de Vox, els 4 de Junts, els 2 de la CUP, el de Foro Asturias, i els exdiputats de Na+ Sayas i Adanero. Falta per aclarir només el vot del diputat escindit de Cs Cambronero. Si tots voten ‘no’ sumen 172 vots, tres per sota dels ‘sí’.

Bildu –amb qui ERC té un acord de cooperació parlamentària al Congrés- ha justificat el seu vot afirmatiu per “responsabilitat”. La seva portaveu, Mertxe Aizpurua, ha afirmat que prioritza els interessos dels treballadors “per sobre els propis”, i per tant “avui, un cop més actuarem amb responsabilitat” i “aprovarem aquest decret” perquè “la gent no pot ser qui pagui les conseqüències”.

ERC vota en contra en el que ha definit com un “primer avís” al govern espanyol pel ‘Catalangate’- En un comunicat que s’ha fet públic prop de les 10 del matí, ERC apunta que ha decidit el seu ‘no’ després que el govern espanyol “no s’hagi mogut” per “assumir responsabilitats després del cas d’espionatge il·legal que afecta a més de 60 persones del moviment independentista”.

Segons els republicans, el seu “és un vot a la defensa de la ciutadania i la democràcia” i un “primer avís al govern espanyol” que “ha d’assumir responsabilitats i garantir tota la transparència en el cas Pegasus, un nou cas de repressió política”.

En aquest sentit, els republicans han insistit que la ministra de Defensa, Margarita Robles, “ha de dimitir”, però han reiterat que no renuncien al procés de diàleg. “Els republicans abanderem la negociació per resoldre el conflicte polític”, apunten, i “exigim al govern espanyol les mínimes garanties per a la negociació”.

El decret es tramitarà com a projecte de llei, de manera que els grups hi podran introduir esmenes. Un gest anunciat aquest dimecres al vespre amb què el govern espanyol ha provat d’atraure el suport d’altres formacions i de buscar l’abstenció del PP, que finalment farà un ‘no’

L’escenari límit ha forçat que el president espanyol, Pedro Sánchez, hagi posposat el viatge que tenia previst per aquest dijous i divendres a Polònia i Moldàvia. Segons fonts de Moncloa, Sánchez serà present a l’hemicicle durant la votació, que en el pitjor dels casos –com va passar a la reforma laboral- es pot decidir per molt pocs vots.

Tot plegat després que aquest dimecres la ministra de Defensa hagi encès encara més el malestar de les formacions independentistes durant la sessió de control al govern espanyol, quan -a pregunta de la CUP- ha acabat justificant l’espionatge del CNI als líders independentistes.

La ministra va assegurar durant la sessió de control del Congrés que a les formacions independentistes els va molt bé aparèixer com a “víctimes”, i ha preguntat “què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució, declara la independència, talla les vies públiques o està tenint relacions amb dirigents polítics d’un país que està envaint Ucraïna?”

ERC, Junts, la CUP i també Podem han demanat ràpidament la dimissió de la ministra, que també és la màxima responsable del CNI. Al punt de mira també la directora dels serveis secrets espanyols, Paz Esteban, malgrat que va prendre possessió del càrrec el 10 de febrer del 2020 –quan l’operatiu Pegasus ja feia anys que funcionava- en relleu de Félix Sanz Roldán.

Paral·lelament, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha convocat per aquest dijous un ple per designar els membres de la comissió de secrets oficials. La rebaixa dels suports necessaris permetrà que hi tinguin representació tots els grups, també Bildu, malgrat el veto del PP. Amb tot, la mesura sembla insuficient als partits independentistes, perquè la comissió té caràcter secret i els diputats tenen prohibit explicar el que s’hi coneix.